Quina és la situació del català?

5.11.2014

“Aquí no hi ha pau lingüística”, deia Joan Solà en una entrevista que li va fer Vilaweb l’any 2009. Efectivament, tenia més raó que un sant. Som el 2014 i, ara més que mai, el català es troba sotmès a una involució i agressió en tots els territoris i àmbits des de la recuperació de la democràcia. Així es constatava amb la publicació del VII Informe sobre la situació de la llengua catalana (Xarxa CRUSCAT), i així ho repetia la Plataforma per la Llengua, a la taula rodona que es va celebrar a finals d’octubre.

Marc Biosca, Eloi Torrents i Bernat Gasull a l'esmorzar | Griselda Oliver

Marc Biosca, Eloi Torrents i Bernat Gasull al final de l’esmorzar | Griselda Oliver

En aquesta taula es van tractar temes centrals com l’estatus del país i de la llengua, i va comptar amb les intervencions de Marc Biosca, tècnic de l’Àrea d’Acollida, Bernat Gasull i Eloi Torrents, cap i tècnic —respectivament— de l’Àrea d’Empresa i Administracions públiques. També hi van assistir Neus Mestres, directora adjunta i cap de l’Àrea d’Organització, Recursos Humans i Voluntariat, Eulàlia Buch, cap de l’Àrea d’Acollida, i Francesc Marco, coordinador del jurat de la 2ª edició del Premi Martí Gasull.

El català i els nouvinguts

Pel que fa a la situació del català entre els nouvinguts, des de Plataforma per la Llengua, tal com va esbossar Marc Biosca, s’ha dut a terme un treball estratègic centrat en dos principals eixos: d’una banda, conèixer la situació del català entre els nouvinguts i, de l’altra, concebre la llengua en la seva dimensió inclusiva i no identitària. Tal com precisa Biosca, “el principal lema de Plataforma per la Llengua és «el català, llengua comuna», i fa més de 20 anys que treballa amb els nouvinguts per ajudar-los a multiplicar les seves opcions de promoció i participació socials”. La Plataforma proposa fer del català la llengua comuna, el pont entre les diverses cultures que conviuen juntes amb l’objectiu de formar un model de societat oberta i inclusiva.

Es tracta, però, d’un projecte que cal consolidar, ja que les xifres actuals poden ser millorables: “per cada sis persones nouvingudes que aprenen castellà, només una aprèn català”, explica Biosca: les dades (EULP) revelen que el castellà és la llengua habitual d’un 62% de la població, només el 6% de la població té el català com a llengua habitual entre la població nouvinguda. A aquest fet se n’hi ha d’afegir un altre, i és que el segment de població estrangera instal·lada a Catalunya i que ja havia començat a aprendre el català, ha estat el més vulnerable pels efectes de la crisi econòmica: molts d’ells han marxat cap a casa seva o cap a un altre país. Per això, la Plataforma a través de diverses iniciatives, com les parelles lingüístiques o col·laborant amb projectes que tenen com a objectiu mostrar les facilitats d’aprendre català, intenta posar-hi remei.

D’altra banda, el català continua sent, per a molts catalans, una llengua marcada, és a dir, que un catalanoparlant canvia de llengua quan s’adreça a un interlocutor que, o bé no parla català, o bé presenta trets físics que el fan semblar estranger: segons l’EULP, només el 12,3% de la població manté el català en aquests casos, mentre que el 71% passa directament al castellà. Tanmateix, com afirmava Biosca, “demogràficament el país és molt divers”, atès que, a diferència d’altres països europeus, “la distribució demogràfica va ser molt diversa en el territori”: la població immigrant no es va concentrar en les grans ciutats, sinó que també va arribar a les zones rurals i, per tant, “no és el mateix desenvolupament lingüístic el que ha viscut, per exemple, la ciutat de Barcelona que el que ha viscut Guissona”. Les correlacions lingüístiques, doncs, són molt diferents i, en alguns casos, el català fa de llengua comuna. No obstant això, excepte Catalunya, la resta de territoris catalanoparlants tenen una situació desfavorable que contribueix a empitjorar la qüestió de la immigració i la llengua. Per fer-hi front, la Plataforma per la Llengua ha engegat diversos projectes audiovisuals i guies per facilitar l’ús del català a les administracions.

Biosca va voler parlar també sobre els canvis en el model migratori, que actualment ha canviat, ja que els darrers saldos migratoris són negatius, cosa que, tal com assegurava, “suposa posar en dubte algunes de les categories clàssiques que hem assumit per explicar el món de la immigració”: ara hem de transformar-nos en una terra d’arrelament. Per això, Plataforma per la Llengua proposa modificar la gestió lingüística i “fer-la més inclusiva i solidària”. Per això, des de l’organització, es fan tallers de formació en sensibilització i gestió lingüística adreçats a institucions i empreses privades.

Finalment, Biosca va voler fer esment del nou panorama que s’ha format d’ençà de la crisi, que ha comportat un canvi en la lògica associacionista: “l’auge de constitució d’entitats que es va viure a partir del 2014 ha anat atenuant-se”, i també els objectius de les entitats ha variat substancialment, les quals, per circumstàncies, s’han vist obligades a desenvolupar activitats més especialitzades i en molts casos algunes han reforçat el compromís amb la llengua catalana. Altres entitats “han viscut un procés de dirigisme partidista”. En aquest àmbit, la Plataforma treballa amb la dinamització, juntament amb altres associacions, com la Xarxa d’entitats, així com en les noves tecnologies o amb d’altres accions (com la festa de Sant Jordi).

