Qui són els finalistes del premi Martí Gasull?

3.02.2016

Grup Flaix, Bon Preu i Associació de Pakistanesos són els finalistes a l’edició del premi Martí Gasull que cada convoca la Plataforma per la Llengua. Tots tres finalistes comparteixen una mateixa reivindicació: el foment de la llengua. Griselda Oliver ha parlat amb els finalistes del premi, que es lliurarà el proper dia 8 de febrer a les 19h al CCCB.

Mercè Espuny, lingüista del Grup Flaix

Mercè Espuny, lingüista del Grup Flaix

Mercè Espuny: “Grup Flaix va trencar esquemes des del primer moment”

Grup Flaix és d’aquelles empreses que no necessita gaires presentacions: creada el 1992, integra dues emissores de ràdio musicals —Flaix FM i Ràdio Flaixbac— i, des dels seus inicis, s’ha postulat com una “empresa jove, adreçada al jovent i que viu i somia en català”, explica Mercè Espuny, lingüista del Grup Flaix. Des dels seus inicis, aquest grup d’emissores ha advocat per apropar amb normalitat la llengua catalana a una diversitat de públics, especialment el juvenil. “Grup Flaix va trencar esquemes des del primer moment: el nostre referent és, en tots els sentits, Catalunya, i això és molt bonic”, aclareix Espuny, i afegeix que l’equip de lingüistes —relativament petit— és molt conscient de la “responsabilitat que tenim davant els oients i la societat”.

Després de saber que estaven nominats al premi Martí Gasull, Mercè Espuny no ha pogut evitar sentir “una alegria i satisfacció enormes” —coneixia en Martí Gasull—, i considera que aquest mèrit l’han aconseguit tots els lingüistes, com Ernest Rusinés, Jaume Salvanyà o Judith Rodríguez, que han passat per Flaix abans que ella.

La preocupació del Grup Flaix envers la llengua catalana ha fet que el Grup Flaix s’hagi vist com un referent a l’hora de resoldre dubtes de llengua catalana. Com diu Mercè Espuny, “no és cosa d’un dia; crec que és una feina de constància, de formigueta, que al final aconsegueix els seus fruits”. D’aquesta preocupació, n’han sortit obres com Diccionari del català col·loquial, publicat el 2009 per Enciclopèdia Catalana, i el compte de Twitter (@flaixllengua) que va crear Judith Rodríguez per resoldre els dubtes de llengua dels oients: “És molt agraït veure com et fan preguntes, com et tenen en compte, com ets un referent per a molta gent del país i de fora”, assenyala Espuny, que considera que el català té encara molts reptes per afrontar: “El principal és el contacte constant amb el castellà i amb l’anglès o francès, de manera que jo mateixa em descobreixo dient paraules que no són nostrades i em faig enrere”.

Fa tres anys que Mercè Espuny treballa com a lingüista al grup: “La meva feina consisteix a vetllar perquè el nivell de llengua sigui bo, tant en el text escrit com en l’oral, sense caure en el castellanisme i fugint del tòpic, miro de trobar expressions que no sonin carrinclones i que connectin amb el públic jove”. Els errors que més freqüentment ha de corregir són paraules mal accentuades, com és el cas dels verbs que terminen en -ia, com canvia o estudia, la simplificació de la doble essa de paraules com emissora o impressió, o el calc del castellà els Nadals. “La freqüència”, diu Espuny, “depèn del locutor: n’hi ha que s’hi miren més que d’altres; és com tot en la vida…! I evitar-ho és complicat, però no impossible, per això no defalleixo!”

Supermercat Bonpreu i Esclat

Supermercat Bonpreu i Esclat

Bonpreu: “Cal fer ús diari i quotidià del català”

Els supermercats Bonpreu i Esclat són de les poques empreses que etiqueten en català: “Nosaltres entenem que comunicar i, per tant, etiquetar en català és el més normal del món”, explica l’empresa, que diu seguir així les indicacions del Codi de Consum de Catalunya, que estableix en l’article 128-1 l’obligació d’etiquetar en català els productes distribuïts dins el territori. “Segurament se’ns reconeix, com a empresa, aquesta proximitat emocional amb els nostres clients, tot i que tampoc no hem forçat mai res en aquest sentit”.

