Quim Monzó explica per què fa tant temps que no publica cap nou llibre

Quim Monzó denunciava ahir a La Vanguardia una plataforma d’ePubs on es poden descarregar versions electròniques dels seus llibres sense el seu consentiment. I Monzó no és l’únic, perquè la llista és llarga: Marta Rojals, Jaume Cabré, Josep M. Espinàs…

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

Quim Monzó denunciava divendres a La Vanguardia la plataforma ePUBcat, un web que permet la descàrrega d’obres seves piratejades. I Monzó no és l’únic… La llista de víctimes és llarga: Marta Rojals, Jordi Puntí, Jaume Cabré, Josep M. Espinàs… L’article de Monzó ha originat converses picades a Twitter (vegeu aquest enfilall de piulades) i a les pàgines de Núvol entre els defensors dels drets d’autor (Josep Sala Cullell) i els pirates que justifiquen la lliure circulació de continguts (Darío Castañé). 

Quim Monzó | Foto cedida per Quaderns Crema

Quim Monzó ha descobert amb estupor que hi té gairebé una dotzena de llibres piratejats. Se n’ha assabentat gràcies a una alerta del periodista Albert Cuesta, que li va enviar un missatge dient: “Als pirates els agraden els teus llibres”.

L’autor denuncia que la plataforma ePUBcat ha piratejat més de mil títols, entre els quals hi ha alguns autors clàssics lliures de drets com Fernando Pessoa, però molts d’altres que són contemporanis i tenen drets vigents, com ara Simenon, Fages de Climent, Josep M. Espinàs, Ray Bradbury, Marta Rojals, Boris Vian, Milan Kundera, Jean Echenoz, Jaume Cabré… o el mateix Monzó, que hi ha trobat obres seves publicades a Quaderns Crema en versió pirata, tant de narrativa com reculls d’articles.

Segons explica Monzó els pirates “es presenten com un bloc d’epubs en català que ‘va néixer en un fil amagat dins un fòrum d’una pàgina d’epubs en castellà’. Expliquen que ‘aquella pàgina era el punt de trobada d’una comunitat de persones que compartien coneixements i dedicació per tal de facilitar la lectura dels llibres en qualsevol dels suports més populars’.

Per tal de descarregar-se els continguts del web, els administradors demanen als usuaris que es descarreguin el programa utorrent i que s’hi registrin amb un àlies, de manera que la seva identitat estigui protegida davant de possibles denúncies dels autors o dels editors dels llibres piratejats que encara tenen drets vigents. Per tant, el modus operandi d’ePUBcat ja és un reconeixement tàcit del funcionament clandestí de la comunitat ePUBCat. Amb tot, la pàgina de facebook de ePUBcat és plena de comentaris de seguidors que es lamenten davant la impossibilitat real de descarregar-se res. Diuen que han completat el registre correctament, però que no poden accedir als enllaços de descàrrega.

El web d’ePUBCat conté tutorials per aprendre a piratejar llibres. Un dels membres més actius, Raticulina, hi ha publicat una recepta per fer-se un escàner de llibres casolà pas a pas. També hi ha un apartat d’instruccions que t’ensenya a espollar llibres, és a dir a desprecintar el DRM (Digital Rights Management) que porten els ePubs perquè no es puguin compartir.

Segons els administradors del web, ePUBcat “no conté cap tipus de material que estigui sotmès a drets de propietat intel·lectual, ja que tots els recursos emprats s’han obtingut de pàgines públiques d’internet, de forma que el material es considera de lliure distribució. En cap article legal es menciona la prohibició de compartir material lliure, per la qual cosa aquest lloc no infringeix la llei”.

Monzó respon amb indignació: “¿Que no conté ‘material sotmès a drets de propietat intel·lectual’? ¿Des de quan els llibres no en tenen? ¿Que ‘s’han obtingut de pàgines públiques d’internet’? ¿De quines pàgines públiques d’internet -legals- n’han tret els meus, si no n’he autoritzat mai cap? ¿Que ‘el material es considera de lliure distribució’? ¿Qui ho considera? ¿Ells? Perquè jo, que sóc autor d’onze dels seus llibres piratejats, no ho considero així”, es lamenta Monzó.

Les al·legacions preventives dels pirates són totalment incongruents amb la Llei de Propietat Intel·lectual i contradictòries amb el descàrrec que ells mateixos presenten en el seu redactat, quan diuen: “El web es reserva el dret de retirar qualsevol material en cas de reclamació per part dels usuaris o els propietaris dels drets”. És curiós que el subjecte que es postula darrere aquesta plataforma pirata no és cap editor, ni cap capçalera ni segell editorial, ni tampoc cap empresa, sinó que es presenta de la manera més impersonal possible, com el ‘Web’.

I Monzó es lamenta amb raó: “Però ¿no havíem quedat que el material que pengen no està “sotmès a drets”? I encara hi ha gent que de vegades em pregunta: “¿Com és que fa temps que no publiques cap nou llibre?”. Doncs mira, precisament per això”.

Júlia Reda, eurodiputada pirata

Una discussió picada a Twitter: la resposta pirata

La queixa de Monzó ha generat una discussió picada a Twitter entre els partidaris de la pirateria i els defensors de la propietat intel·lectual. La conversa, si és que se’n pot dir així, ha evidenciat que estem davant d’un debat impossible, perquè uns i altres parteixen de premisses irreconciliables.

“El que em fot més dels pirates no és que ho siguin; és que pretenguin convèncer-te de que no fan res mal fet”, deia @albertcuesta, periodista especialitzat en tecnologia de l’Ara.

@CharlieCabLlu responia amb el hashtag #Jesuispirata i una frase lapidària: “La indústria cultural no s’ha adaptat al segle XXI, i la culpa és dels consumidors? #jesuispirata I afegeix: “Pagaríem si el preu fos just i se l’endugués l’autor. Exemple: el hip hop espanyol”

@marta_rojals responia amb una pregunta: Ok, per la mateixa regla, si un escriptor no cobra, a qui ha de robar? I Josep @SalaCullell hi afegia: “Si m’aneu passant les adreces, vinc a casa vostra a endur-me’n els mobles”.

Daniel Burgos (@TouringTest) proposava un nou model de negoci per als esciptors: “Idea: lectura del libro por parte del autor en plan concierto, con luces y eso”. I @marta_rojals responia: “Ideaca!! Ja he amortitzat Tuiter, hahhaha!”.

Mentrestant @quimmonzo anava despatxant el personal amb una salutació recurrent: “Un altre encefalograma pla. Adéu, preciositat!”

Avui Núvol publica Per al·lusions, un article de Darío Castañé, cap de llista del partit pirata, que es desmarca de la comunitat epub.cat, però comparteix el principi que mou la comunitat de gent que comparteix arxius de manera lliure a la xarxa. I també recollim la resposta de Josep Sala Cullell, un article titulat Robar cultura és robar, que rebat punt per punt les tesis habituals dels pirates quan diuen que el mercat cultural s’ha d’adaptar als nous temps o que donar el producte gratuïtament n’incrementa les vendes. Sala Cullell també desmunta els tòpics que tancar les pàgines de descàrrega significa censurar a la xarxa, o que la cultura és un dret i el seu accés ha de ser lliure.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació