El Grup 62 es trasllada a la seu de Planeta. Qui té por de Xavier Mallafré?

Xavier Mallafré ha pilotat el Grup 62 durant els últims sis anys, des que la  fusió entre La Caixa, Enciclopèdia Catalana i els segells catalans de Planeta va generar un conglomerat editorial. De la nit al dia, els tres actors més actius en l’àmbit editorial català deixaven de ser competidors per convertir-se en socis d’un nou projecte. Sis anys després bufen aires de canvi. Aquests dies els treballadors de Grup 62 estan fent caixes perquè el dia 23 abandonen el loft del carrer Peu de la Creu, on han estat des de finals del segle passat, per traslladar-se a la seu de Planeta, situada a l’Avinguda Diagonal 662. Alguns han alertat de la càrrega simbòlica que comporta fer aquest pas. D’altres anuncien que el trasllat augura una redistribució del pes accionarial.

L’any 2007, poc després de la fusió, el director general de Grup 62, Xavier Mallafré, va convocar l’equip d’editors de 62 i la comercial Un x Un a una convenció en un hotel de la Costa Brava. Mallafré ens tenia reservada una sorpresa. Ens va regalar un exemplar de The Long Tail, de Chris Anderson, en l’edició original americana. L’obsequi havia d’ajudar a fer-nos entendre, a editors i comercials, que el mercat editorial té dos extrems d’intensitat. Per una banda, la del bestseller, que ven molts exemplars en poc temps, i de l’altra la rastellera infinita de títols de fons que es venen en comptagotes al llarg d’una línia temporal més prolongada. Mallafré sabia que havia aterrat en un grup on la venda de llibres de fons generava un percentatge molt alt de la facturació i que l’equilibri entre fons i novetat seria clau per la supervivència del projecte. És sabut que Planeta no s’ha distingit mai per mantenir vius en el catàleg llibres de fons, i en el projecte del nou Grup 62 havien de conviure segells com Columna, que tendeix al presentisme més comercial i Proa, que sempre ha vinculat el seu catàleg a les grans obres i els clàssics. Al llarg d’aquests sis anys tots dos models han viscut alts-i-baixos. Columna va tenir el seu moment àlgid amb la trilogia de Stieg Larsson, i Proa ha remuntat justament quan més atiava la crisi i ha trobat el punt dolç quan el sector es quedava amb els lectors purs.

Aleshores Mallafré encara agrupava segells per entorns (Planeta, Enciclopèdia, el nucli antic de Grup 62) i procurava mantenir-se equidistant, tant amb els editors com amb els accionistes. Ho ha aconseguit? Hi ha qui li retreu que ha escombrat cap a Planeta i que ha marcat uns quants gols als socis de @22. És cert que la venda d’un equip de venedors de Grup 62 a Enciclopèdia va ser una jugada que el patronat de l’Enciclopèdia no va saber calibrar prou bé. I que el desplegament del departament d’infantil i juvenil, liderat per Patrizia Campana, es podia considerar deslleial i invasiu, atès que Enciclopèdia havia aportat Proa al projecte per centrar-se en la literatura infantil amb La Galera. Però també és veritat que Mallafré va plantar cara a Planeta quan semblava que els segells castellans del Grup (Península, El Aleph i Luciérnaga) havien de passar, regalats, a la Diagonal.

Labutxaca, un segell que Mallafré se sent molt seu, vindria a ser la màxima expressió d’aquest equilibri entre novetat i fons. Anna Soldevila, responsable del segell, programa també els ebooks del Grup 62, i és sens dubte en l’àmbit digital que la idea de la llarga cua pot arribar a fructificar més en el futur.

De moment, però, la tensió entre novetat i fons s’ha decantat clarament per la novetat. Arreu. També a les llibreries. Per mantenir la seva estructura, Grup 62 necessita generar un volum de facturació que només poden aportar els títols de llarg tiratge. És evident que els números de 62 serien molt més falaguers si hagués pogut publicar en algun dels seus segells la trilogia de Grey, que Random House ven en català amb aquella alegria. Ara que el mercat es concentra en tants pocs títols, perdre una part tan important del pastís fa mal. Grup 62 ha tingut dificultats per fer front als pagaments als proveïdors. Segurament haurà de reduir la plantilla, i plantejar una ampliació de capital, a la qual Enciclopèdia segurament no podrà concórrer. La Caixa vol vendre les seves accions i el senyor Lara arrambarà. La participació d’Enciclopèdia podria quedar reduïda al 20%, un marge testimonial.

