Residències creatives Litterarum: Llavina & Carabén

1.05.2016

Aquest mes d’abril dos tàndems de luxe han protagonitzat les primeres residències creatives de Litterarum, fira d’espectacles literaris de Móra d’Ebre: Maria Cabrera & Bikimel i Jordi Llavina & David Carabén. L’experiència ebrenca, sota el lema «Els plaers, de dos en dos», uneix dos artistes, amb poesia i música, durant un cap de setmana a Móra d’Ebre perquè s’inspirin a la vora de l’Ebre i creïn junts.

Albert Pujol, Jordi Llavina i David Carabén a la llibreria Bassa

Albert Pujol, Jordi Llavina i David Carabén a la llibreria Bassa

 

El passat dissabte 30 d’abril, a l’hora del vermut, la llibreria Bassa de Móra d’Ebre, un espai concebut com un aparador de llibres, cultura i experiències que ens pot transportar perfectament a la fira de Frankfurt o a un barri de Berlín, és l’escenari de les presentacions inicials de la 2a residència creativa, amb la idea de fer partícip el públic des del primer moment i aconseguir l’objectiu últim que és la promoció de la lectura.

El poeta Jordi Llavina, autor de la trilogia Vetlla, Contrada i Matí de la mort, i el músic David Carabén, cantant i ànima de les lletres del grup Mishima, són els protagonistes, que se situen literalment dins l’aparador. Els acompanya Albert Pujol, director de Litterarum, el qual explica en què consistirà l’experiència i la importància de passar una pantalla més en la promoció de l’espectacle literari.

Llavina ja fa temps que va imaginar-se en la situació de crear a la vora del gran riu Ebre, com a bon coneixedor de Litterarum. Es mostra molt agraït per l’impuls i comenta que es troba en plena escriptura d’una obra que es titularà «L’ermita» i que té certa vinculació amb la Selva del Camp, on hi té una part de les seues arrels familiars. Amb una gran proximitat amb el públic, recita el seu poema «Dinar de Nadal» i retrata a la perfecció una família que veu el pas del temps entre detalls quotidians i absències, amb esperits que expliquen històries als nens «com els vells fantasmes —immortals i edificants— de la literatura». Continua amb el record de l’empenta i la força de la seva àvia de fortes conviccions republicanes a «Mistos i taronges» i acaba amb «Ceguesa» i el motiu d’arrels goethianes que evoca el moment creatiu comparant-lo a la relació amorosa quan el poeta vol «ser cos que escriu amb la punta dels dits» mentre acaricia l’esquena de l’estimada abans que se’n vagi i ell ja no hi vegi. «Jo no hi seré, i tu em vetllaràs» diu Llavina, convençut del poder dels llibres i l’art d’escriure, en el seu llarg poema narratiu Vetlla. Per concloure sorprèn confessant que a ell li agradaria cantar un tema escrit per Carabén dins aquest espectacle que faran plegats.

Carabén, per la seua banda, agraeix l’oportunitat de conèixer encara més aquesta «altra dimensió» que és per a ell la terra que hi ha després dels grans braços de la Serralada Prelitoral, ja que sempre que hi ve per motius sovint vinculats a l’enologia (a Batea, el Masroig o Gandesa), es troba amb la boira o uns núvols espessos que fan canviar radicalment el clima i el paisatge i que el sorprenen fabulosament. Es declara convençut de la necessitat de sortir de Barcelona en ocasions com aquesta, per fer xarxa i per donar pes a la nostra cultura entre tots. Explica que per a ell la creació sol funcionar com un partit de tenis: a partir d’una frase o d’una melodia li acaba sortint una cançó. Ara es planteja com un repte musicar una obra ja feta; com ho va ser, de fet, convertir en cançons els poemes de Joan Vinyoli «Tot són preguntes», «Orfeu», «En bona companyia» i «Ens creiem únics». Aquesta darrera la interpreta a Móra d’Ebre, després de posar-se dempeus, en versió acústica amb la guitarra. Dret, també, canta «Guspira, estel o carícia» i n’explica després el procés de creació, que va sorgir d’un encàrrec per a la sintonia del programa Ànima del canal 33 i el va agafar llegint els anomenats quatre genets del nou ateisme (Dawkins, Hitchens, Sennett i Harris) i també llibres d’història de les religions i una nit es va despertar per apuntar al mòbil les tres paraules que formen el títol de la cançó i que més tard va interpretar com a possibles encarnacions de l’ànima: la guspira com a obra d’art efímera, l’estel com a allò més etern i la carícia com a acte d’amor. Conclou la seua intervenció amb la cançó que els va fer més populars, «Un tros de fang», i els assistents la reben amb somriures i forts aplaudiments.

Litteraum estrena residències creatives amb el poeta Jordi Llavina i el músic David Carabén

Litteraum estrena residències creatives amb el poeta Jordi Llavina i el músic David Carabén

A Llavina i Carabén ja els unia «el riu quiet de les paraules» de Vinyoli, esperem que a l’Ebre puguin aprofundir en el silenci com a aiguaneix del mot, com a camí cap al coneixement de «la vida mai nostra», com diu una de les millors lletres de Mishima, «Els vespres verds».

El resultat de l’experiència serà un espectacle literari de petit format, del qual se n’oferirà un tastet a la presentació oficial de Litterarum el 6 maig a Barcelona, a l’Antiga Fàbrica Damm, i que s’estrenarà complet la primera nit de Litterarum 2016, divendres 27 de maig, a la llibreria Bassa.

Podeu veure el reportatge que els han dedicat a TV3 aquí.