Rememorant el Festival Price a la Fundació Palau

La Fundació Palau ha acollit un diàleg entre Pere Portabella i Vicenç Altaió sobre el Festival Price (1970), que Portabella va documentar amb un film excepcional. Hem parlat amb Francesc Vallverdú, un dels dos únics poetes que hi van recitar i que encara són vius avui.

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

Aquesta tarda a les 19.30h la Fundació Palau de Caldes d’Estrac acull un diàleg entre Pere Portabella i Vicenç Altaió sobre el Festival a la Sala Gran Price de Barcelona, el 25 d’abril de 1970, que Portabella va documentar amb un film excepcional. El dàleg s’inscriu en les activitats relacionades amb l’exposició La Revolta Poètica, que actualment es pot visitar a la Fundacio Palau. 

El cartell d’aquell festival va reunir l’any 1970 primeres figures de la poesia catalana com Salvador Espriu, Agustí Bartra, Joan Teixidor, Joan Vinyoli, Rosa Leveroni, Josep Palau i Fabre, Gabriel Ferrater, Pere Quart, Joan Colomines, Jordi sarsanedas, Josep Maria Llompart, jaume Vidal Alcover, Joaquim Horta, Xavier Amorós i Francesc Vallverdú, el més jove de tots. Probablement mai s’havien reunit en un sol escenari tants autors de primera línia. La reunió va generar una atmosfera electritzant, un autèntic fervor entre el públic assistent que les imatges de Portabella transmeten amb una gran intensitat. Entre els poetes del cartell en queden ben pocs de vius. Un d’ells, Francesc Vallverdú, ha tingut la bondat d’explicar-nos com va viure aquell recital històric.

Quin record té d’aquell mític Festival de Poesia Catalana al Price?

Francesc Vallverdú: Tinc records contradictoris o no homogenis d’aquest Festival. D’una banda, una emoció intensa de viure una experiència única, un local ple de gom a gom (amb gent al carrer, ens van dir després) per assistir a un espectacle de poesia i només poesia catalana; d’altra banda, jo formava part de la comissió organitzadora (Joan Colomines, Josep Pedreira. Joaquim Horta i jo), la qual cosa volia dir un escreix de preocupació perquè tot sortís bé –i que la policia, abundant a la sala, no intervingués.

Quin poema va triar per llegir?

El poema que hi vaig llegir –jo no he tingut mai la prodigiosa memòria que tenia en Gabriel Ferrater— va ser “Hivern 1961” (de Cada paraula, un vidre, 1968) i no recordo si el vaig triar jo o algú altre. En qualsevol cas, la composició és un denúncia clara contra l’Església oficial, que ignorava la misèria de les classes populars, un al·legat a favor dels oprimits i per tant va ser ben rebut per la concurrència, integrada en gran part per gent del món obrer.

Quin poeta el va impressionar més aquella nit?

El poeta que em va impressionar més fou sens dubte Pere Quart, amb els seus formidables dots histriònics: el poeta era conscient que feia una “actuació” i va estar molt bé en el seu paper, fabulós. També recordo la seguretat de Ferrater i la sobrietat impactant de Salvador Espriu.

Creu que el documental de Portabella transmet l’experiència que varen viure?

Si el Festival no hagués tingut el suport cinematogràfic de Pere Portabella hauria estat més efímer del que ja són els espectacles corrents. Reproduir l’emoció és segurament impossible, però després de veure el documental d’en Portabella el públic entén que allò va ser un esclat de llum en la tenebra, com hauria dit Espriu.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació