Rafael Vallbona pinta un fresc del segle XX des de la perifèria

30.08.2017

Aquest dimecres 30 d’agost arriba a les llibreries el Premi BBVA Sant Joan d’enguany, La casa de la frontera (Edicions 62), del periodista i escriptor Rafael Vallbona, que la defineix com “un fresc del segle XX vist des de la perifèria” amb dos grans pilars que l’estructuren: la família i el territori. Un relat basat en fets reals sobre una nissaga de la Cerdanya, amb l’hostal que regenten al barri de la duana de Puigcerdà com a epicentre de les circumstàncies dels protagonistes, des de l’última carlinada fins als nostres temps. Una novel·la que explica la transformació d’un entorn muntanyenc i fronterer, i per extensió d’un país, a través de la història d’una família.

La casa de la frontera és una d’aquestes obres voluminoses (més de 300 pàgines) que són una història d’històries, com unes nines russes que s’emmotllen entremig d’una extensa varietat: de generacions, d’episodis històrics, d’espais, de gèneres narratius. Se la pot qualificar de moltes maneres: sòlida reconstrucció històrica, memòria contemporània d’una nissaga de cerdans o novel·la coral, però per damunt de tot La casa de la frontera és la demostració del domini de la llengua que té el seu autor. Estilísticament, l’obra es troba a mig camí entre la novel·la i el relat documental, jugant amb una doble perspectiva de realitat i ficció.

Es tracta d’una obra polièdrica però compacta que reflecteix els canvis socials i polítics del segle passat, marcat pels conflictes bèl·lics i les seves conseqüències: els enfrontaments entre carlins i liberals, el bandolerisme, la Guerra del Marroc, la Setmana Tràgica, la Primera i la Segona Guerra Mundials, la Guerra Civil espanyola… i, finalment, la postguerra. La particularitat de La casa de la frontera, naturalment, no és tant temàtica com d’enfocament, és a dir, l’ambientació en un indret de pas als Pirineus, un hostal fronterer on s’hi compten anècdotes de tot tipus, epopeies, desgràcies i atzars imprevistos, com l’acollida del govern basc a l’exili l’any 1938, amb el lehendakari Aguirre al capdavant.

Vallbona, que ha trigat nou anys a escriure el llibre, ens presenta la frontera com a espai de potència literària i la muntanya que circumda la plana com a testimoni del tarannà de la gent de poble, que hereta els usos i costums atàvics dels seus avantpassats. Els personatges del llibre encarnen aquest caràcter estoic, humil, honest, més aviat resignat, però infatigable; personatges que entomen el destí, que l’accepten, i que lluiten, serenament i obstinada, per tirar endavant i garantir el futur dels seus fills.

L’autor ens trasllada una visió desencantada de la vida (perquè la vida és dura: “viure és sobreviure”, llegim, en un moment donat), però amb un punt de vista que posa en relleu allò que realment val la pena: la dignitat, la tenacitat, la noblesa i la importància de les petites coses. La novel·la obra i tanca el zoom amb per enfocar cada personatge i el seu conjunt, el col·lectiu, de la mateixa manera que ho fa amb el present i el passat –la història.

Rafael Vallbona | Foto: Berta Tiana

La trajectòria literària de Vallbona és de llarg recorregut, amb prop d’una seixantena de llibres publicats entre novel·les, no-ficció, poemaris i llibres de viatges, alguns dels quals han estat premiats amb el Just Casero de narrativa, l’Amat Piniella, el Nèstor Luján de novel·la històrica o els Jocs Florals de Barcelona de poesia, entre d’altres.

Divendres 15 de setembre, a les 19.30 h, La casa de la frontera es presentarà públicament durant la Setmana del Llibre en Català, amb una lectura dibuixada a càrrec de l’il·lustrador Joma. Més informació aquí.