Recordaràs com el pare lluitava per guanyar-se la vida

La iniciativa del Documental del Mes ens té acostumats a peces audiovisuals que mostren punts de vista diferents. Aquest cop presenta a Catalunya, Espanya i Amèrica Llatina el documental Grècia: reinventar-se per sobreviure, d’Elena Zervopoulou, sobre persones que intenten sobreviure a la crisi des d’un punt de vista optimista.

“Crec que les crisis també donen oportunitats”, diu Grigoris Kitsos mentre juga amb els seus fills a casa seva, al camp. Una casa relativament nova. Abans de la depressió econòmica grega, en Grigoris i la seva dona tenien un pis a ciutat. Pis sí, però futur no. És per això que van decidir tornar a la terra per buscar una vida millor. “Almenys treballem en un lloc bonic. Prefereixo estar pelat al camp que ser un sonat a Atenes”, diu, reflexionant davant de càmera; concretament de la càmera d’Elena Zervopoulou, antropòloga, documentalista i directora del documental Grècia: reinventar-se per sobreviure, que és també el documental del mes de gener.

Grigoris Kitsos no és l’únic protagonista d’aquest documental. L’equip d’Elena Zervopoulou ha basat aquest retrat de la realitat societat grega en tres personatges: Grigoris, home que se’n va al camp a buscar oportunitats; Giorgos Barkouris, sense sostre que vol reconstruir la seva vida, i per últim Ilias Tsolakidis, activista a favor de la solidaritat i la democràcia directa. Segons la plataforma El documental del mes, aquesta “No és una pel·lícula catastrofista ni un lament als errors del passat, sinó un retrat vitalista sobre la capacitat dels homes i les dones per buscar camins alternatius al sistema del qual han estat expulsats”.

De l’activisme d’Ilias n’havíem sentit a parlar lleugerament als mitjans catalans (per exemple, al Diari Ara o a La Directa). Potser a algú li sona el nom: el moviment de les patates. Aquest moviment busca fer front a les grans cadenes d’alimentació a través de la solidaritat i la democràcia directa. Al documental del mes veiem com Ilías i el seu grup de voluntaris activistes intenten eliminar intermediaris a l’hora de vendre patates, i crear cooperatives que venen més barat per internet. De passada, es consumeixen productes locals i es generen llocs de feina. “Hi havia un buit polític en la societat. Aquest buit l’estan omplint els ciutadans actius”, afirma Ilías, que sembla incansable: “Arribarà un moment que hi haurà una massa crítica que portarà el canvi”.

Mentrestant, Giorgios busca recuperar la seva vida després d’haver hagut de dormir al carrer i haver aconseguit superar la situació de sense sostre. “El nostre país ens ha abandonat com a persones. Crec que des de que no hi ha estat hem de treballar per nosaltres”, explica, però ell no es desanima. La seva experiència com a sense sostre pot ser útil per a molta gent: “Si preguntes a un sense sostre quin és el seu somni, tret que ja no hi toqui, et dirà ‘la llibertat’. La llibertat psicològica. Perquè cada dia, a casa moment, fins i tot quan dorms sota un pont només penses en sobreviure. I això és esclavitud”.

Les crisis també donen oportunitats. No ens hem de quedar atrapats. Podem començar coses noves. Aquestes són algunes de les frases que sentiran els espectadors del Documental del Mes, que es presentarà aquest dijous 14 de gener als Aribau Multicines (Barcelona) i es podrà veure per tota Catalunya. Grècia: reinventar-se per sobreviure no és la peça més potent del Documental del Mes, però demostra que al món hi ha persones increïbles. “Anem Tasos”, diu Grigoris al seu fill; “Algun dia te’n recordaràs de mi. De com el pare lluitava per guanyar-se la vida”.