Recomanacions fantàstiques per a La Setmana

Com a representant del blog Fantàstik, és en aquest últim aspecte, la tria d’un llibre, en què vull mirar d’influir-vos amb un seguit de recomanacions que, espero, no només agradin als aficionats al gènere sinó que puguin agradar a qualsevol aficionat a la lectura.

Aquests dies, a l’Avinguda de la Catedral de Barcelona, s’està celebrant la veritable festa (amb disculpes a Sant Jordi) de la literatura en català: La Setmana del llibre en Català. Durant deu dies, molts aficionats a la lectura estan voltant per les casetes de les editorials i llibreries, gaudint de diverses activitats i presentacions, i adquirint, de forma gairebé inevitable, algun nou volum que els acompanyi durant uns dies o setmanes. Com a representant del blog especialitzat en literatura fantàstica, Fantàstik, és en aquest últim aspecte, la tria d’un llibre, en què vull mirar d’influir-vos amb un seguit de recomanacions que, espero, no només agradin als aficionats al gènere sinó que puguin agradar (entusiasmar, en el millor dels casos) a qualsevol aficionat a la lectura. Així doncs, feu-me cas, aprofiteu la vostra visita a La Setmana per a buscar i tastar qualsevol dels llibres que us recomano i torneu per aquí a posar-me verd o, espero, confirmar-me si l’he encertat. Comencem.

Kurt Vonnegut

Les primeres dues novel·les que us recomano comparteixen editorial i, transcorregut prou temps, estic convençut que compartiran també la condició de clàssics. Una d’elles, Nosaltres (Ievgueni Zamiatin, Les Males Herbes, 2015), ja ho és. Tot i ser escrita el 1921 i publicada en anglès tres anys després, la novel·la va estar prohibida a l’Unió Soviètica i no s’hi va publicar fins al 1988. Nosaltres està considerada la primera distòpia i és, per temàtica i influència reconeguda, antecessora directa d’Un Món Feliç d’Aldous Huxley i 1984 de George Orwell. La traducció al català és de Miquel Cabal i recupera la sofisticació de la prosa de Zamiatin. És una novel·la sorprenentment contemporània que ocupa un merescut lloc entre el millor de la literatura universal. Com la següent novel·la que esmentaré, faríeu malament de deixar-la escapar…

També a Les Males Herbes (a la caseta 13 de La Setmana) podreu trobar una novel·la cridada a deixar la seva empremta a la literatura catalana contemporània: Michelíada (Antoni Munné-Jordà, Les Males Herbes, 2015). Munné-Jordà és un dels savis que té el gènere fantàstic (i les lletres, de fet) al nostre país. Amb aquesta, la seva darrera novel·la, ha fet una pirueta que podria haver acabat en desastre i, en canvi, ha aconseguit un text absolutament espectacular: a partir de l’estructura dramàtica i el to de La Ilíada, amb el referent estilístic de l’Ulisses de Joyce (que es diu aviat) i un embolcall de ciència-ficció, l’autor explica una història bèl·lica que li serveix per a criticar el paper sovint pervers dels mitjans de comunicació i els interessos corporatius en els conflictes del món. És impossible fer-li justícia en només un paràgraf breu com aquest, però no es pot fer res més que treure’s el barret davant l’habilitat lingüística (us he dit que cada tipus de personatge utilitza un dialecte català diferent? I que cada capítol té un format estilístic particular?) de Munné-Jordà. I, a sobre, la novel·la funciona perfectament com a entreteniment. De fet, si durant la vostra visita només heu de comprar un llibre, us diria que fos aquest.

