Recordar Cirici

9.06.2016

Dimecres em vaig enfilar fins a Can Caralleu. Sempre m’agrada visitar la seu d’EINA, tan ben posada als jardins de Sentmenat, en una repisa enlairada de Collserola, des d’on s’albira l’ampla estesa de la ciutat fins al mar. S’hi celebrava la presentació del llibre Recordar Cirici, un volum coeditat per EINA i Comanegra i curosament dissenyat per Josep Bagà, que recull les accions d’homenatge del grup del Maduixer al mestre Cirici celebrat ara fa dos anys als mateixos jardins d’aquest Centre Universitari de Disseny i Art.

Drets d'esquerra a dreta, Christian Cirici, Jordi Cirici, Rosa Mundó (nora de Cirici), Elisabet Cirici. Asseguts: Carme Alomar (Vídua de Cirici) i Sara Bossaert (néta)

Drets d’esquerra a dreta, Christian Cirici, Jordi Cirici, Rosa Mundó (nora de Cirici), Elisabet Cirici. Asseguts: Carme Alomar (Vídua de Cirici) i Sara Bossaert (néta)

Ahir la sala era plena. Hi havia la vídua de Cirici, Carme Alomar, amb els seus fills. També vam poder saludar Oriol Bohigas, Glòria Soler i Joan Sala, editor de Comanegra, que ja havia editat els dietaris de Cirici i la magnífica revisió que Itziar González va fer de Barcelona pam a pam, una recuperació oportuna que va demostrar la gran vigència d’aquesta guia. Sala va dir que l’any del centenari del naixement de Cirici no va trobar la complicitat que calia esperar del govern per fer una commemoració com déu mana. Christian Cirici, fill del mestre, va fer un agraïment públic en nom de la família i va assegurar que al seu pare li hauria plagut molt la publicació d’aquest llibre. “Ell creia que les coses no existien si no es publicaven”. I aquest llibre recull l’obra d’uns artistes que ell estimava i que va contribuir a donar a conèixer des de les pàgines de Serra d’Or.

Segons Oriol Bohigas, Cirici “va forjar una idea de l’art i va contribuir a situar-lo en un context internacional. En aquest sentit, EINA, en bona part gràcies a ell, va ser un lloc de contacte amb la modernitat europea, una mena doasi cultural”. En aquesta mateixa línia, Antoni Marí explica (vegeu vídeo més avall) que Cirici va saber impulsar “una escola alliberada de prejudicis ideològocs, socials o religiosos. Una escola lliure de càtedra, forjada amb l’esperit crític que busca els límits de les coses i les seves possibilitats”.

 

Sílvia Gubern | Foto Bernat Puigtobella

Sílvia Gubern | Foto Bernat Puigtobella

Tres testimonis del Grup del Maduixer

Antoni Llena, Sílvia Gubern i Jordi Galí van parlar del mestre. Galí va recordar que d’entrada podia semblar que Cirici parlava superficialment, però de seguida veies que a la primera escletxa baixava a les profunditats. Sílvia Gubern va definir el mestre com un lliure pensador. En l’acció artística que va fer l’any 2014 als jardins de Sentmenat Gubern va inscriure sota les inicials del mestre els adjectius que segons ella més bé el defineixen: apassionat, carismàtic, pedagog, amorós, contemporani, polèmic, atípic, compromès, personal, audaç, creatiu, provocador, agut, còmic, perspicaç. Josep Bagà ha reproduït aquesta acció de Gubern sobre un paper vegetal que s’encarta solt dins el llibre.

Les obres presentades l’any 2014 eren efímeres, excepte l’escultura d’Antoni Llena, que ha quedat plantada davant de l’edifici d’EINA. Llena ha donat l’obra a la ciutat perquè els jardins de Sentmenat pertanyen a l’Ajuntament i el consistori l’ha incorporat al catàleg de monuments de Barcelona.

Antoni Llena recordava ahir que quan el van convidar a fer aquesta intervenció a EINA, va pensar que finalment podria treure’s l’espina que portava clavada des de l’any 1969, quan sent ell professor, l’escola va encarregar-li de fer una conferència que expliqués els seus plantejaments artístics. Aleshores Llena va plantejar una acció consistent a col·locar al jardí de l’escola uns mirallets d’una manera estratègica perquè en el moment exacte aparegués un raig de sol enmig de l’aula. “Aquell dia, però, va ploure. No va sortir el sol. Em vaig excusar per no poder fer l’acció, però Cirici, que assistia a l’acte, va dir: “A un creador, no li valen excuses…”. En sentir aquesta sentència, Llena es va despullar davant de tothom, un gest que va ser seguit per un silenci total per part dels alumnes. I aleshores Cirici va afegir: “Encara ens impressiona un mort i un nu”. Ahir Àlex Mitrani m’explicava ahir que l’any 1969 Llena feia poc que havia penjat els hàbits després d’un temps de noviciat en un monestir. L’acte de despullar-se, lluny de ser un acte d’exhibicionisme, podia llegir-se com un acte d’abandó gairebé franciscà. Ràfols Casamada, que aleshores era el director del centre, li va demanar que deixés l’escola i no tornés durant un temps, no fos cas que se’ls presentés la policia. Llena va trigar dècades a tornar. Ahir comentàvem amb Manel Guerrero què passaria si avui un professor es despullés davant de l’alumnat en una universitat. Potser la incomprensió avui encara seria més gran.

I quan l’any 2014 Llena finalment va poder fer una intervenció als jardins de Sentmenat, de seguida s’ho va plantejar com una mena de continuació, de resposta o de resolució de la famosa peça fallida del 1969. “Vaig buscar un arbre al jardí de l’escola i per damunt de l’arbre vaig posar-hi una màscara-mirall, una peça d’acer inoxidable, lleugerament doblegada i amb uns retalls interiors que dibuixen en negatiu una boca i uns ulls”. La peça se sosté sobre un peu que permet la rotació de la placa amb l’impuls del vent, com un penell, i ha estat concebuda i construïda per tal que projecti un reflex de llum sobre les parets del director del centre.

Val la pena arribar-se fins als jardins de Sentmenat, seure una estona en un banc i contemplar aquest penell que gira, talment mogut pel rumor dels cotxes que transiten per la Ronda de Dalt.

Recordar Cirici from EINA Disseny Barcelona on Vimeo.