Qui són els nostres candidats al premi Martí Gasull?

8.01.2016

La Plataforma per la Llengua ha tornat a convocar aquest 2015 el premi Martí Gasull, que es lliurarà ben aviat. Aquest any, l’entitat ens preguntava, en un tuit, qui crèiem que havia fet més pel català en l’àmbit científic. Núvol, com cada any, ha presentat els seus candidats al premi, que són els següents: Eugeni S. Reig, Pau Vidal, Teresa Cabré i el Termcat.

Teresa Cabré | © Alex Rademakers

Teresa Cabré | © Alex Rademakers

Teresa Cabré, gran divulgadora de la llengua catalana

Teresa Cabré és, des del juny del 2014, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC i una gran coneixedora de la llengua catalana. És professora i catedràtica de Lingüística Descriptiva del català a la Universitat Pompeu Fabra, ha treballat en diversos organismes a favor de la normalització de la llengua catalana, així com ha dirigit el Centre de Referència en Enginyeria Lingüística (CREL) i ha estat directora de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la UPF. La seva trajectòria en l’àmbit científic i lingüístic és avalada per l’enorme quantitat de mèrits i reconeixements que ha rebut, com la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic (1996), el Premi Internacional de Terminologia Eugen Wüster (2007) o la Creu de Sant Jordi (2015). És també Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres per la seva defensa de les llengües romàniques. Cabré és, doncs, una candidata que, des de la ciència, ha treballat per fer del català una llengua normal a tots els àmbits.

Eugeni S. Reig, l’home d’InfoMigjorn

El valencià Eugeni S. Reig, és un lingüista preocupat per la conservació de la llengua catalana, especialment la que es parla a la seva àrea geogràfica, el valencià. Impulsor sobre el butlletí llengua catalana Infomigjorn, ha publicat diversos tractats sobre lèxic; de fet, es va donar a conèixer amb el Valencià en perill d’extinció, obra que després va ampliar amb El valencià de sempre, sobre el qual vam parlar en aquesta entrevista. Entre les seves altres obres escrites, figuren Les nostres paraules, “L’aportació lèxica de Jordi Valor” dins de Jordi Valor, el mestre que estimava les paraules, i el treball “El lèxic tradicional d’Alcoi en l’obra de Joan Valls Jordà: una aproximació” dins de Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a  València i Alcoi. Té encara dos llibres inèdits: El borum i els gospins i Agre com un ferro i més amarg que l’asséver.

Més de 7.500 termes normalitzats pel Termcat en 30 anys

Aquest 2015 Termcat celebrava els seus 30 anys de vida, amb els quals han volgut repassar la feina que ha dut a terme l’organisme. 30 anys que li han servit per normalitzar més de 7.500 termes, com per exemple arrova, maregassa, zàping, web, navegador, transmèdia, virus de l’Ebola, etc. Des que es va instituir, el Termcat ha advocat per convertir-se en una referència en l’àmbit de la normalització lingüística de termes d’especialitat en català, així com també ha aportat el seu granet de sorra a l’hora d’elaborar propostes per a nous termes catalans que fossin necessaris en el dia a dia de tots els sectors especialitzats. Actualment el Termcat està dirigit per Jordi Bover, el qual considera la institució un intermediari entre el terme especialitzat i la societat, a qui arriben les noves propostes de difusió de terminologia.

Pau Vidal | Foto de BiBi Oye

Pau Vidal | Foto de BiBi Oye

Pau Vidal: “Primer cal solucionar la qüestió sociolingüística”

Pau Vidal, des de fa temps, confessa que el problema del català és que té tants fronts oberts que és molt difícil assegurar-los tots. En una entrevista a Núvol, Vidal avisava que no es tracta d’intentar resoldre ara les qüestions ara, sinó que això s’hauria d’aparcar per “solucionar primer la qüestió sociolingüística, que és fonamental”: “Amb l’actual situació sociolingüística, per cada terme que solucionem, se’ns colaran cent calcs, que és el que està passant ara mateix”, aclaria.

Per fer-hi front i fer-nos agafar consciència, Pau Vidal ha escrit diversos llibres d’assaig i articles d’opinió en què defensa la seva tesi. A El bilingüisme mata (2015) defensava, per exemple, que la Llei de normalització lingüística ha fracassat perquè el català “està lluny de la realitat”: “El debat sobre el futur de la llengua s’ha centrat exclusivament en l’aspecte quantitatiu, tot intentant demostrar o desmentir, segons si eres optimista o apocalíptic, que l’ús creixia entre els habitants. Però s’ha deixat completament de banda l’altre aspecte, el de la qualitat. O salut filològica si ho volem dir segons el diagnòstic solanesc”, escrivia.