Ramon Gener: “Al teatre, cada funció és un miracle”

11.01.2018

Al llarg d’aquest mes de gener, es pot veure una nova producció de L’Elisir d’Amore de Gaetano Donizetti al Gran Teatre del Liceu, amb direcció de Mario Gas. En el marc de la seva estrena, el passat 4 de gener, Ramon Gener feia una conferència al Gran Teatre per apropar l’òpera al públic.

Pavol Breslik. | © Bofill

La sala barcelonina, testimoni de vetllades amb els artistes més importants del món de la música, deixava els concerts de banda per una nit, i acollia la xerrada ‘Qui t’estima més que ningú?’, que va generar una demanda altíssima i va exhaurir les invitacions.

Al llarg de dues hores, Ramon Gener va abordar diferents temes, tots ells al voltant de l’òpera del compositor italià. Mentre la primera part va centrar-se en Gaetano Donizetti, la segona va posar el focus en l’òpera que els espectadors poden gaudir fins al 28 de gener.

De Gaetano Donizetti en va destacar dades curioses i rellevants, com per exemple el seu ritme d’escriptura d’obres, que el va portar a assolir les dues òperes i mitja cada any al llarg de la seva etapa professional. També un fet interessant és que Donizetti no es considerava un artista. L’italià afirmava que ell tenia una feina i, aquesta, era fer música.

Pel que fa a L’Elisir d’Amore, l’anàlisi que en va fer transportava als seus Òpera en texans, This is Opera o el més recent This is art. Exhaustiu com sempre, però alhora proper i didàctic, va convidar a l’escenari a Bruno Oro per desgranar la mètrica i la lírica dels versos escrits per Felice Romani, llibretista de l’òpera i figura que també es va encarregar de destacar. I ja amb l’escenari buit, va transportar al públic fins als remakes de pel·lícules com King Kong o Jumanji per explicar que la protagonista de la nit era una òpera basada en una altra òpera que alhora estava inspirada en una obra mare de la qual no se n’han trobat els manuscrits.

Un dels moments culminants va arribar quan Ramon Gener va abordar l’ària central de l’òpera, el que ell anomena “el moment Conxita”, i la va desmuntar punt per punt per donar-ne a conèixer fins a l’última nota. Aquí es va acompanyar de vídeos de diferents tenors. I aquest punt va servir per introduir la cirereta del pastís: s’havia convidat a Dalmau González i Raúl Giménez, dos dels tenors que havien interpretat el paper protagonista de l’òpera anys abans a l’escenari. D’aquí en va sortir una conversa a tres bandes que, malgrat perdre una mica la proximitat amb la gent per la complexitat del vocabulari emprat pels tenors, va ser una delícia per la quantitat de detalls que van aportar.

Només va restar presentar els protagonistes de l’obra, amb marca de la casa inclosa, ja que el triangle amorós de  Nemorino, Adina i Belcore es va convertir, per art de màgia, en el triangle amorós entre la Princesa Diana, el Prícep Carles d’Anglaterra i Camilla Parker.

Per acabar, Ramon Gener va projectar un parell de vídeos per demostrar que les obres d’art ho són perquè expliquen alguna cosa i va demanar que es pugés el teló per tal que el públic tingués l’oportunitat de veure l’escenografia que hi haurà nit rere nit a la sala barcelonina. Amb el teló alçat, va deixar una màxima amb la que tothom va marxar a casa: “Al teatre, cada funció és un miracle”. Posat el punt i final, s’acomiadava entre grans aplaudiments després de fer saber que seria a la sortida d’artistes per intercanviar impressions amb aquells que així ho desitgessin.

Amb tot, va ser una conferència dinàmica, divertida i on Ramon Gener es va mostrar molt còmode i proper amb el públic alhora que emocionat per l’èxit d’assistència en el dia del seu debut, com a conferenciant, al Gran Teatre del Liceu, sala que l’havia vist actuar com a baríton en diferents ocasions.