Marina Puigvert i el Ralstonia solanacearum

1.03.2018

Ara mateix t’estaràs preguntant què nassos és això de ‘Ralstonia solanacearum’. Doncs es tracta d’un bacteri que afecta les plantes i les panseix fins a matar-les. Per què parlo d’aquest bacteri (et preguntaràs també)? Perquè la Marina Puigvert ens han introduït en el món de la ciència per explicar-nos en primera persona com s’arriba a treballar en un laboratori. La Ralstonia solanacearum és el tema de la seva tesi doctoral.

Marina Puigvert

La Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) amb el suport de l’Escola de Doctorat de la UB ha posat en marxa Camins Infinits, una sèrie d’activitats per apropar la ciència als més joves i aquesta bactèria ha sigut la protagonista de la sessió. Aquest cicle de divulgació científica forma part del projecte UB Divulga, que engloba un conjunt d’activitats amb l’objectiu de fomentar l’interès social per la ciència i el coneixement, apropar la cultura científica als ciutadans i, al mateix temps, incrementar les vocacions científiques en els joves i els infants. Tot plegat ens ha portat al Col·legi Urgell, a una classe de 2n d’ESO.

“Qui vol dedicar-se a la ciència?”, pregunta Puigvert. S’aixequen poques mans, molt tímides elles. A continuació, fa una recomanació als futurs científics: “Cal estar motivats i ser estudiosos, intentar treure bones notes”. No obstant això, també fa saber que no cal ser el número 1 de la classe per ser científic.

Des que va decidir treballar en el món científic Puigvert ha hagut de fer moltes passes. Primer va cursar el grau de Biotecnologia. I com molts estudiants, mentre era a la universitat, pensava a fer medicaments per curar el càncer i la sida, però després van arribar les pràctiques i va anar al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), on es feia recerca de plantes i animals. Li van advertir que, si volia dedicar-se a la recerca, havia de fer estudis superiors. Aleshores va fer el màster de Genètica i Genòmica. Però això no era suficient, encara li faltava el doctorat. Aleshores va iniciar la recerca al CRAG, on ha fet una tesi sobre el bacteri Ralstonia solanacearum.

Marina Puigvert és una noia de recursos. Un cul inquiet amb moltes ganes d’investigar. Té 27 anys, però el seu currículum ja és ben extens i, fins i tot, diu que “segons per a quin treball té massa CV”. Cal destacar que la ciència l’ha portat per tot el món, va fer pràctiques a Oxford i a Taiwan, i estades a França i a Brasil, entre altres països.

Durant la seva xerrada Puigvert ens ha obert una porta a la ciència. Ens ha explicat que les plantes són molt importants perquè, tot i no semblar-ho, es troben al menjar, als mobles, als llibres, a l’energia, a la roba, també als fàrmacs i cosmètics. Cal cuidar-les i, per això, en la seva tesi aborda la presència de Ralstonia solanacearum i busca productes que es puguin aplicar al camp per combatre aquest bacteri. Els símptomes de la seva existència són un color groguenc, pansiment, sequedat i, per últim, acaba amb la mort de la planta.

La feina diària de Puigvert al CRAG no es redueix a estar en un laboratori. També fan sortides de camp a la recerca de plantes resistents al bacteri R. solanacearum i un cop trobades tornen al laboratori per fer els experiments pertinents. Cosa seriosa, al laboratori hi ha alts nivells de bioseguretat (bates, guants i peücs d’un sol ús). Les plantes amb el bacteri Ralstonia solanacearum es posen en quarantena. La màxima és evitar que es propagui.

Bacteri ‘Ralstonia solanacearum’

El seu doctorat tampoc es redueix a un laboratori. Ha fet estades a l’estranger, ha publicat articles científics accessibles a tothom, ha fet classes a la universitat i també ha promogut la divulgació científica a fora del món científic, com va fer divendres passat a l’Escola Urgell. Puigvert ens ha fet veure que les plantes també s’estressen i tenen malalties. I això al final repercuteix en la nostra vida quotidiana. Tot està connectat.

Per acabar aquesta xerrada científica, els alumnes s’han animat a fer preguntes i resoldre dubtes. Curiosament el bacteri Ralstonia solanacearum és el que més ha interessat. D’on ve? No es pot eliminar? Com conviu la planta amb el bacteri? Vet aquí alguns dels interrogants que els alumnes s’han plantejat. Puigvert els ha animat a formar part de la nova generació de científics que pot resoldre tots aquests enigmes en el futur.