Rafael López-Monné: “Posar un banc davant del mar és un acte d’alta cultura”

22.02.2018

Si el Museu Marítim es dedica al mar, no pot passar per alt les vies més populars que l’envolten: els camins de ronda. Fins al 3 de juny, la institució recrea la diversitat paisatgística i social que ressegueix la costa catalana i quina importància han tingut aquests camins en la història del país, de la mà del geògraf i fotògraf Rafael López-Monné (Tarragona, 1963).

Nens mirant l’horitzó | Foto: Arxiu

Són moltes les persones que aprofiten el bon temps per passejar pels camins de ronda que ressegueixen Catalunya de nord a sud. De la mà de Rafael López-Monné, el Museu Marítim s’endinsa en aquestes rutes per analitzar-les no només com a llocs de pas, sinó també com a espais de relació amb el mar. “Catalunya és un país petit, però formalment som el que som perquè ens hem obert al món a través de la costa”, explica el comissari.

Per mar van arribar els grecs a Empúries i també els fenicis, que navegaven aigües amunt pel gran riu d’Ibèria. “L’idioma que parlem i bona part del que som va entrar pel port de Tàrraco”, i després vindrien els dies de les grans drassanes de Barcelona, l’imperi català de la Mediterrània, el Consolat de Mar, el comerç amb Amèrica, les exportacions tèxtils, el comerç del vi i l’aiguardent, o l’actual turisme.

A part de ser un paisatge bonic, la costa és també la zona on es concentra la major part de la població i de l’activitat econòmica. No sempre ha sigut així. Tal com apunta el geògraf,  “Abans, els problemes venien del mar i la gent se sentia més protegida a l’interior”. Per allà arribaven els pirates, per exemple, que sacsejaven els pobles i segrestaven els seus habitants per convertir-los en esclaus: “Els grans camins no anaven pel costat de la costa perquè no era segur”. Per això els camins de ronda són humils i normalment desemboquen als fars, on era necessari arribar per vigilar els perills que arribaven entre les ones.

Entre d’altres temes, Rafael López-Monné insisteix especialment en els problemes legals que perjudiquen els camins de ronda. Al ser espais de pas senzills, oberts a tothom i molts cops totalment integrats a l’entorn natural, s’ha donat el cas de persones o empreses -com ara càmpings- que s’han apoderat del seu terreny. L’exposició del Museu Marítim ens recorda que aquests són camins públics, i com a tals, imprescriptibles, inembargables i inalienables. “Altra cosa és, però, si hem sabut defensar prou bé aquest patrimoni públic i el dret fonamental de poder circular-hi”, deixa caure el comissari.

No totes les cultures han desenvolupat el concepte de paisatge. No a tot arreu l’entenen igual, i no tothom visita paratges bonics per motivacions estètiques o personals, tal com estem acostumats a fer ara quan viatgem o quan caminem fins i tot pel nostre propi territori. De fet, la dimensió contemplativa del paisatge és una herència de la cultura xinesa, segons explica López-Monné.

A casa nostra, la influència de l’art té molt a veure amb la manera com avui en dia entenem els paratges. Fer el camí de ronda no és només una manera d’exercitar el cos, sinó un plaer pels sentits. “Eren molts dies que, de tan embriagat de llum, s’oblidava de menjar”, escrivia Josep Pla sobre el pintor Francesc Gimeno, quan aquest passejava per les cales de Begut, Fornells, sa Tuna o les Medes, buscant la llum que ell associava a l’eternitat, a l’infinit.

A partir de l’art hem desenvolupat conceptes com l’horitzó. Artistes com Josep Mascort, Joaquim Mir i el mateix Pla han ajudat a construir una visió estètica i emocional d’uns espais costaners que durant segles havien estat percebuts com a caòtics i lletjos. És per això que Rafael López-Monné assegura que “posar un banc davant del mar és un acte d’alta cultura”. Per més curiositats i reflexions sorprenents sobre allò que ens és tan proper com el mar, es pot visitar l’exposició del Museu Marítim fins el 3 de juny o esperar que la mostra itineri pels equipaments costaners que formen part de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana. Caminant, hi ha camí -de ronda-.