Rafael Argullol. Una crònica de l’art

17.01.2016

L’exposició Pintar Versalles. Els cartrons de Le Brun, que es pot visitar al Caixaforum fins al 14 de febrer, ha anat acompanyada d’una sèrie d’activitats paral·leles: visites guiades, tallers, tertúlies, concerts i també conferències. Rafael Argullol hi imparteix a partir del dia 19 de gener el cicle Art i Poder. El professor Argullol abordarà la relació entre aquests dos conceptes a través dels quatre territoris, que en el seu conjunt, abasten el mateix nucli de la Història de l’Art: el mite, la religió, la política i la bellesa.

Rafael Argullol | Foto: Sergio Ruiz/Valors

Rafael Argullol | Foto: Sergio Ruiz/Valors

 

Argullol concep aquest cicle de quatre xerrades com un projecte unitari, en què traçarà una història personal de l’art a partir de quatre prismes: el mite, la religió, el poder i la bellesa, que han teixit en cada moment de la història una relació particular amb l’art. “L’art és fill del mite, però els mites també han necessitat de l’art per reformular-se i perpetuar-se”, diu Argullol. “En la primera conferència (19 de gener) dedicada al mite, estudiarem les formes expressables de les cosmogonies, així com els ritus amb què els homes han relacionat allò visible amb allò invisible”. Argullol partirà d’exemples que abracen tota la història de l’art, des de les pintures rupestres fins a les avantguardes modernes.

En la segona conferència (26 de gener), Argullol abordarà la relació de la religió amb l’art. “Cal veure com les religions han necessitat d’una manera central el recurs de l’art i com l’art s’ha alimentat de continguts religiosos. Reflexionarem sobre les condicions que ens permeten parlar d’art religiós i sobre les causes que porten, a Occident, a la secularització de l’art. Així com de la pervivència del motiu religiós en l’art laic modern”.

En la tercera conferència (4 de febrer), dedicada al poder, Argullol analitzarà com l’art ha estat reflex i vehicle del poder polític, social i econòmic i ha donat lloc a un immens patrimoni. “L’art ha servit per amplificar i fer de caixa de ressonància del poder, alhora que ha estat crític amb el poder quan ha calgut. Analitzarem la tutela dels poderosos sobre l’art i la progressiva emancipació dels artistes en busca d’una llibertat d’expressió”, ens avança Argullol.

Les diverses nacions de l'Àsia, segons Charles le Brun.

Les diverses nacions de l’Àsia, segons Charles le Brun.

El cicle es tancarà el dia 9 de febrer amb la conferència titulada ‘El poder de la bellesa’. Argullol analitzarà els canvis per mitjà dels quals l’art s’ha proposat la consecució de la bellesa, les formes de poder que ha entranyat, la construcció d’un cànon estètic i la multiplicitat de llenguatges que pot adoptar allò que és bell en cada època. “La primera cultura estètica que hi ha al món és la del Renaixement. És aleshores que per primera vegada l’art es declara persecutor del que anomenem bellesa”, sosté Argullol. “A l’antic Egipte o a Roma, no hi havia encara aquesta idea que l’artista havia de perseguir la bellesa. I al segle XX, les avantguardes trenquen també amb la noció de bellesa. La simbiosi entre art i bellesa és doncs relativament recent, i des del primer moment plena tensions internes. Des del començament hi ha la idea que la bellesa és molt confilictiva i porta a la confrontació de diversos punts de vista.”

Trobareu més informació sobre el cicle Art i poder aquí.

Podeu llegir la crònica de Gerard E. Mur de la conferència de Bénédicte Gady, comissària de Pintar Versalles aquí.