Ramon Casas, el retratista itinerant

Fa 150 anys naixia un dels pintors més representatius del Modernisme i la pintura catalana, Ramon Casas. La seva vasta obra ha esdevingut un referent cabdal perquè hi va saber transmetre la modernitat importada de París, la visió social, la descripció de les multituds i la representació d’una determinada visió de la figura femenina. La seva vocació per la pintura el va dur a París, on va estudiar sota les ordres de Carolus Duran, i al llarg de la seva vida va arribar a pintar més d’un miler d’olis, a més de cartells i dibuixos. Ara, 150 anys més tard, se’n commemora l’aniversari amb l’Any Ramon Casas.

“És un dels autors més prolífics del segle XX i, per tant, és molt difícil catalogar la seva obra, perquè sempre acaben sortint nous treballs”, aclareix Vinyet Panyella, comissària de l’Any Ramon Casas, i afegeix que en cadascuna de les èpoques la seva producció ha estat àmpliament reconeguda. És, doncs, a partir del seu reconeixement com el pintor més important del Modernisme que es planteja aquesta commemoració: “És un pintor exportable al cent per cent”, subratlla la comissària.

De fet, l’obra de Casas, un dels retratistes més importants del seu temps, es troba dispersa arreu del món, i es concentra sobretot a galeries i museus del territori català, però també als museus Reina Sofia de Madrid i en col·leccions públiques i privades als Estats Units: algunes de les obres que estan en mans de col·leccionistes privats es podran veure en aquesta commemoració. “Casas sempre va tenir una gran inquietud per pertànyer a les exposicions de tot arreu i és així com es va fer molt conegut per la crítica madrilenya, sobretot pels seus retrats”, assenyala Panyella, que són alhora obra i dibuix, i que excel·leixen en aquest gènere.

Accés, coneixement i creativitat, els tres eixos de l’Any Ramon Casas

“A Catalunya hi ha molts museus amb obres de Casas i volem que aquest conjunt aflori i tothom les pugui veure allà on estan dipositades”, explica Vinyet Panyella, per la qual cosa han creat un mapa interactiu on es podrà veure a través del web tots els Casas que es troben repartits als museus públics de Catalunya. Aquest és un dels objectius d’aquesta commemoració, que vol tenir presència a tot el territori català i que s’organitza entorn de tres eixos principals: l’accés, el coneixement i la creativitat.

Gairebé quaranta institucions i entitats, així com agents culturals del sector públic i privat, participen en aquesta commemoració. L’Any Ramon Casas compta, per tant, amb les iniciatives preses per la mateixa comissió, així com amb les que s’han recollit dels diversos agents del país, les quals van des d’exposicions, activitats com conferències i espectacles, rutes i itineraris, publicacions fins a la presència a les xarxes socials de l’obra de l’artista —s’ha creat un web de l’Any Ramon Casas, així com un compte de Twitter i Instagram.

El gruix fort de la commemoració són les set exposicions que s’han programat entorn de l’obra de Casas, molt biogràfiques i complementàries entre si, a través de les quals es replantegen aspectes concrets de la vida de l’artista. La primera exposició, Ramon Casas. La vida moderna, s’inaugura el proper 10 de març al Museu del Modernisme de Barcelona, però la seguiran d’altres com Júlia, el desig, al Cercle de Liceu, Ramon Casas a les col·leccions del Museu Pau Casals, al Museu Pau Casals, on es troben totes les peces que el compositor va adquirir del pintor, Ramon Casas i les ombres xineses dels Quatre Gats. Pràctiques heterodoxes, al MNAC partir del juny, Ramon Casas en família, organitzat per la Fundació Rocamora, i Santiago Rusiñol i Ramon Casas, per Catalunya en carro, al Museu de la Vida Rural.

L’exposició central, La modernitat anhelada, coproduïda per la Fundació La Caixa, es farà a Sitges i després arribarà també a Mallorca i Madrid: l’objectiu és que tingui un abast general i internacional i que posi al dia la biografia de Ramon Casas amb noves aportacions. El conseller de Cultura, Santi Vila, ha destacat que l’exposició central s’ha volgut fer deliberadament i políticament a Sitges en lloc del MNAC per donar protagonisme a les institucions que tenen “múscul en la matèria”, en sintonia amb l’orientació que la Generalitat vol que prenguin aquest tipus d’efemèrides.

“Quan vam saber que hi havia un Any Ramon Casas, des dels Museus de Sitges ens vam posar a treballar de seguida en un projecte abans que em fessin comissària”, explica Panyella, que aclareix que inicialment l’exposició, com a membres del Museu Nacional, s’havia plantejat amb el MNAC. “Aquesta exposició vol reivindicar Ramon Casas des de la seva importància com a artista a la recerca de la modernitat, des que comença a pintar fins que exerceix el seu mestratge”, segons la comissària, que posa l’èmfasi en el fet que és un plantejament diferent de tot el que s’ha fet fins ara i que es desmarca també de la resta d’exposicions programades.

Món Sant Benet, acte central de la commemoració

L’acte central de l’Any Ramon Casas, organitzat per la Fundació Catalunya La Pedrera, es farà al Món Sant Benet, a l’estiu, sobre el qual encara s’està treballant. A més a més, també s’han programat activitats com l’“Art i Lletres”, organitzat juntament amb la ILC, que començarà aquesta primavera. Aquesta activitat pretén abordar des de diversos angles l’obra de Ramon Casas a través d’escriptors, com Susana Rafart, Joan Duran i Ferrer, Albert Sànchez Piñol, Jaume Cabré, Antoni Clapés, Carme Riera i Sam Abrams: “Cada escriptor farà una descripció literària i creativa del quadre”, explica la comissària.

També s’han planificat rutes i itineraris, com la Ruta Ramon Casas a Barcelona, organitzada pel Museu del Modernisme i ICONO, que a través de la visita de llocs emblemàtics, com la Sala Parés, els Quatre Gats i el Passeig de Gràcia, es destacaran les diverses facetes del pintor: l’artística, la bohèmia i l’humana. Hi ha previst, també, que es facin rutes als Museus de Sitges, al Món Sant Benet, a Torredembarra, Tamarit i Museu Pau Casals i als Museus del Penedès. Als Quatre Gats, seu del modernisme, s’hi faran diversos actes, com presentacions, entrevistes o reunions per posar al dia les investigacions sobre l’autor.

Desde el Molino

Eliseu Trenc-Ballester està treballant en una reedició en edició facsímil de Desde el Molino, escrit per Santiago Rusiñol i Ramon Casas l’any 1894, que ens revelarà nous continguts sobre la seva vida a París, assegura Panyella. Una altra de les publicacions que ben aviat veurà la llum és Les set vides d’en Pere Romeu, de Josep Bargalló, que publicarà A Contravent, i que parla de la biografia de Pere Romeu, cosí de Ramon Casas, i propietari dels Quatre Gats. “Aquesta obra ens revelarà coses noves, perquè tot el que se sap d’aquesta figura és gairebé llegendari”, explica la comissària.

“Una commemoració com aquesta ens obliga a crear coneixement”, subratlla Vinyet Panyella. Per això, s’editaran i es publicaran catàlegs de les exposicions programades, que contindran les imatges de les obres però també s’hi explicarà el discurs intel·lectual sobre el qual es recolzen.

Finalment, Santi Vila ha remarcat que el departament es compromet a posar els recursos necessaris per dur a terme el programa. Per això, Cultura ha destinat un total de 200.000 euros com a coixí de suport al pressupost ja establert per cada agent.