I quin és el paper de Xavier Mallafré en tota aquesta constel·lació? Com a director general, Mallafré ha donat sempre mostres d’entendre el capital simbòlic del Grup. Els primers mesos de dirigir 62, tenia a la seva bústia de veu un missatge lacònic però revelador: “Xavier Mallafré. Edicions 62”. Edicions 62 ha estat i és encara per a molta gent la marca més reconeguda del grup. Dir Grup 62, en alguns àmbits, era com no dir res. Format a l’escola Virolai, Mallafré sabia perfectament l’espai que ocupa Edicions 62 dins el magma del catalanisme i va captar que el seu rol té també una dignitat institucional. Mallafré ha fet valdre la preminència de Grup 62 dins el gremi d’editors (n’és el president) i també ha acompanyat l’evolució del logo del Grup 62, que en aquests anys de traspàs del tripartit al govern Mas ha passat de tenir el pantone del PSC a un taronja degradat que recorda el de Convergència. Al llarg d’aquests anys, Mallafré ha respectat figures emèrites, com Josep M. Castellet o Xavier Folch, dos editors que, sigui per edat o per dignitat institucional, ja no aniran a Planeta.

Mallafré s’ho creu i s’ha imbuït, doncs, de la mística que comporta el càrrec que ocupa, però les finances del grup i els equilibris accionarials imposen ara el trasllat a la seu de Planeta. Justament en el moment en què Grup 62 publica més llibres a favor de la independència, busca refugi en una empresa que, en una Catalunya independent, ja ho ha dit el seu amo, es traslladaria fora del territori català. Haurà de liderar ara un pas que serà dolorós si cal acomiadar personal i que, segons algun articulista, posa en joc la inependència editorial i ideològica de 62.

Però és dubtós que ara mateix estigui en joc la catalanitat de Grup 62. De la mateixa manera que el diari Avui no va ser menys catalanista mentre va estar participat pel Grup Planeta i Grup Godó, que finalment se’n van desfer perquè no era negoci, Grup 62 només tindrà garantida la seva supervivència dins de Planeta si és fidel al seu públic lector. El dia que Empúries, Proa o Edicions 62 deixin de fer llibres per als catalans, deixaran de ser un bon negoci i Planeta se’ls traurà del damunt com en el seu moment ja va fer amb l’Avui.

El que està en joc, això sí, és el model editorial industrial que encara avui representa 62. És la llarga cua del Grup 62: el fons, la política de mantenir milers de referències vives al magatzem (o al núvol). També està en joc la línia editorial, que haurà de trobar l’equilibri entre el transavassament de bestsellers espanyols al català i la defensa genuïna de l’autor que fa possible encara la literatura catalana.

Però que ningú digui que és per culpa del senyor Lara que el grup 62 s’ha desfigurat. La deriva actual ja és implícita en la política editorial dels últims anys. La convivència de segells ha portat a una certa confusió dels límits entre els diferents catàlegs. Avui qualsevol segell de grup 62 se sentiria legitimat per publicar la trilogia de Grey i alhora l’última novel·la de Jaume Cabré. Quan els editors de Grup 62 van a la Fira de Frankfurt els agents estrangers els reben de dos en dos, però ningú és capaç d’explicar-los la diferència entre Proa i Empúries, o Edicions 62 i Columna. Perquè tothom fa de tot.

Xavier Mallafré probablement podrà enlairar-se, si vol, a altres projectes. Només ell sap si la seva missió s’acaba aquí o ha de continuar pilotant el grup 62. En qualsevol cas, vénen turbulències. I mentre la recepcionista acaba de resar el rosari, cordeu-vos el cinturó. I molta sort a tots.