Rap feminista, cases amazigues i factures de llum corprenedores

21.01.2019

A vegades, en contextos adversos, els gestos de normalitat són gestos d’exemplaritat. La Plataforma per la Llengua, a través del Premi Martí Gasull i Roig, honora aquests gestos des de l’any 2013. Enguany, el Premi arriba a la VI edició amb tres nominats d’àmbits molt diferents, que han estat seleccionats pel jurat d’entre més de 500 candidatures. El grup de de rap feminista valencià Pupil·les, la Casa Amaziga de Catalunya i la cooperativa Som Energia se sotmeten, fins el dia 28 de gener, a una votació popular a través de la pàgina web del Premi, que es lliurarà el 4 de febrer a dos quarts de vuit del vespre al Teatre Poliorama de Barcelona. En aquest article parlem amb els tres nominats, que ens expliquen la seva experiència amb el Premi, i el seu vincle amb la llengua catalana.

Pupil·les són Natàlia Pons, Mireia Matoses i el discjòquei Joan Rodríguez, i fan rap feminista electrònic en català des del barri de Benimaclet de València

Pupil·les són Natàlia Pons, Mireia Matoses i el discjòquei Joan Rodríguez, i fan rap feminista electrònic en català des del barri de Benimaclet de València. Natàlia Pons, una de les veus de Pupil·les, explica que: “Per a nosaltres estar nominades ja és haver guanyat. Que ens hagin triat entre 545 candidats ens fa molt contentes i ens esperona a continuar treballant. Està clar que si guanyem tindrem una bona alegria… Però la veritat és que ja la tenim ara!” Pupil·les va néixer l’any 2014 “perquè crèiem que la presència de les dones és molt baixa en el món del rap, i més a casa nostra”, afirma Pons. Si el fet de dedicar-se, des de la música, a la vindicació feminista va ser premeditat, el fet de fer-ho en català, no. “No vam fer un debat sobre com havíem de cantar, la llengua del grup és el català des del primer moment. De manera natural, perquè és la nostra. Hem fet una lletra en castellà, però és puntual.” Pupil·les no només fa rap feminista i en català, sinó que la literatura catalana esquitxa, de tant en tant, els seus versos. “Vinyoli és el poeta preferit de Mireia, Estellés el meu. Les nostres lletres estan amarades de la nostra literatura. Aquest premi ens fa una il·lusió especial perquè l’atorga la Plataforma per la Llengua, i nosaltres som filòlogues i sentim que compartim moltes coses amb l’entitat.” A més a més, Pons també vol deixar constància que “tot ens ha sigut més complicat que si haguéssim sigut homes. Al començament se’ns van qüestionar coses que als grups d’homes no es pregunten: sovint ens demanaven que si havíem estudiat música, per exemple. O se’ns criticava per la manera de vestir, etcètera. Als nostres companys homes no els ha passat, això. Ara estem més empoderades i ens és més igual el que ens diguin. Els últims mesos ja no ens ha passat tant, tot això, aquests obstacles van ser-hi al principi.”

Si Pupil·les i Som Energia van ser presentats al Premi per algú altre, la Casa Amaziga de Catalunya s’hi va presentar ben conscientment. Abdul Abdelouahed, president del consell d’entitats amazigues, explica que: “Ens hi vam presentar perquè som una entitat de persones d’origen amazic que, entre d’altres fites, volem fomentar l’ús de la llengua catalana, per això fem classes d’alfabetització en català. Oferim, per exemple, cursos de català per a dones, i cursos de suport per a nens. Les llengües vehiculars de la Casa Amaziga són el català i l’amazic. De fet, sempre hem treballat amb la Plataforma per la Llengua, que ens va donar molt de suport quan la Casa es va fundar. Martí Gasull era amic nostre… Per tot això ser finalistes d’aquest premi és un orgull.” La Casa Amaziga vol ser un referent dels amazics a Catalunya, i un punt de trobada entre la ciutadania amaziga i la catalana, i això, explica Abdelouahed, a Catalunya és fàcil: “Catalunya és una terra fèrtil per a fer una cosa com aquesta bàsicament perquè hi ha una comprensió. Quan parles a algú d’una identitat o una llengua o una pertinença diferent a la que es pretén dir que és la general t’entenen perfectament.” La Casa Amaziga, doncs, impulsa iniciatives per a l’aprenentatge de la llengua catalana, fet que pren una importància cabdal si, tal com explica Abdelouahed, “considerem que l’amazic és la tercera llengua més parlada a Catalunya.” Però no només des de la seu barcelonina, perquè “aglutinem entitats municipals i de barris d’arreu de Catalunya.”