Bonpreu i Esclat consideren que “el més necessari és que es faci ús diari i quotidià del català en tots els sectors, ja sigui amb les relacions entre les persones i les empreses” i per això tots els productes de la marca bonpreu estan etiquetats íntegrament en català, a diferència dels productes, que no ho estan. “Un dels trets distintius dels supermercats Bonpreu i Esclat és la gran varietat de referència que els clients hi poden trobar”, assegura l’empresa.

Bonpreu i Esclat són conscients que cal fer un ús diari i quotidià del català en tots els sectors, tant en les relacions entre persones com entre empreses: “En l’àmbit concret de la distribució, pot contribuir-hi el fet que hi hagi una única llei que sigui la que reguli el nostre sector i després cal aplicar-la i fer-la complir”, afegeix. Sense aquesta definició i els litigis entre administracions, “es generen escletxes que no beneficien ningú i provoquen inseguretat jurídica”. Per tot això, l’empresa és del parer que en qualsevol àmbit és lloable la defensa del català: “Ens satisfà molt arribar a la convocatòria final d’aquest guardó”.

Pakistanesos a Barcelona | Foto: Roger Cassany

Pakistanesos a Barcelona | Foto: Roger Cassany

Javed Ylyas: “Si els pakistanesos aprenen el català, es podran integrar més bé”

Tot i que l’associació treballa des del 1994, no va ser fins al 2001 que es va instituir com a Associació de Treballador Pakistanesos (ATP), presidida per Javed Ylyas. L’entitat va néixer amb l’objectiu de facilitar la integració del col·lectiu pakistanès i s’ha convertit en una entitat plenament compromesa a fer del català la llengua d’acollida i arrelament per a la comunitat pakistanesa de Catalunya. Des del 2007 col·laboren amb la delegació de Ciutat Vella del CNL de Barcelona: des de llavors, s’han organitzat més de 38 cursos de català i més de 1.000 persones s’hi han inscrit. Són cursos, sobretot, de nivell bàsic i amb lèxic específic adreçat a les persones que treballen en establiments d’alimentació típics pakistanesos, com els restaurants de swarma i durum del Raval.

Javed Ylyas, que està molt content que l’ATP sigui finalista del premi Martí Gasull, explica que la comunitat de pakistanesos és molt tancada de mentalitat, de manera que des de l’associació es vol ajudar a fer que es converteixi en una comunitat més oberta, no només des del punt de vista cultural sinó també religiós, encara que en aquest àmbit no hi volen intervenir: “La religió és una cosa personal”. Per tot això, Ylyas considera que, per integrar-se a Catalunya, és més fàcil parlar en català que en castellà: “Quan he de baixar del metro, sempre pregunto si el del davant baixa, i quan ho faig en català em miren i em somriuen, per això penso que la comunitat pakistanesa es podrà integrar més bé si aprèn el català”.

Ylyas considera que si es practiquen bones actituds lingüístiques, la integració de la població recent és molt més fàcil. Per això, des de l’APT promouen cursos de tot tipus: no solament de cultura pakistanesa, sinó també cursos de català, en col·laboració amb el CPNL i la DGPL: “Des de l’associació sempre diem que a Catalunya es parla en català i, per tant, tot el que es publica a l’associació es fa en català”, assegura Ylyas. L’APT sol organitzar quatre cursos de Bàsic 1 i a vegades en fa algun de Bàsic 2, on solen acudir unes 20 persones. A més a més, l’associació ha publicat tres diccionaris, Urdú – Català bàsic 1, Català bàsic 2 i Indi – Català bàsic 1. Ylyas, finalment, ha destacat la bona recepció que els estudiants tenen d’aquests cursos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Enhorabona a tots tres finalistes. Guanyi qui guanyi, continueu treballant amb la mateixa empenta que fins ara!