Rafael Vallbona. La perifèria té premi

12.02.2018

Aquesta temporada Rafael Vallbona ha publicat La casa de la frontera, la història d’una família de Puigcerdà que travessa el segle XX. Vallbona va guanyar amb aquesta obra el premi BBVA Sant Joan de Literatura Catalana, que s’ha tornat a convocar. Aquest divendres 16 de febrer s’acaba el termini per presentar originals.

 

 

Vallbona ha creat un “fresc del segle XX” que narra els fets més rellevants que han transformat la Cerdanya i Catalunya des de la Setmana Tràgica, passant per la Guerra Civil i arribant fins a l’auge del turisme i la perforació de túnel del Cadí, a través de cinc generacions de la família Grau. La trama s’inicia el dia de la jubilació de la mare de la família Grau, que tanca per última vegada l’establiment de queviures que regentava a la duana de Puigcerdà.

“Podria dir, i seria fàcil, que Puigcerdà és el meu Macondo, però com que això de ‘Macondo’ ho ha dit ja tanta gent, no val la pena fer-ho. Simplement Puigcerdà, com a terra de frontera, és un lloc summament atractiu perquè a la frontera no hi ha el mainstream, no hi ha el pensament oficial. És el contrari, hi ha tota aquesta capa de gent diletant, que hi pul·lula, que hi volta”, diu Vallbona. “Els relats sempre s’acaben construint des del centre, des de la classe mitjana, la capital i la ciutat, al segle XX també s’ha viscut des de la perifèria i no han estat menys protagonistes que els que l’hem viscut des del centre”, afegeix l’autor.

El dia de la jubilació de la Carme, ella va recordant la història d’aquesta casa fronterera. Va ser el 1882 quan dos cerdans la van comprar per instal·lar-hi un hostal. De fet, La casa de la frontera és un relat de no ficció que, segons Vallbona, compta amb “realitat construïda” i que l’autor ha treballat durant nou anys. “Vaig conèixer la família Grau un dia que se’m va espatllar la bicicleta i vaig portar-la a arreglar a la seva botiga”, diu Vallbona és un ciclista consumat per qui el ciclisme és un humanisme, com explicava en aquest article a Núvol. “L’avi de la família Grau em va reconèixer perquè s’havia llegit un llibre meu i aquí va començar tot”, explica Vallbona, que ha causat sensació a La Cerdanya, on la novel·la ha estat molt ben rebuda i s’ha convertit en el llibre més venut de l’any.

Rafael Vallbona | Foto: Berta Tiana

Amb La casa de la frontera Vallbona s’ha proposat de fer “un fresc del segle XX” a partir d’una nissaga de cinc generacions de la família Grau, des de 1892 quan compren una fonda fins la darrera generació quan la Carme es jubila i els seus fills converteixen la fonda amb un establiment de bicicletes i d’esquís. El periodista ha assenyalat que totes les generacions anteriors de la nissaga o han hagut de marxar a Barcelona per tornar després o s’han quedat allà per “imperatiu categòric”. Mentre, la nova generació, dels fills Josep i Miquel, és la primera que “ha pogut construir el seu projecte vital sense haver de marxar del seu país petit”. Autor de més de 50 llibres, Vallbona ha construït el temps de la novel·la a base de flashbacks i flashforwards, de 1892 fins a l’actualitat. De fet, Vallbona ha recalcat que “el segle XX va passar per les portes d’aquesta casa. La van comprar un cop van passar les darreres carlinades, van viure el canvi de segle, la Primera Guerra Mundial, la Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial, els refugiats i els fugitius…”.

Per Emili Rosales, director editorial de Grup 62, La casa de la frontera és un llibre que ho té tot. Des de la història d’una família, un llenguatge, un paisatge i, també, una història a estones tràgica, però sobretot moguda i canviant, que és la història del segle XX, en un enclavament especial d’Europa.