Qui són aquí els nazis?

26.05.2013

Llegeixo que aquest personatge abjecte i repugnant que és Hermann Tertsch, columnista habitual del diari ABC i tertulià del programa de tv Intereconomía, ha reivindicat en un tuit l’afusellament del president Companys. Això és feixisme en estat pur. Al país dels seus avantpassats, declaracions com aquesta el portarien a fer una llarga estada a la presó. Aquí, en canvi, no crec que ningú es molesti a denunciar-lo. Evidentment, ningú del partit d’extrema dreta que governa Espanya, però tampoc ningú d’aquesta esquerra acollonida i covarda, molt decidida a clamar pels drets dels pigmeus o per la matança indiscriminada de foques, però incapaç d’intervenir decididament en defensa de la democràcia, de la de debò, no la de fireta.

Hermann Tertsch

De fet, l’episodi és un més en aquesta espiral de bogeria a què semblen abonats els partidaris de la intolerància i del pensament únic. I si no, repassem-ho breument. A finals d’abril de l’any passat, PP, Ciudadanos i CCC (que ja em diran què en té, de “cívica”) pactaven el camí per acabar amb la immersió lingüística en un acte ple de violència dialèctica per veure qui era més bel·ligerant contra un model educatiu d’èxit. La consigna era atiar l’odi contra la llengua del país. A l’acte, hi va intervenir l’elit dels nous inquisidors –F. de Carreras, J. Nart, A. Espada, J. C. Girauta i F. Martorell–, que, amb el pretext de qüestionar la immersió lingüística, van posar de manifest la ferma voluntat de bastir un front contra l’augment de l’independentisme a Catalunya.

A primers d’octubre del mateix any, el director d’El Mundo assimilava Catalunya al nazisme com a estratègia per barrar el pas de Catalunya cap a l’estat propi. El motiu? El mosaic de gairebé cent mil cartolines que, en el partit entre el Barça i el Reial Madrid, formava una bandera catalana amb la paraula “Barça” al mig. Doncs bé, l’amic Pedro J., fent gala d’una imaginació desbordant, assegurava en el seu editorial que l’únic que la proposta de l’ANC en podia treure, d’això, era que l’estadi presentés un ambient semblant al de l’obertura dels JJOO de Berlín 1936. Més. En un tuit posterior, Pedro J. ens deia “nazis”, a nosaltres catalans, al dir (perdó, “piular”) “Sieg Heil! Mosaico a la catalana”. “Sieg Heil”, una expressió inventada pel ministre de Propaganda nazi Goebbels, que el director d’El Mundo semblava tenir molt present. ¿Es pot tenir més barra, es pot ser més inconscient?

Sense moure’ns, doncs, d’aquest agradable clima familiar, també El Mundo comparava el conseller Felip Puig amb Ernst Röhm, el dirigent nazi creador de la sinistra SA, la Sturmabteilung, sense que ningú el portés als tribunals, sense que el Síndic de Greuges fes un sol gest en demanda de responsabilitats, sense que el bufet de Miquel Roca, aquest apòstol de la transició que tant s’ha afanyat a defensar la infanta, interposés cap querella criminal contra el diari i el seu director.

És indiscutible que en aquesta guerra bruta de la difamació i la manipulació de la realitat tot s’hi val. El mes de novembre, seguint l’estratègia del PP d’acusar Mas de fer un discurs totalitari, La Razón –el diari de l’ínclit editor J. M. Lara Bosch– ficava dins el sac del nazisme el moviment independentista de Catalunya i deia en un editorial: “No és res de nou que els separatistes es dediquin a atiar suposats greuges o espolis fiscals imaginaris, però és en època de crisi quan troben més ressò en la població. Precisament, en una situació així es va gestar a l’Alemanya d’entreguerres un nacionalisme populista el resultat final del qual, amb Hitler al capdavant, és sabut de tothom.”

El penúltim episodi d’aquesta trista història té per protagonistes un video de Telemadrid que ens equipara als nazis i la virreina María de los Llanos de Luna, una pobra insensata que va presidir no fa gaires dies un acte d’homenatge a la División Azul -una unitat que va combatre a Rússia amb l’exèrcit nazi–, acte al qual van assistir excombatents vestits amb l’uniforme falangista. Precisament, eurodiputats de CiU, ERC i ICV van demanar a la Comissió Europea que actués contra els actes d’apologia del feixisme i instés el govern espanyol a depurar responsabilitats.

