Quim Masferrer, el foraster català

Arran d’una conversa amb l’actor Quim Masferrer, Sandra Comas Anglada explica d’on va sortir la idea d’emetre el programa «El foraster», quins objectius té i la manera com es treballa per a triar els indrets que visita i per a consolidar un fil conductor del programa, per tal de fidelitzar els espectadors d’una banda i l’altra de la pantalla.

Tot va començar quan Quim Masferrer feia actuacions d’humor amb el Teatre de Guerrilla. Segurament, la major part dels espectadors d’«El foraster» ja el coneixíem per l’activitat que va dur a terme amb aquesta companyia, dos dels components de la qual van plegar ara fa sis anys. Masferrer, però, va continuar fent altres espectacles teatrals i col·laboracions en programes de ràdio i televisió.

Actualment, ho fa a TV3, al programa «El foraster», un personatge que, «a casa nostra […], no resulta tan inquietant» com el dels westerns. Tot al contrari: l’humor és el fil conductor de la producció, per a ell, «una eina per a poder expressar segons quines coses que d’una altra manera serien més difícils de dir, una manera de poder fer grans crítiques i de dir-les molt grosses.»

Des de l’any 2013, Quim Masferrer «va començar a recórrer alguns indrets de Catalunya amb un pick-up per a conèixer no solament els pobles, sinó sobretot els seus habitants», i aquesta és l’essència del programa. No pretenia tant, doncs, «anar a un poble perquè sigui bonic; això no ens interessa. El que nosaltres busquem és el paisatge humà». Això no obstant, la tria dels pobles i indrets no la fa Masferrer, sinó que «moltes vegades s’assabenta només un parell de dies abans d’on anirà a gravar»! De fet, aquest és un altre aspecte important del programa: aconseguir situacions i contextos que denotin «espontaneïtat i veracitat».

La tria dels pobles ha estat pensada prèviament, de manera que «hi quedi representada tota la riquesa del país, tant pel que fa al paisatge, que és molt variat, com al dialecte.»

El que més li interessa a Quim Masferrer és el contacte amb tots els veïns del poble i fer-los a ells protagonistes del programa. És per això que «ja no hi ha el punt de vista individual d’una persona que viu en un lloc determinat, sinó que hi apareix el punt de vista col·lectiu. Allà notes l’orgull de ser d’un lloc, la importància de la identitat.» La comunicació és tan àmplia i directa que, «hi ha vegades que la gent s’assabenta de coses dels seus veïns a través del que m’ha explicat a mi, i se n’assabenten en el monòleg»(!), explica Masferrer.

Per acabar, ja hem dit que l’humor és el fil conductor del programa, però no n’és l’objectiu, sinó que és el «mitjà per a explicar coses». En definitiva, «el programa va funcionar des de la primera emissió i actualment enfila la cinquena temporada.» Això vol dir que s’ha assolit un gran objectiu, que és transmetre un punt de vista humà de cada indret, i no solament ha sabut arribar als espectadors de l’altra banda de la pantalla, sinó que, també, ha aconseguit connectar amb la gent de cada indret que visita i que l’acull amb les portes obertes de casa seva.

L’article sencer es troba al número 684 de desembre de la revista «Serra d’Or», tant en paper com en format digital.