Raül Romeva: Ponts, fronteres i identitats

22.10.2015

Pont de cendra (Ara Llibres), és la tercera novel·la de Raül Romeva, nascut el 1971. Doctor en Relacions Internacionals i llicenciat en Ciències Econòmiques, és un reconegut activista en l’àmbit dels treballs per la pau. Analista i polític, entre el 2004 i 2014 va ser diputat al Parlament Europeu representant Iniciativa per Catalunya Verds. El gran públic el coneix perquè ha estat el cap de llista per Barcelona de la candidatura unitària Junts pel Sí, que ha guanyat les darreres eleccions.

Raül Romeva

Raül Romeva

Raül Romeva, que ha treballat en recerca de la pau, desarmament i rehabilitació postbèl·lica, ha dedicat diversos treballs a la contesa bòsnia. Entre d’altres publicacions, podem destacar: Bòsnia-Hercegovina: lliçons d’una guerra (Centre UNESCO, 1998) i Guerra, posguerra y paz (Icaria, 2003). Romeva va ser testimoni directe dels últims anys de la guerra de Bòsnia. Aquell horror bèl·lic que va fer tantes morts innocents i que va sorgir de manera incomprensible, com una follia (de fet, com totes les guerres), no ha fet més que multiplicar-se aquí i allà, com cèl·lules canceroses que malmeten el teixit d’Europa i de l’Orient Pròxim: les recents imatges de les fileres de sirians fugint de la guerra i buscant refugi fereixen cada dia les nostres retines.

Amb aquest bagatge que inclou experiència personal i la posterior reflexió sobre la crueltat i el sense sentit d’aquella guerra que va viure tant de prop, Romeva ha construït un relat on conflueixen episodis basats en històries reals, com ara la dels anomenats amants de Sarajevo, així com el sentiment de pèrdua per la mort dels éssers estimats, la vivència de la confusió i el desemparament que provoquen aquestes morts, els conflictes d’identitat en els seus vessants nacional i individual, i la necessitat de construir ponts que ho siguin de tolerància i comprensió de l’altre. Ens fa mal, ens torna cecs d’ànima la ignorància no de la diferència de l’altre sinó l’acceptació d’aquesta diferència. No en va, en els antics textos bíblics i en els textos neotestamentaris sempre trobem la recomanació d’hospitalitat envers el diferent, l’estranger.

Si reflexionem serenament en la diferència, i això és el que a través dels personatges de Pont de cendra fa el seu autor, ens trobem que tots i cadascun de nosaltres d’alguna manera som éssers de frontera respecte dels altres fins que no construïm ponts de comunicació que ens acostin, que ens permetin la proximitat, veure’ns el rostre. Posar distància, ja sigui geogràfica, racial, religiosa o personal, ens fa anònims. Es tracta de veure l’altre com a tu mateix. Més encara: de veure l’altre com nosaltres voldríem ser vistos, amb respecte i consideració.

L’experiència literària també és un terreny de frontera. Sovint els escriptors se situen dins i fora del relat per escriure una història en la qual es travessen les fronteres del temps i l’espai, la realitat i la ficció. El moment present és la novel·la. Un moment present que en la novel·la de Romeva vol ser de concòrdia i de comprensió de la naturalesa humana, tan complexa, i tan incògnita, a vegades, fins i tot per a nosaltres mateixos. Els personatges principals de Pont de cendra (Dragana, Axel, Natza) busquen reconèixer-se en el seu centre de veritat. Volen ser d’acord amb el seu ésser íntim. Som éssers fronterers per a nosaltres mateixos fins que no ens immergim i acceptem la nostra naturalesa més íntima.

Un fil agermana les històries que s’entrecreuen a Pont de cendra (una metàfora també de la vida i la mort): la identitat pròpia i la dels altres com a tema de confrontació, però també com a tema de concòrdia, d’entesa, de pau amb un mateix i amb els altres. Els humans necessitem un discurs, un relat per entendre’ns. Amb el discurs, amb el relat, no només ens fem entendre sinó que ens proporciona un vehicle per accedir al cor de nosaltres mateixos.

L’escriptura és una eina de comunicació, un pont cap a nosaltres mateixos i cap als altres. Els personatges de la novel·la de Raül Romeva dialoguen amb el propi jo de camí cap als altres. I és que poc podem dir de nosaltres que no passi per la relació amb els altres. El doctor Rof Carballo en diu ordit existencial, d’aquesta relació. Ordit que quan es trenca de forma traumàtica, o s’esqueixa de forma cruel com ara en les guerres, provoca soledat, ferides existencials, dolor. Al contrari de quan es cusen estrips, quan es basteixen ponts. Aquests són els treballs per la pau.