Independència i democràcia lingüística

Un dels objectius bàsics de la Plataforma per la Llengua, recordava Bernat Gasull, és “viure plenament en català” i, en un sentit pedagògic, “viure en els paràmetres europeus que reconeixen les llengües com el català”. Un dels desitjos, doncs, és que, com a mínim, el català estigués en les mateixes condicions que les pitjors llengües de la Unió Europea, però “ni això tenim”, va sentenciar Gasull.

Al llarg dels seus vint anys de trajectòria, la Plataforma “ha constatat una vegada i una altra la situació anòmala i de discriminació del català dins l’estat”, explicava Gasull, cosa que va catalogar com “l’anomalia espanyola”: “En aquests moments no hi ha dins de la Unió Europea una llengua de les dimensions i de la vitalitat històrica del català tan desprotegida legalment i amb una imposició legal tan forta d’una altra llengua, en aquest cas el castellà”.

Segons Gasull, la Constitució espanyola és la font d’aquesta excepcionalitat, ja que, d’una banda, només parla del “deure” de conèixer únicament la llengua castellana i, de l’altra, el català no és llengua oficial al mateix nivell que el castellà, ni tan sols n’apareix el nom. Això provoca que tampoc sigui reconeguda com a llengua oficial a la UE, ja que el mateix país no la reconeix. En aquest sentit, a Gasull va parlar de l’esperança interpretativa frustrada, ja que segons com es mirés, es podria interpretar la Constitució de diverses maneres: “Des d’alguns sectors hi havia l’esperança que atenent altres preceptes constitucionals sobre drets de les persones es poguessin desplegar els articles 3.2 i 3.3” a favor del reconeixement del català.

“Fruit d’aquest caràcter interpretatiu es donen un seguit de comportaments també excepcionals en el context europeu per una llengua com el català”, va continuar. El castellà és l’única llengua a l’estat espanyol que té el deure de ser coneguda; la promoció social del bilingüisme esdevé desigual en funció del tipus de ciutadans afectats; el castellà està blindat, mentre que les mesures que es prenen per les altres llengües esdevenen laxes, segons es determini en les autonomies i d’acord amb les restriccions de l’estat. Tot això provoca que el català no tingui la mateixa visibilitat que el castellà en diversos àmbits (en l’àmbit judicial, per exemple).

No “hi ha ni tan sols la voluntat de modificació de la principal anomalia” —l’article 3.1 de la Constitució, pel qual el castellà és l’única llengua que els ciutadans tenen el dret i el deure de conèixer—, ni sembla que les forces polítiques prevegin presentar propostes que permetin aportar en la política lingüística del país. Tenint en compte això, la conclusió a la qual ha arribat la Plataforma per la Llengua és que la solució és la independència. L’organització no es vol posicionar sobre el fet si el català ha de ser l’única llengua oficial o no en un futur estat independent, però, tal com va dir Bernat Gasull, “almenys, per primera vegada, ho podrem escollir de manera democràtica”. El model, doncs, serà el que nosaltres vulguem.

Eloi Torrents, Marc Biosca i Bernat Gasull durant l'esmorzar | Griselda Oliver

Eloi Torrents, Marc Biosca i Bernat Gasull durant l’esmorzar | Griselda Oliver

Discriminacions lingüístiques greus

Finalment, Eloi Torrents va parlar-nos de diversos casos de discriminacions lingüístiques greus que, des del 2007, la Plataforma ha anat recollint, quaranta dels quals han estat compilats en l’informe En español o nada; aquest informe es va traduir a l’anglès per fer-lo arribar a la Comissió Europea). Segons Torrents, les dades confirmen que en els últims anys hi ha hagut un augment dels casos denunciats, que on més han crescut ha estat al País Valencià (col·lectiu com el Tempir d’Elx estan treballant per visibilitzar aquests casos) i que la majoria estan relacionats amb les forces de seguretat de l’estat.

Tanmateix aquests casos, tal com assegurava Torrents, només són “la punt de l’iceberg”, perquè la majoria no es denuncien. Tot i que la discriminació per motius lingüístics està prohibida en l’ordenament autonòmic, estatal i internacional, molts dels casos queden impunes, perquè l’agressor pot denunciar la víctima per desobediència civil. “Només en un cas s’ha condemnat un agent de la Guàrdia Civil per apallissar un jove mallorquí a l’Aeroport de Palma”, va sentenciar.

Per la Plataforma per la Llengua, “aquest informe mostra els dèficits democràtics de l’Estat en relació amb els drets lingüístics dels ciutadans dels territoris de parla catalana, i la indefensió que pateixen molts ciutadans davant de les vulneracions de la legislació”, va concloure.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Hem d’ anar per feina. Cal ignorar els beneits, malauradament un altíssim percentatge de la población,, i sense recança, ja que tampoc no ens aporten res i són perfectament prescindibles; això ens estalviarà tones de saliva i paper i gastar energies inútilment.

  2. (breu, per si el sistema no accepta aquest escrit)
    Article important, i que caldria enriquir ja que el títol així ho fa preveure!
    Cordialment