Repensar l’educació. Escoles del segle XXI

9.02.2016

Autobusos transformats en aules (Doorstep Schools), classes en estacions de tren (Ruchika Project), escoles-vaixell (Shidhulai), centres sense exàmens ni certificats ni professors titulats (The Barefoot College), col·legis en rebotigues (SuperHero Supplies). Aquestes són algunes de les escoles innovadores que l’investigador i psicòleg Alfredo Hernando ha desamagat al llarg d’un viatge de 9 mesos al voltant del món, des del Brasil fins al Japó, des de l’Argentina fins a l’ Índia. Ara totes aquestes experiències les ha aplegat en un projecte anomenat Viaje a la escuela del siglo XXI, que s’ha presentat a la Fundación Telefónica de Madrid i al Mobile World Centre de Barcelona. El llibre, en format pdf, es pot trobar al web de la Fundación Telefònica i ja ha tingut més de 30.000 descàrregues.

Ørestad Gymnasium | Foto: Google

Ørestad Gymnasium | Foto: Google

Les escoles21, com les anomena Hernando, funcionen com laboratoris creatius on mestres i alumnes treballen conjuntament per tal d’assolir excel·lents resultats. Un bon grapat d’aquests col·legis utilitzen les noves tecnologies i les TIC, alguns enceten noves metodologies que combinen coneixement i emoció, d’altres s’adapten a les necessitats de la seva comunitat. Totes es replantegen l’educació, canvien les formes d’ensenyar, deixen enrere idees preconcebudes i es posen a disposició de les necessitats dels alumnes. I són innovadores perquè obtenen bons resultats utilitzant la creativitat.

Explica Hernando en el seu llibre que al golf de Bengala, al sud de l’Índia, les pluges durant el monsó causen terribles inundacions, de manera que molts nens deixen d’anar a l’escola. Abul Hasanat Mohammed, fundador de l’organització Shidhulai, té una barca llarga i estreta, amb motor de combustió. Amunt del sostre hi ha posat uns panells solars que generen l’energia suficient per fer servir l’ordinador i il·luminar l’estança. Hi ha cadires i taules ordenadament disposades davant la pissarra. L’escola-vaixell d’en Mohammed navega seguint el corrent del  riu, voltant els manglars, com un autobús, i recull els nens a fi de començar les classes. Els estudiants que treuen bones notes reben una llanterna LED que s’enduen a casa i així poden per fer els deures en la foscor. La idea ha rebut el suport de l’Organització de les Nacions Unides i és un brillant exemple d’escola adaptada a les necessitats locals. Unicef calcula que 1.810 nens a Bangladesh es beneficien de 22 vaixells-escola com aquest.

Ben lluny d’allà, a Suècia, les escoles Kunskapssokolan, proposen una metodologia gens tradicional. Els alumnes aprenen al seu ritme i es presenten als exàmens quan creuen que han assolit tots els coneixements. El mètode steps (esglaons) consisteix en unitats de contingut de les principals quatre matèries (ciències naturals, anglès, mates i llengua sueca) que l’estudiant va assimilant al seu ritme. El mestre el guia en aquest escala de coneixement i esdevé una mena de coach, de mentor. El mètode ha tingut tant d’èxit que s’ha exportat a cinc escoles de la Gran Bretanya, una de Nova York i a una altra de Gurgaon (Índia).

L’Institut Quest to Learn a Nova York ha revolucionat la seva comunitat educativa amb tres projectes que barregen joc (gamification) i coneixement. Reben el nom de Xpods i són matèries optatives trimestrals. El primer és el curs Masterchef de Mr. Smiley, on els alumnes elaboren els menús per tota l’escola tenint en compte l’estacionalitat del producte, el seu origen i el seu cost al mercat local. Per fer-ho n’analitzen els valors nutricionals, la demanda i la despesa de la compra. El segon projecte es diu The Wireless Imagination i anima els estudiants a crear una emissora de ràdio. Construeixen una antena, una estació pirata i s’aboquen a les ones. El darrer rep el nom de Dungeons and Dragons i permet crear espais narratius.

