Reivindiquem el dibuix

30.11.2014

En temps de domini multimèdia la Fundació Güell amb la col·laboració del Cercle Artístic Sant Lluc potencien un premi de dibuix per a joves artistes.

Exposició beca de dibuix Fundació Güell.

Exposició beca de dibuix Fundació Güell.

En una època on dominen instal·lacions multimèdia i una gran diversitat d’eines artístiques complexes es podria pensar que el dibuix és una cosa acadèmica antiga i perduda. La feina del dia a dia de Sant Lluc ens demostra que el dibuix és completament contemporani, viu i útil. Als seus estudis, amateurs o professionals dissenyadors, pintors o arquitectes fan del dibuix la seva eina de treball principal.

Des de fa tres anys la Fundació Güell ha sumat a la seva borsa d’ajudes en el terreny artístic, en què destaquen premis d’escultura, pintura i música, la Beca de Dibuix amb la col·laboració del Cercle Artístic Sant Lluc. S’incorpora així el dibuix a la tasca de mecenatge que la Fundació Güell fa des de la seva creació el 1957. Segons el seu president, Eusebi Güell, la voluntat de l’entitat és adaptar-se als llenguatges artístics del moment i evolucionar cap a les noves tendències de creació. La beca capta la potencialitat del dibuix i premia a joves creadors d’entre 18 a 30 anys, reconeixent el valor d’aquesta pràctica artística, impulsant-ne el seu creiexement amb un premi de 3.500 euros i l’exposició de l’obra dels seleccionats a la sala d’exposicions de Sant Lluc.

Fins el 29 de novembre les parets de Sant Lluc mostren l’obra dels tres seleccionats de la Beca d’enguany: Joan Taltavull, Carles Mondrià i el guanyador Marcel Rubio que va rebre el premi molt emocionat perquè li significa una nova motivació per a seguir creant. A Sant Lluc ha exposat “Passatges” que neix de la voluntat de buscar altres formes de classificar la realitat, darrera una  amalgama de punts de fuga que intenten representar el món de nou. Pel vicepresident de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) i membre del jurat de la Beca de Dibuix, Àlex Mitrani, és una obra que connecta amb la sensibilitat oriental també lligada a artistes com Luc Tuymans. Pel membre del jurat, els tres seleccionats mostren la diversitat de formes del dibuix contemporani, una disciplina, diu,  que fa uns 10 any que ha agafat més protagonisme en l’art contemporani.  El dibuix, assegura, tot i ser el primer pas per projectar una obra s’ha convertit cada vegada més en un llenguatge per si mateix perquè és capaç d’aportar una dimensió conceptual i narrativa alhora d’una percepció més íntima i subtil. El vicepresident de l’ACCA defensa el redescobriment del dibuix no com a reacció en contra dels llenguatges artístics amb suports més tecnològics sinó com a instrument per posar en valor el procés creatiu.

Fins el 29/11.

Entrada lliure, de 17 a 20 h. Mercaders, 42. Barcelona

www.santlluc.cat / www.fundacioguell.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Bon article, però després d’una lectura atenta deixeu-me senyalar una falta greu:

    El dibuix no precisa d’una reivindicació, no necessita justificar-se, es justifica per si sol, com qualsevol manifestació artística.
    El punt que creiem urgent de reivindicar és la necessitat que la gent vagi a veure’n, de dibuixos. Qualsevol manifestació artística amb una mirada crítica és digne de mirar-se. No es tracta d’un problema fenomenològic, es tracta de com la societat en fa un ús, com sap gaudir dels seus artistes. Si no es crea un interès social ja es pot manifestar tot l’art del món que aquest romandrà ignorat, sense crear un vincle real amb la societat per la qual treballa.

    És un problema estrictament sociològic.

    • Benvolgut Mateu Pujadas Salomó. Heu entès l’extraordinari article anterior? Suposant que així sigui (cosa que es dubta), què és el que heu entès?