Quimi Portet al Palau

23.02.2013

Els concerts de Quimi Portet sempre són redons. I ho són, entre més motius, perquè tenen la barreja perfecta de bona música i bon humor. El del Palau de la Música Catalana no podia no ser-ho. El 31 de desembre del 2013 serà, sens dubte, un dia per recordar. Un bon grapat de seguidors (alguns d’incondicionals) s’hi aplegaren per gaudir en directe d’un dels nombrosos concerts que Quimi Portet ha fet arreu de la geografia catalana per presentar el seu darrer disc, Oh! My Love (2012).

Quimi Portet

El repertori que havien preparat Portet i els seus músics (Antonio Fidel, Carles Oliver i Jordi Busquets) no podia decebre ningú, ni per quantitat ni per qualitat. A “Oh my love”, la cançó amb que van escalfar motors, la van seguir una vintena més, tant d’aquest últim disc com dels anteriors. No hi van faltar “Francesc Pujols”, “Sabadell”, “Hàmster”, “Progresso adequadament” o “La Rambla”.  Entre el públics, n’hi havia pocs que no se les saberen de memòria.

Tot i que entre tots quatre ja aconsegueixen, concert rere concert, que el públic torne a casa satisfet, aquella nit havien preparat unes quantes sorpreses. En efecte, si aquest concert no serà fàcil d’oblidar també és, sens dubte, gràcies a l’excel·lent Adrià (o Josep) Puntí, que fou el primer dels tres músics convidats de la nit. Així que Quimi Portet va dir el seu nom, el Palau va embogir. L’aplaudiment amb què el públic el va rebre fou encara més intens després de l’esplèndida interpretació que va fer, a duet amb Portet, de “Flors i violes”  i “Sota una col”.

Unes quantes cançons més tard va aparèixer sobre l’escenari uns músic que pocs esperaven: després d’anys i panys, Quimi Portet i Manolo Garcia van tornar a compartir escenari per cantar “Massa”.

El tercer músic convidat fou Albert Pla, que va sortir amb un barnús, un banyador, unes xancletes, un got de whisky generós en una mà i una cigarreta en l’altra. La seua interpretació de “Sunny Day” va ser, senzillament, espectacular. “Flipareu”, va dir Portet quan algú, des de la platea del Palau, li va demanar insistentment que cantés aquesta cançó. I així va ser.