A la presentació del llibre a Barcelona s’han pogut conèixer altres escoles 21 de la mà dels seus representants. Aquest ha estat el cas de la germana Núria Miró, directora de l’Escola Montserrat de Barcelona,  que ha explicat que cada activitat que es fa al col·legi va dirigida a potenciar les diferents intel·ligències del nen: la interpersonal, la intrapersonal, la naturalista, la corporal, etc. Són les intel·ligències múltiples que Alfredo Hernando explica en el seu projecte. Per acréixer la intel·ligència lingüística escriuen tota mena de textos creatius, inventen jocs de paraules, reciten poesia, enregistren gravacions en àudio, editen un diari, preparen conferències i fan de reporters, expliquen acudits i convoquen concursos d’oratòria. Per reforçar la intel·ligència lògico-matemàtica quantifiquen elements de la vida real, desxifren i inventen seqüències, fan estimacions, promouen premisses i sil·logismes. Per incrementar la intel·ligència musical construeixen instruments, relacionen tons i música amb idees i conceptes, representen actuacions musicals, fan servir tons mediambientals. L’Escola Montserrat de Barcelona ha estat pionera en aplicar l’estimulació primerenca des de 1994.

L’Ørestad Gymnasium a Copenhaguen (Dinamarca) no té aules. Les han substituït per espais oberts que conviden al diàleg i a l’observació. L’edifici, construït el 2005 coincidint amb la nova reforma educativa danesa, és un cub de vidre folrat d’escates de colors. Hi ha les learning zones, espais tipus chill-out on els alumnes preparen els seus projectes acomodats en enormes coixins de colors. Diàriament es fan 4 mòduls en horari escolar de 8 a 16 hores. Aquests mòduls sovint es canvien per projectes. L’ensenyament és 100% digital. Utilitzen portàtils, iPads i aplicacions de Google i els estudiants assoleixen unes habilitats sorprenents en el domini de les noves tecnologies. El seu representant a la sala del Mobile World Center ha estat Morten Smith-Hansen, professor de castellà a l’institut que ha emfatitzat que l’ensenyament a Dinamarca està molt lligat a l’estat del benestar i per tant, l’educació és gratuïta per a tothom. La principal preocupació de la comunitat educativa danesa és que l’alumne es responsabilitzi del seu propi aprenentatge.

Jorge Yzusqui ha estat el representant de Escuelas Innova del Perú, un projecte que frisa per construir 100 escoles abans de 2025. De moment en tenen 35 en funcionament. Al Perú només un 2% de la població té accés a una bona educació, ja que és molt cara. A fi de donar resposta a aquest problema, Innova va gestar aquest projecte que rep el suport de l’emergent classe mitjana. La metodologia que utilitzen s’anomena blended school i combina un 70% d’aprenentatge en grup i un 30% d’autoaprenentatge amb suports digitals.

El col·legi Padre Piquer, situat al barri humil de La Ventilla a Madrid, ha innovat amb la creació d’una aula cooperativa, que és una iniciativa d’inclusió social. Al centre, on no hi ha llibres de text, s’hi apleguen 30 nacionalitats amb les seves diferents llengües i cultures. “El repte ha estat enorme”, ha dit Angel Serrano, mestre de l’escola. I ha emfatitzat amb cert orgull que amb aquesta metodologia han aconseguit combatre un elevadíssim nivell d’absència escolar. L’èxit escolar ha crescut un 85% i l’escola ha esdevingut un “centre d’oportunitats per tot el món”, diu Serrano.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Aquí, xiqueta, només ens dediquem a les patums: castanyada, festival de Nadal, disfresses i rua per Carnestoltes, paradetes per Sant Jordi, festival de fi de curs, dia mundial de la poesia, dia mundial del medi ambient, dia mundial d’anar a peu a l’escola, etc. etc.
    PS. Ah! I la mona, que me’n descuidava. També fem mones i ens les mengem.