Quinta Essençia: “Marenzio tendeix al platonisme petrarquista”

24.07.2018

El Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) acull l’ensemble Qvuinta Essençia, format per Elia Casanova, soprano, Hugo Bolívar, alto, Albert Riera, tenor, Pablo Acosta, baix i Amador Marqués, recitador. Actuaran el dia 28 a l’Església de Sant Climent de Vilaller a les 20.00h i el dia 29 a la Glèsia dera Purificacion de Bòssot a la mateixa hora. Ens presenten el primer llibre de madrigals del compositor renaixentista Luca Marenzio.

Qvinta Essençia

Qvinta Essençia

Xavier Vega: El madrigal és una forma musical profana que apareix en un temps de convulsions religioses. Es pot considerar un producte propi de l’humanisme renaixentista?.

Quinta Essençia: Efectivament, l’humanisme renaixentista produeix una sèrie de canvis que propicien el desenvolupament d’un gènere com el madrigal on les passions de l’home passen a un primer pla. Els textos sobre els quals s’escriuen els madrigals de Luca Marenzio ens parlen de fonamentar l’amor, un amor humà i no diví.

XV: D’on ve el vostre interès per Luca Marenzio? Quin lloc considereu que ocupa en el gènere madrigalista?

QE: Qvinta Essençia té com un dels seus objectius principals transmetre al màxim el contingut emocional de la música. Els madrigals de Marenzio representen un perfecte equilibri entre contrapunt, expressió poètica i riquesa harmònica. Sense abandonar el llenguatge propi del Renaixement, Marenzio ens brinda l’oportunitat d’expressar-nos plenament amb un repertori que sentim com el nostre.

XV: La vida de Marenzio està marcada per la seva estada a les corts de Mantua, Roma, Ferrara o Florència. Considereu que hi ha rastres d’aquesta itinerància en la seva música?

QE: És cert que Marenzio va visitar i va treballar en les principals corts italianes on es trobaven els músics més importants de l’època, però mai va abraçar les tesis de la nova música i la seconda prattica. Tot i estar en contacte amb les tendències que marcarien el futur, es va mantenir fidel a la tradició del Renaixement.

4.- El Primer llibre de madrigals, que interpreteu, apareix el 1580, el mateix any que els Assaigs de Montaigne. És una simple casualitat o es pot establir alguna relació entre els dos intel·lectuals?

QE: Montaigne representa la tradició escèptica dins de l’humanisme, mentre que Marenzio tendeix al platonisme petrarquista. Per tant no hi ha una relació directa entre els dos autors.

XV: Quina és la importància de Petrarca en el desenvolupament dels madrigals?

QE: No solament Petrarca, sinó molts altres autors sobre els quals s’escriu aquesta música, com Sannazaro o Torquato Tasso. Diguem que la influència d’aquests autors és indirecta, Petrarca no escrivia pensant en un madrigal, sinó al contrari, Marenzio componia pensant en Petrarca, ja que a més parlem d’autors que no van ser coetanis. Va ser Pietro Bembo qui al segle XVI va contribuir a establir un cànon poètic que situaria a Petrarca com un model poètic-humanista de referència.

XV: Quin paper juga Marenzio en el desenvolupament del madrigal anglès, que va donar obres tan notables?

QE: Luca Marenzio és una figura capital d’un gènere com el Madrigal. La seva música va arribar a Anglaterra gràcies a Nicholas Yongue, que en 1588 va publicar una col·lecció de música italiana on les obres de Marenzio té un paper protagonista. També és coneguda l’admiració de Dowland per Marenzio.

XV: Als madrigals de Marenzio, l’aliança entre la paraula i la música sembla perfecta. Considereu que hi ha alguna primacia de l’una sobre l’altra?

QE: Considerant que parlem encara de prima prattica, ens trobem amb una textura contrapuntística plena de cromatismes i madrigalismes però sempre dins d’un equilibri perfecte entre paraula i música. Parlem d’un equilibri, d’un classicisme renaixentista. La primacia de la paraula sobre la música serà posterior.

XV: Es pot pensar el madrigal com un preludi de l’òpera, si considerem l’obra de Monteverdi?

QE: Serà la seconda prattica la que obri el camí cap a l’òpera. Si bé en el madrigal parlem d’un gènere profà on la unió entre música i paraula és més gran que en la polifonia i on hi ha una major càrrega expressiva, són dos gèneres diferents. Si és cert que en el desenvolupament del madrigal s’observa una evolució creixent cap a una major expressió, ho farà sempre sense arribar a la ruptura que va suposar l’aparició de la seconda prattica de la qual Monteverdi n’és un eix principal.

XV: El domini de la colatura vocal i l’ornamentació fan particularment interessant l’obra de Marenzio. Quina resposta en dóna el públic actual?

Comparada amb els primers madrigalistas i amb la tradició d’influència més franc-flamenca amb autors com Arcadelt o Lasso, en Marenzio trobem una melodia més florida, a causa d’un contrapunt menys rigorós on la melodia pot enriquir més. No per això podem parlar de coloratura vocal a la manera en què s’entén posteriorment quan acabarà sent més un via més de mostrar el virtuosisme de l’intèrpret.

Pel que fa a l’ornamentació, és important aclarir que Marenzio, seguint la tradició, no la indica expressament. Deixant clar que ornamentar era una pràctica habitual en l’època, ha de ser l’intèrpret el que l’afegeixi. Hi ha evidències en la seva música que ens indiquen la necessitat de l’ornamentació, com ara les seccions que es repeteixen indèntiques, la longitud de les cadències o les imitacions contrapuntístiques.

La inclusió de l’ornamentació en les nostres interpretacions és una senyal d’identitat de Qvinta Essençia, grup que pretén trencar mitjançant la llibertat expressiva amb la suposada objectivitat de la partitura. Degut al fet que aquesta pràctica no és habitual en altres grups, més objectivistes, el públic sol trobar molt atractives les nostres interpretacions.

XV: Què espereu del concert del FeMAP?

QE: Abans que res cal dir que és un honor per a Qvinta Essençia poder participar en aquesta nova edició del FeMAP. Són diversos els motius pels quals ens fa especial il·lusió. Aquesta música no sol formar part de la programació de les sales de concert. A més, pocs són els grups especialitzats en aquest repertori dins nostre país, sent la majoria anglesos o italians.

Aquests concerts seran un magnífic colofó per a una setmana dedicada a la gravació del nostre CD del primer llibre de madrigals de Luca Marenzio. Esparem que l’assistència als nostres concerts sigui tan càlida com la nostra interpretació.