Quina relació hi ha entre llengua i immigració?

19.03.2015

Aquest dimecres a la seu d’Òmnium Cultural s’ha reprès de nou el cicle de llengua Març per la Llengua. La setmana passada va ser el torn d’Albert Rossich, escriptor i catedràtic de Filologia Catalana a la UdG, i Joan Daniel Bezsonoff, escriptor nord-català i professor de llengua catalana, que van parlar sobre plurilingüisme en la literatura catalana. Aquesta setmana el demògraf i professor Andreu Domingo, autor del llibre Catalunya al mirall de la immigració, i l’africanista i professor Jean-Bosco Botsho han parlat sobre immigració i llengua. Abans de començar la sessió, han recordat la figura de Joaquim Molas com a professor de professors en l’àmbit de la llengua i literatura catalanes.

Andreu Domingo i Jean-Bosco Botsho al cicle Març per la Llengua a Òmnium

Andreu Domingo i Jean-Bosco Botsho al cicle Març per la Llengua a Òmnium

Segons Andreu Domingo, la identitat de Catalunya es construeix a través de la immigració, sobretot a partir del segle XX, moment en què esdevé un sistema complex de reproducció (és a dir, el creixement demogràfic de Catalunya es basa en l’aportació migratòria perquè la fecunditat és molt baixa). La immigració “és tan important que no només ha conformat la demografia del país, sinó també l’economia, la política, la cultura i la identitat” i, per tant, Domingo reivindica que passi a ser considerada com un mite fundacional (mite és aquella narrativa que explica la història d’una comunitat i que fa possible l’existència de la mateixa comunitat i la seva projecció en el futur).

Sovint es manté una posició que, segons Domingo, no és del tot encertada, ja que es considera que la immigració “és l’amenaça a la continuïtat de la llengua”: en realitat, és justament a l’inrevés, ja que “la importància que té la llengua com a marca antropològica de la identitat a Catalunya és precisament també gràcies a la immigració”. I per què? Segons Domingo, per sis raons: en primer lloc, si bé no tots els habitants a Catalunya parlen català, sense la immigració només tindria tres milions d’habitants, cosa que tampoc garantiria la continuïtat de la llengua. En segon lloc, en els seus inicis, el tret diferencial del catalanisme, que es va forjar en un període de diglòssia, era el dret català i no la llengua, que ho va esdevenir amb la immigració. En tercer lloc, si la immigració és el pal de paller de la demografia catalana, la llengua és una marca de mobilitat social. En quart lloc, ha vingut molta gent en poc temps i, per tant, és normal que no totes sàpiguen català, cal que l’aprenguin. En cinquè lloc, la globalització ha fet que les llengües que es parlen a Catalunya hagin crescut molt i també les identitats, de manera que no ens ha d’estranyar que una persona pugui sentir que pertany a més d’una identitat, si bé de llengua i identitat de la nació només n’hi ha una (en aquest cas, la catalana). Finalment, Domingo apunta que la veritable amenaça per Catalunya és la subgovernació a l’Estat espanyol, que és “incapaç de reconèixer-se a si mateix com a plurinacional i que a més se sustenta en una ideologia, el nacionalisme espanyol, que menysté sistemàticament qualsevol altra cultura”.

Jean-Bosco Botsho comparteix la seva experiència com a africà amb la llengua i remarca que, com a immigrant, ha viscut realitats que no són conegudes per la gent d’aquí i que a vegades, si no s’aprofundeix gaire, per aquest motiu, se’ls pot veure com una amenaça. Botsho va arribar a Catalunya l’any 1995, després d’haver fet una estada a Bèlgica, per escriure la seva tesi doctoral. Com a “altre català” (en al·lusió directa a Paco Candel), Botsho explica que l’única diferència que hi ha amb la generació d’altres catalans, que venia d’Espanya, és que ells es poden considerar “catalanoglobalitzats”, perquè es posa de relleu una “reconciliació entre la llengua catalana i el món estranger”.

Segons Botsho, el seu primer contacte amb el català va ser “a fora”, amb el francès: “Jo escric més bé i més fàcilment el català que el castellà perquè vaig estudiar francès”. Ara bé, si bé hi ha la tendència a creure que Catalunya no és coneguda a l’Àfrica, no és veritat, ja que hi ha un contacte conscient a través del Barça, però també d’associacions com l’Africat, de la qual és president i que té com a objectiu fer difusió de la cultura catalana a l’Àfrica.

Botsho és també del parer que si arribes a Catalunya has de parlar en català (a l’Àfrica tenen una dita que diu així: “Quan arribes a un poblat i t’adones que per ballar la gent d’allà posa el cap a terra i les cames a l’aire, tu també ho has de fer”), i que t’has de sentir català, però es pregunta: “Els catalans ens consideren a nosaltres ciutadans?”. “Nosaltres volem ser catalans, volem aprendre en català i que la gent ens consideri com a persones d’aquí que podem fer país”, conclou.

“Hi corresponem, els catalans? És a dir, estem a l’alçada de la diversitat poblacional que ha vingut amb la tercera onada immigratòria?”, es pregunta Domingo, sobre la reflexió que ha fet Botsho. Domingo alerta dels perills de convertir-nos en una pigmentocràcia, d’acabar, doncs, estratificant pel color de la pell o la religió, cosa que trencaria la definició de la identitat que nosaltres mateixos tenim: “Si reduïm la definició (de la identitat) a una d’estrictament etnocultural del que vol dir ser català, potser sí que estaríem al cim de tot, però seríem molt pocs i duraríem molt poc”, explica.

Andreu Domingo i Jean-Bosco Botsho al cicle Març per la Llengua a Òmnium

Andreu Domingo i Jean-Bosco Botsho al cicle Març per la Llengua a Òmnium

A Domingo el preocupen dues coses: d’una banda, que es produeixi la integració segmentada, és a dir, que siguem capaços de tolerar els africans si són esportistes, músics, etc., i prou, i, d’altra banda, que hi hagi desigualtat creixent —cosa que ja no depèn de nosaltres exclusivament—: “Si el sistema complex de reproducció funcionava amb la mobilitat social ascendent, en un moment com l’actual en què es posa en perill la mobilitat social ascendent de tothom, com ens ho farem? La majoria d’immigrants vénen aquí per millorar la seva vida”, puntualitza.