Ramon Montsalvatge. Quaranta anys de vida per conèixer

1.09.2017

Marcelino Menéndez Pelayo va dir que potser no va existir mai. Josep Pla i Casadevall confessa que li perdem la pista quan viatja a Amèrica. La Gran enciclopèdia catalana el dona per mort en un lloc desconegut dels Estats Units després de 1850. Es tracta d’un dels primers membres de la nissaga Monsalvatge, el qual compta amb la biografia The Life of Ramon Monsalvatge. Una obra que demana a crits que un editor la faci traduir al català. Francesc Morales ens en dona notícia a Núvol.

El cementiri de Key West

La ciutat de Key West es la concentració urbana més meridional de Florida. Com altres possessions espanyoles de la península, el que fins llavors s’anomenava Cayo Hueso va passar a ser territori dels Estats Units entre 1821 i 1822. Menys d’un segle després, Key West es convertiria en una de les ciutats més riques de Florida, gràcies, sobretot, a la fabricació de cigars. A més, al llarg del segle XX també fou residència més o menys permanent dels escriptors Tennessee Williams i Ernest Hemingway, així com dels presidents Harry Truman i Dwight Eisenhower. Per desgràcia només he pogut visitar la ciutat dues o tres vegades, tot i que la de desembre de 2010 va tenir una grata sorpresa.

En concret, aquell any vaig visitar el magnífic cementiri de la ciutat, el qual està dividit en seccions segons si es tracta, per exemple, d’una tomba catòlica, jueva o protestant. També hi podem trobar monuments, com el dedicat als mariners del cuirassat Maine enfonsat el 1898. Va ser en aquell cementiri que una làpida em va cridar l’atenció: el seu ocupant era el reverend Ramon Monsalvatge, nascut a Olot el 19 d’octubre de 1815 i mort a Key West el 2 d’octubre de 1893. A la làpida també es podia distingir l’escaire, el compàs i la gran G propis de la francmaçoneria.

Aquest Monsalvatge d’Olot que havia trobat al sud de Florida va resultar ser el frare caputxí que havia lluitat a les guerres carlines i que el 1842 canvià la fe catòlica per la protestant. De fet, és poc el que s’ha escrit sobre la seva vida després de les dècades de 1840 a 1850. Per exemple, Joaquim Danés i Torras el donà per mort el 1846 a la seva Història d’Olot, i Marcelino Menéndez Pelayo dubtava a Historia de los heterodoxos españoles si havia arribat a existir. Sobre aquesta darrera referència, és força probable que l’Enciclopèdia catalana seguís a Menéndez Pelayo a l’hora de crear la breu entrada dedicada a un dels primers membres de la nissaga Monsalvatge. Finalment, Josep Pla li dedicà unes línies a Destino el 1959, però també el donà per perdut després que s’embarqués cap a Amèrica.

En realitat, a Ramon Monsalvatge li quedaven encara quaranta anys de vida trepidant per Amèrica. Després d’arribar a Nova York i publicar la seva autobiografia The Life of Ramon Monsalvatge, el 1855 començà una tasca evangelitzadora a Colòmbia, al principi per Cartagena i Barranquilla. De la ciutat nord-americana en sortí amb la seva esposa Rosalea, de trenta anys d’edat, i amb els seus fills Adela, de sis, Heloise, de tres, Ramon, de 2, i William, de nou mesos. Durant aquells anys, protestants i maçons varen fer front comú contra la intolerància catòlica, fet que va portar Monsalvatge a ser un dels primers membres d’aquesta organització internacional al país sud-americà.

En algun moment posterior a 1874, Ramon torna als Estats Units, a Nou Mèxic, on una de les seves filles, Heloise, es va convertir en la madrastra de la periodista mexicana Leonor Villegas de Magnón. A The Rebel, les seves memòries publicades de forma pòstuma, Villegas de Magnón descriu com els onze fills de Monsalvatge havien nascut en països diferents i coneixien tres llengües. També afegeix que Adela es va convertir en una traductora professional, mentre Ullyses i Washington van obrir botigues de queviures.

Per acabar, desconec com i per quin motiu Ramon es va traslladar a Key West, on hi va morir un any després de la visita del revolucionari cubà José Martí a la ciutat. El que és segur és que no ho va fer sol perquè al costat de la seva tomba hi ha la d’una de les seves filles, Ramona, morta el 28 de maig de 1900.