Escola de setembre 2016 de la cooperativa de energía renovable Som Energia (Beire, Navarra). Foto: Flickr Som Energia Cooperativa

Som Energia és una cooperativa de consum d’energia verda sense ànim de lucre que va néixer l’any 2010 a Girona amb un sol desig “que hi hagi un canvi de model energètic a Catalunya i arreu en favor de les energies renovables”, explica Francesc Casadellà, cap de comunicació de la cooperativa. “Portem la llengua catalana arrelada al nostre ADN des dels inicis. Vam néixer des d’un nivell molt local. Ens emmirallàvem en el model nord-europeu de subministrament energètic, que és local, i, per tant, el tema de la llengua va venir donat per això. Tot ho vam fer en català de manera natural. No teníem previst sortir de Girona.” Malgrat les previsions, Som Energia ha crescut i ha arribat, entre d’altres indrets, fins a Extremadura, Galícia, el País Basc o Canàries. Casadellà explica que a Catalunya la facturació es fa en català i, a Espanya, en castellà, per bé que “no hem canviat el nom”. “Som conscients que es valora molt l’ús del català”, afegeix Casadellà, “però nosaltres només donem resposta a una necessitat. La nostra missió bàsica és que hi hagi un canvi de model energètic. Més que voler fer país, que també, volem sortir de l’oligopoli energètic, en favor de les energies renovables.” Tot i això, Som Energia ha tingut un augment de socis per motius lingüístics. “Sovint passa, a les altres companyies, que hi ha una barrera administrativa molt gran. A Som Energia truques i t’atén una persona, en català, sense robots pel mig, ni malentesos, ni esperes. La proximitat humana, que hauria de ser el normal, és, per a la gent, molt sorprenent. O el fet de rebre les factures de la llum en català. Ens trobem amb gent que ens diu que, per aquest motiu, s’han emocionant per primera vegada de rebre una factura.”

Emocionar-se per rebre una factura en català és, sens dubte, un exemple senzill i clarivident de com n’és de necessari el Premi Martí Gasull i Roig, i de per què hem de cuitar, ara mateix, a participar-hi. “Si em diguessin: Formula breument tot un programa d’actuació col·lectiva, no vacil·laria a respondre: Fer de Catalunya un poble normal”, va dir, un dia, Carles Soldevila. Si haguessin demanat això mateix a Martí Gasull potser hauria respost: “Fer de la llengua catalana una llengua normal.” És amb aquest anhel que va néixer, l’any 1993, la Plataforma per la Llengua, de la qual Gasull va ser un dels fundadors més perseverant. L’entitat treballa, avui, amb el batec latent d’aquella voluntat de Gasull, que reneix anònimament en la dedicació de cada voluntari, de cada soci i de cada fita assolida en favor del català. Perquè poques coses tenen la virtut de relligar, com ho fa la llengua catalana, el rap feminista, les cases amazigues i les factures de llum corprenedores. El Premi Martí Gasull i Roig ens ho recorda, any rere any, i ens convoca.

A Catalunya, es calcula que bona part dels més de 229.000 persones d’origen nord-africà que viuen a Catalunya procedeixen de zones amazigòfones. Foto: Casa Amaziga.