Em temo, però, que és picar ferro fred. Europa sembla haver oblidat l’horror dels anys del nazisme, i el fet que un dels països membres de la UE, més ben dit, el partit que el governa, no hagi condemnat mai encara el franquisme és una prova evident dels vincles que hi té. La monarquia mateixa emana del franquisme, però de moment tergiversar les coses i acusar Catalunya o els seus dirigents de pràctiques feixistes és tirar al pim-pam-pum i treure’n premi. I ningú no s’immuta. Sobretot l’esquerra, o el que en queda. ¿On són els Victor Manuel, Ana Belén, els Bardem, Marías, els Vicent, Landero, Brines, Goytisolos? I me’n deixo molts. Tots callen com morts, parapetats en un silenci còmplice. Els eurodiputats van denunciar que actes com el que presidia Llanos de Luna van en contra dels principis de la UE, i demanaven que es complís la legislació europea en aquesta matèria, com ara el programa de la mateixa UE en el qual s’inclouen mesures destinades a frenar l’extremisme violent a Europa. I van recordar, a més, que l’any 2009 el Parlament Europeu aprovava una resolució sobre consciència europea i totalitarisme en què es manifestava l’oposició de l’Eurocambra a qualsevol règim totalitari. La pregunta és què hi fa, doncs, un diputat totalitari com Alejo Vidal-Quadras en aquesta Eurocambra?

Estem jugant amb foc, i correm el risc de cremar-nos. A Ruanda, una emissora de ràdio que atiava el foc de l’odi tribal entre els ciutadans va causar una de les pitjors matances que ha conegut la humanitat. La guerra dels Balcans és l’últim exemple del drama a què pot conduir tanta inconsciència. Els mitjans de l’odi ens acusen de ser com els nazis simplement perquè volem exercir democràticament el dret a decidir el nostre futur. I ho diuen uns que ni tan sols han demanat perdó –com ha fet fa poc el president de Sèrbia per la matança de Srebrenica– per l’assassinat del president Companys, lliurat pels nazis al franquisme. Ans al contrari, aquest ximple de Hermann Tertsch encara té el cinisme barroer de dir que l’afusellament de Companys va ser “una de las pocas ejecuciones de Franco que habría aplaudido toda democracia”.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

9 Comentaris
  1. Quanta raó que té l’amic Fulquet! La ideología de la dreta espanyola (eufemisme d’extrema dreta, i els socialistes sense ni oposar-s’hi) que ens mana, i no pas que ens governa, es pot resumir perfectament en aquella frases terrible que alguns deixen anar quan un paio masclista i miserable mata la dona: “Si la ha matado és porque se lo debía estar buscando. A saber lo que ella le hacía.” Una visió absolutament “repugnant i abjecta” de les realacions de parella i, per extensió, humanes. Per la gent de la dreta “faescista”, tothom que no pensa com ells és que se l’està buscant. Per això poden riure’s impunement de l’assassinat de Companys o de l’Holocaust. És que s’ho estaven buscant, pensen! Hi Europa sense ni voler saber quina en couen alguns!

  2. Molt bon article. És cert que associacions, organitzacions i partits catalans haurien de dur als tribunals cadascuna d’aquestes difamacions.

    Nosaltres hem escrit alguns articles sobre aquesta ofensiva :
    http://hasbarats.blogspot.com.es/2013/05/le-llame-nazi-para-dar-mas-enfasis-sin.html

    http://hasbarats.blogspot.com.es/2013/05/el-govern-espanyol-ret-honors-nazis.html

    http://hasbarats.blogspot.com.es/2012/10/esperando-al-senor-himmler.html

    http://hasbarats.blogspot.com.es/2012/10/la-temptacio-serbia-de-lespanyolisme.html

    Una abraçada, Shalom!

    • Gràcies, amic Hasbarats, pel teu comentari i pels enllaços que hi adjuntes. Realment, fan esgarrifar. És el preu que es paga per no haver condemnat explícitament el feixisme ni la seva apologia. A Alemanya, tots aquests descerebrats estarien complint condemna. Aquí, ja es veu. Gràcies una altra vegada.

    • Hola, Margarita, estic content de saber de tu. Ja diuen que els testos s’assemblen a les olles. Doncs bé, sembla que el pare d’aquest animal era un nazi que va fugir d’Alemanya acabada la guerra i es va refugiar a Espanya, on el va acollir el “gobierno amigo” de Franco. A partir d’aquí, ja t’ho pots imaginar. En fi, gràcies per llegir-me, i pel teu correu. Una abraçada!

    • Gràcies, Santi, pel teu comentari a l’article, i per l’enllaç al teu blog que l’acompanya. Sembla que Anònim té un concepte esbiaixat del nacionalisme. Com sigui, la teva resposta deixa les coses al seu lloc. Gràcies una altra vegada.