Ara permeteu que us acompanyi en un viatge a través del temps, però en comptes de limitar-nos a visitar el passat, anirem una mica de biaix i arribarem a la Barcelona romana que podria haver estat si… A La República Pneumàtica (J. Valor Montero, Cruïlla, 2015) descobrirem com hauria estat Barcinomagna si els romans haguessin desenvolupat la tecnologia del vapor que els hagués permès arribar a la Revolució Industrial segles abans que la nostra Història. És una aventura, i en català ha estat publicada en un segell especialitzat en literatura juvenil, potser per la condició d’adolescent del seu protagonista Marcus, però no deixeu que això us enganyi: en Valor Montero és un narrador nat i la seva capacitat especulativa és d’alta volada. Sense renunciar a l’emoció i al desig d’entretenir, la trama de La República Pneumàtica creix i creix mostrant-nos les conseqüències d’aquesta industrialització abans d’hora a àmbit personal, cultural, social i global. És una novel·la pensada, plena d’idees i magníficament desenvolupada, en la qual es nota la professió d’arquitecte del seu autor en la seva habilitat per a descriure una Barcinomagna que resultarà molt familiar per a tots els lectors barcelonins. L’únic inconvenient? Forma part d’una trilogia i deixa fils per tancar. L’avantatge? Forma part d’una trilogia i no trigarem a gaudir dels fils que deixa obert. Aquesta novel·la agradarà als aficionats als llibres d’aventures, als aficionats a la novel·la històrica i als aficionats a la ciència ficció. No és poc.

Una de les bosses que es podan trobar a La Setmana

Ara us proposaré el primer llibre d’una altra trilogia, aquesta vegada de fantasia, tot i que haurem d’esperar poc per a veure publicats el segon i el tercer volum de la sèrie. El llibre és diu Mig Rei (Joe Abercrombie, Rosa dels Vents, 2015), pertany a la saga de El Mar Trencat, i és la primera novel·la traduïda al català (i ja tocava) d’un dels principals renovadors de la fantasia èpica contemporània. És una novel·la molt àgil de prosa econòmica i cuidada, centrada en la història d’un príncep caigut en desgràcia que pretén recuperar el seu tron. És la història d’una obsessió i introdueix elements poc habituals a la fantasia, com un protagonista amb una discapacitat física. L’Abercrombie, i és un dels trets que fan interessants les seves històries, és un dels millors escriptors de personatges femenins forts del gènere (almenys, dels millors escriptors masculins), i aquesta novel·la no n’és una excepció. Tot i ser un món inventat, la seva mitologia està inspirada en la cultura nòrdica i més que haver-hi màgia, el que hi ha és una visió del món que respecta la dels seus personatges. La segona entrega, amb el títol Mig Món, està anunciada per al 17 de setembre i la tercera, Mitja Guerra, pocs mesos després. Havent-los llegit tots tres en la seva edició en anglès puc recomanar sense cap mena de recança la sèrie sencera. És una proposta totalment diferent a Joc de Trons (la fantasia és un camp molt ampli), a la qual val la pena apropar-se.

I per als aficionats al gènere de l’assaig, especialment al literari, també tinc recomanacions que poden entrar dintre del paraigua del fantàstic: no us perdeu Dràcula. La Novel·la i la Llegenda (Clive Leatherdale, Editorial Gregal, 2015). Editorial Gregal ha recuperat un text molt popular de Clive Leatherdale, que és fonamental per a qualsevol interessat en la història del Dràcula de Bram Stoker. És un assaig exemplar, en el sentit que aconsegueix ser accessible i exhaustiu, que fa una completa revisió de la bibliografia existent i de les notes del propi Bram Stoker per a explicar la història del seu famós vampir. Dràcula és una de les figures més icòniques de la literatura universal i Leatherdale, a més d’explicar els seus antecedents en el folklore medieval, recopila les diferents lectures que s’han fet de la novel·la. És un llibre que sobta una mica dintre del catàleg de Gregal, però que és benvingut. És una lectura engrescadora i em sembla que farà el pes als aficionats al fantàstic i als interessats en la literatura en general.

No em vull acomiadar sense recomanar-vos, sense estendre-m’hi, que li doneu una oportunitat als llibres que esmentaré a continuació. Tots ells estan nominats als premis Ictineu, el principal premi popular que té la literatura fantàstica a Catalunya. De fet, us convido a buscar els llibres a La Setmana i a participar a la fase de votació del premi (podeu trobar la mecànica aquí). Els llibres són El vent entre els saguaros (Montserrat Galícia, Pagès Editors); Simulacions de vida (Enric Herce, Les Males Herbes); Tenebra (Emili Gil, autoeditat —aquest serà difícil de trobar, ho sé—); La música del silenci (Patrick Rothfuss, Rosa dels Vents); Mare nit (Kurt Vonnegut, Les Males Herbes); i The Leftovers (Tom Perrotta, Edicions del Periscopi).

Bones lectures!

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació