Radiografia de la creació d’un festival

31.08.2015

S’han trobat 451 documents. Això és el que respon el portal Descobrir.cat quan busques la paraula “festival” al seu cercador. 451 són les propostes que la web en qüestió dóna sobre festivals actuals a nivell català, perquè estem vivint en un moment d’auge d’esdeveniments d’aquest estil. En trobem de tot tipus, de la mateixa forma que cadascú entén el concepte a la seva manera. Jaume Tarragó, estudiant de 21 anys, creu que és “una gran festa que sobretot es relaciona amb música però que pot ser d’algun altre àmbit”. Marta Figaró, de 28 anys, parla “d’un espai concret amb un cartell” tot ressaltant que la gent també hi va per gaudir “de la companyia durant varies hores”.

Coral Cantiga, Llac d’Engolasters (Encamp) | Foto: flickr FeMAP

L’espectacle no ho és tot en un festival, com demostra una enquesta del 2013 de la revista NME (New Musical Express) feta a 2.000 britànics. Només un 45% d’ells deien que la música era la seva motivació principal per assistir a aquests tipus d’esdeveniments. Gaudir de la companyia i de l’ambient o fer quelcom que no podien fer durant la seva rutina habitual eren altres factors que motivaven aquestes persones. Però si deixem de banda el punt de vista dels espectadors i ens posem en la pell dels organitzadors, sabem com es tira endavant un festival? La feina que hi ha darrere requereix dedicació, perseverança i paciència, molta paciència.

Pas a pas: la idea del festival

Com hem vist, festivals en podem trobar molts. Però comencem pel principi: hem de tenir alguna formació o experiència concreta per dur a terme un festival? Alba Colombo és directora del Postgrau en Gestió d’esdeveniments culturals, esportius i corporatius de la UOC, un curs que se centra en diferents àmbits de la gestió d’actes, congressos, festivals i mostres. Ella explica que molts festivals han estat iniciats per persones que no tenen formació en la gestió d’esdeveniments; molts professionals han començat sense experiència i han anat aprenent el seu ofici. Això també és degut a la manca de cursos formatius al respecte, fet que, segons afirma la directora, està en procés de canvi: “la demanda de professionals cada vegada és més gran. Ens trobem davant d’una doble necessitat: els professionals en actiu que tenen la voluntat d’acreditar-se, i els estudiants que volen obrir-se camí en el camp de la gestió d’esdeveniments”. És per això que la UOC aposta per la formació en un camp creixent amb necessitat de professionals.

Josep Maria Dutrèn és una d’aquestes persones que han dut a terme un festival gràcies a l’acumulació de l’experiència que la seva trajectòria professional li ha donat. Actualment és director del Festival de Música Antiga dels Pirineus, però abans ha estat delegat de música del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, entre d’altres. “Es comença agafant experiència des de l’àmbit que sigui”, declara. A l’hora de tirar endavant un projecte “tot és veure el forat”, diu. En el seu cas, la idea de començar el FeMAP va basar-se en tres elements. Primer, no hi havia a Catalunya cap festival de música antiga important. Segon, el Pirineu era un desert cultural, una zona sense massa activitat. I tercer element: comptava amb el patrimoni arquitectònic que representa l’art romànic. A partir d’aquí, tot és posar-s’hi.

Però a l’hora de posar-s’hi, “és important saber dimensionar bé el festival que tens, no voler començar amb molta despesa, i treballar moltíssim la comunicació per donar-te a conèixer i tenir públic”, aconsella Mireia Manén, una de les directores d’El Meu Primer Festival. Aquesta iniciativa va arrancar el 2008, al veure que no existia ni a Barcelona ni a Catalunya un festival de cinema pròpiament per a nens. “Hi havia un tipus de produccions i pel·lícules que no tenien circuit a casa nostra”, detalla la Mireia. Les motivacions per tirar endavant festivals poden ser moltes. Antoine Leonetti, co-director del festival FIRE!! de cinema LGBT, defineix l’existència del seu festival com una “necessitat”, per fer més visible la realitat homosexual i lluitar contra la homofòbia. I és que per tirar endavant projectes com aquests, el primer que s’ha de fer és creure-hi i, com diu Josep Maria Dutrèn, ser optimista.

Començar a caminar és un treball en equip

Com en molts altres àmbits, a l’hora de crear un festival és vital formar un equip de treball que estigui il·lusionat i vulgui fer realitat una idea tot i haver-hi de dedicar moltes hores. No cal ser gaires persones; al festival FIRE!!, per exemple, només són dos responsables principals que treballen tot l’any. “La resta de l’equip és temporal”, explica Leonetti, “per treballar durant els 3 o 4 mesos abans del festival”. Aleshores l’equip s’amplia i entren en joc el responsable de premsa, el de disseny i el de la web. Però a l’hora de la veritat de gent se’n necessita molta, i FIRE!! compta amb una vintena de persones voluntàries del Casal Lambda durant els dies del festival. Aquesta estructura de persones fixes, persones temporals i persones voluntàries es repeteix constantment en diferents esdeveniments culturals per l’estil.

Francesc Benlliure, de Movistar Artsy, una plataforma que pretén escollir i finançar projectes de festivals que es presenten a la seva web, explica que “Hi han diversos rols imprescindibles que han de estar ben coberts per assolir certes garanties d’èxit: el director d’art ha de fer un programa atractiu i coherent amb el públic al que es vol adreçar; el gestor ha de poder mesurar els riscos i marcar les línies vermelles; el productor ha de transformar la idea en realitat; el rol de màrqueting ha de trobar els canals i les formes adients per arribar al seu públic; el fundraising aconseguir els recursos necessaris…”. La solidesa de l’equip és un factor molt important, explica Mireia Manén d’El Meu Primer Festival; “A vegades sorgeixen festivals que després de treballar molts anys amb precarietat acaben tirant la tovallola. Nosaltres tenim la sort que el nostre equip fa altres coses durant l’any, no viu únicament d’això ni molt menys”.

El Meu Primer Festival 2014 | Foto: Facebook

El Meu Primer Festival 2014 | Foto: Facebook

Alba Colombo, directora del Postgrau de Gestió d’Esdeveniments Culturals, Esportius i Corporatius de la UOC, deixa clar que un aspecte essencial per assegurar el bon funcionament de l’equip és tenir una estructura clara, tant de responsabilitats i tasques com de departaments, així com també saber escollir aquells professionals que tinguin les competències adients per les tasques que hauran d’assumir. “Encara que sembli molt obvi”, explica, “moltes vegades i sobretot en el camp dels festivals no estructurem suficientment l’equip, amb responsabilitats, estructura clara o tasques establertes, així com ens deixem induir pels coneixements sobre els continguts del festival (per exemple la música) que tenen els professionals i no tant per les competències que necessiten”. L’equip s’ha de triar amb cap, perquè és el cervell del festival.

El finançament, un pal a la roda per a tots

El repte més gran del festival no és ni trobar els músics, ni l’espai, ni tan sols l’equip, sinó trobar els recursos econòmics per dur-lo a terme. I aliats. Això ho diu Josep Maria Dutrèn, del Festival de Música Antiga dels Pirineus. Com que el FeMAP es troba repartit per 26 municipis, això suposa 26 alcaldes aliats. Cada ajuntament fa la seva petita participació econòmica, sí, però a part del patrocini públic, s’ha de buscar el privat. Costa trobar ajuda privada degut a la crisi, però també degut a que les empreses busquen treure rendiment de la marca i, per exemple, els Pirineus no interessen perquè no hi ha mercat. A part d’això, Dutrèn assegura que en temes de patrocini hi ha una competència total i deslleial. Tot i així, Alba Colombo assegura que aquesta combinació entre finançament públic i privat és la que s’usa més, perquè “permet assegurar una coordinació clara i eficient a través de la col·laboració amb l’administració pública així com també et permet tenir més marge a través del finançament privat, ja sigui a través d’espònsors o finançament propi”.

El finançament dóna mals de cap a tothom qui pretengui tirar endavant un projecte. Malgrat les dificultats hi ha qui se n’ensurt, com el festival FIRE!!; hi ha qui ho ha de deixar córrer, com el PopArb, i hi ha qui ha de buscar alternatives, com ara els participants del projecte Movistar Artsy. En el cas del festival FIRE!!, el seu co-director Antoine Leonetti explica que “la dificultat nostra no és tant de trobar llocs on fer el festival – tenim en aquest sentit un gran suport de part de l’Institut Francès de Barcelona – sinó de trobar aliances a nivell de patrocini. Moltes marques són encara reticents a l’hora de patrocinar un esdeveniment LGBT, sobretot si no hi veuen un benefici comercial molt evident. Un esdeveniment LGBT “cultural” o “educatiu” provoca potser encara alguns dubtes. És allí on hem de treballar més encara, per trobar “el” patrocinador que, com a d’altres grans festivals de música per exemple, ens permetria créixer una mica més, i poder desenvolupar, sobretot, un pla de comunicació molt més ampli”. Ells van tirant endavant i ja porten 20 anys de recorregut, però altres iniciatives han hagut d’optar per tancar les seves portes.

PopArb és l’exemple d’un model de negoci que no podia tirar endavant. La directora del festival, Anna Cerdà, explicava a Vilaweb el per què del final d’aquest esdeveniment cultural: “la crisi ens ha afectat en tots els terrenys: menys subvencions, menys públic, el que ve consumeix menys, es queda menys dies… L’any passat ja vàrem aguantar miraculosament posant-hi diners de la nostra butxaca”. Això, sumat a l’àmplia oferta de festivals, ha conduït a la fi d’aquest projecte dels quals molts se’n guarden un bon record. Toca donar pas a noves iniciatives, que poden venir ajudades, per exemple, pel finançament que proposa la plataforma Movistar Artsy. A la seva web s’hi poden penjar propostes de festivals, d’entre les que un jurat selecciona el guanyador. Aquest gaudeix d’”un lloc de treball i un equip d’experts que els assessora durant tot el desenvolupament: gestió cultural; producció; comunicació i publicitat”, com explica Francesc Benlliure; “a més, la plataforma assumeix els costos de la producció del projecte amb un valor màxim de 32.000€ segons el tipus de projecte”.

1.385.000 espectadors van passar pels nou festivals més multitudinaris d’Espanya durant els mesos de juliol i agost de l’any passat, segons afirma l’Associació de Promotors Musicals (APM). Però els festivals tenen un factor local, de proximitat, que fa que a part dels més grans n’existeixin una gran quantitat de petits. Sigui com sigui, els festivals són cada cop més una opció pels amants de diferents àmbits culturals, i és gràcies als centenars d’organitzadors que hi dediquen esforç, perseverança i paciència, molta paciència.

Etiquetes: