Re-habitar El Born

7.03.2018

Des que es va inaugurar el Born Centre de Cultura i Memòria ha plogut una mica, però no prou com perquè l’objectiu d’aquest equipament sigui percebut de manera unívoca i unànime per la ciutadania. La commemoració del 1714 ha quedat enrere i ha deixat de ser el focus exclusiu de l’equipament, però les ressonàncies del tricentenari no s’han dissipat del tot. Ara, la nova directora Montserrat Iniesta ha presentat el pla estratègic per fixar nous objectius.

Ricard Vinyes i Montserrat Iniesta | © Pere Virgili i Born CCM

“Avui és un dia important per al Born Centre de Cultura i Memòria”, ha dit Ricard Vinyes, Comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona en presentar Montserrat Iniesta, nova directora d’El Born CCM. Vinyes ha definit el Born CCM com un palimpsest que abraça més de set segles i ha declarat que la intenció és explicar integralment aquest espai, on hi transcorren moltes Barcelones.

Des que es va incorporar a la direcció del centre, Iniesta s’ha dedicat a fer una diagnosi i el conseqüent pla estratègic, amb un hortizó a llarg termini, des d’ara i fins al 2025. Iniesta ha detectat que hi ha un decalatge entre l’atractiu inqüestionable de l’espai i la qualitat de l’oferta cultural del centre per una banda i la incapacitat per satisfer l’expectativa d’un 25% del públic potencial per l’altra. “Hi ha moltes persones que entren al recinte però no el visiten perquè no hi troben una activitat que els satisfaci”, diu la nova directora.

 

Del monument al lloc

Iniesta no pretén reinventar el Born ni tampoc recuperar aquell esperit inicial del 2014, que se centrava quasi exclusivament en la commemoració del tricentenari del 1714. La idea força d’aquesta nova etapa és re-habitar el Born, que es defineix com un espai on els ciutadans poden exercir el seu dret a la memòria. Iniesta proposa mirar aquest lloc com un espai urbà de 8.000 metres quadrats on podem trobar traces, algunes visibles, d’altres latents, de moltes Barcelones al llarg de set segles d’història. Un palimpsest que interpel·la les incerteses dels vianants actuals com una gran finestra que ens pot posar en contacte amb la memòria.

A partir d’ara, doncs, no interessarà tant fomentar la sacralització de monument sinó incidir en el concepte de lloc. “El Born CCM és un espai on els subjectes polítics viuen una experiència de vida i de conflicte, un lloc on s’ha acumulat aquesta experiència en una llarguíssima cronologia. El Born continuarà evolucionant sempre. El Born és inclusiu i per això no pot aturar-se en el monument. No es consagra a una cronologia determinada sinó que té l’avantatge, pel patrimoni que custodia, de no haver-se de cenyir a una cronologia tancada”, diu Iniesta.

Montserrat Iniesta, directora del Born CCM | © Pere Virgili i Born CCM

 

Tres grans eixos per a la nova etapa

Per a Iniesta, les fortaleses del centre s’han anat consolidant en tres grans eixos. La singularitat i atractiu del lloc, la qualitat del programa educatiu i cultural i, finalment, una programació específica sobre la memòria contemporània.

El primer eix consisteix a preservar un jaciment urbà únic al món per la seva riquesa, i un edifici, el mercat de Josep Fontserè, que és també excepcional. “El jaciment és potestat de la Generalitat i l’edifici és propietat de l’ajuntament. El Born CCm com a tal no posseeix res, sinó que custodia. “El lloc és un espai que ulrapassa el patrimoni. No tenim ambició de fer de museu d’història. La nostra funció és ser la Institució Memorial de Barcelona. Partim d’un lloc i del patrimoni que hi ha en aquest lloc com a recurs per reflexionar sobre la memòria contemporània”.

El programa del Born CCM se centrarà en el sentit contemporani del temps i de la memòria. “Re-habitar el Born significa que hem de reapropiar-nos d’aquest espai, participant en les xarxes de memòria col·laboratives, entrant en complicitat amb la lluita veïnal que va permetre preservar una trama urbana gairebé intacta des del segle XVIII”, diu Iniesta, que com el seu primer director Quim Torra també veu el Born CCM com un equipament de barri amb vocació de proximitat.

La programació cultural, per tant, continuarà sent un dels actius del centre. Una programació que ha abraçat diversos formats (cursos, col·loquis, itineraris urbans, exposicions, etc) i que d’un temps ençà s’ha centrat molt en la memòria contemporània. Aquesta primavera encara hi podeu veure fins al 30 d’abril l’exposició “Montserrat Roig, 1977. Memòria i utopia”. Entre juliol i novembre es podrà visitar l’exposició “Una infància sota les bombes”, que evocarà els bombardeigs de l’aviació italiana sobre Barcelona l’any 1938 i il·luminarà l’impacte que aquests atacs va tenir en els nens. L’exposició inclourà obra de Josep Guinovart, que va viure els bombardeigs en primera persona, i conflueix així amb el centenari d’aquest artista. També hi ha prevista, per al febrer de 2019, la primera retrospectiva a Catalunya de l’artista valencià Josep Renau (València 1907-Berlín 1982), cartellista políticament compromès que va ser un dels responsables de l’evacuació del Museu del Prado durant els bombardejos de Madrid.

Ricard Vinyes i Montserrat Iniesta | © Pere Virgili i Born CCM

El Born continuarà sent seu de congressos i cursos. Actualment Fina Birulés hi imparteix el curs “La Memòria i els llocs de transmissió. Una perspectiva de gènere”, el qual ja us hem parlat a Núvol. A mitjan de març s’hi celebrarà el II Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM, que se centrarà en el Rec Comtal, una estructura hidràulica essencial en la història de la ciutat. El mes de maig el Born CCM acull el congrés “Descolonitzar Europa. Memòries colonials i construcció de la diferència” comissariat per Sara Santamaria. El mateix mes de maig s’hi celebrarà la primera Trobada Halbwachs, coproduïda amb el Consejo latinoamericano de Ciencias Sociales (CLASCO), que plantejarà un debat sobre la relació entre memòria i ciutat.

 

Cinquanta anys del maig del 68

El Born CCM se suma també a la commemoració del cinquantenari del maig del 68 amb un cicle de diàlegs i taules rodones que s’estendrà de maig a novembre. Amb la voluntat de pensar propostes per pensar revolucions culturals democratitzadores, el cicle abordarà el maig del 68 a Barcelona en un sentit cronològic ampli, abraçant un període que podria anar des de primers dels seixanta fins a finals dels anys setanta. El tret de sortida d’aquest cicle serà la commemoració, el dia 4 d’abril, del dia de Martin Luther King.