L’altruisme de Myron Bolitar

3.02.2014

El periodista Marc Toro ha triat com a decetiu favorit Myron Bolitar, l’entranyable detectiu de Harlan Coben. “D’una banda per la seva complexitat: Jove exmembre de l’FBI i exjugador de l’NBA reconvertit en agent esportiu que és incapaç d’aparcar les seves ganes d’acció. Això és l’única cosa que pot justificar el seu altruisme desmesurat i captivador a l’hora d’acceptar investigar casos dels seus clients, sovint fins i tot perjudicant els seus interessos professionals. És el típic protagonista de pel·lícula d’acció i misteri però està ple d’unes febleses i debilitats molt quotidianes i reals pròximes al lector. I sobretot pel seu sentit de l’humor; ironia i sarcasme a tota hora, fins i tot en moments de vida o mort. Marc Toro llegeix la novel·la Deal Breaker de Harlan Coben.

 

Harlan Coben | Foto Neil Tingle: Allstar Picture Library

Quan acabes les quatre-centes quaranta-tres pàgines de Deal Breaker tens la sensació d’haver estat colpejat fortament al cap, d’haver passat d’un somni feliç a la crua realitat i d’haver-te vist obligat a plantejar els límits de la teva pròpia moralitat.

És llavors quan t’adones que Harlan Coben ha completat amb èxit un experiment de transformació d’un argument made in Hollywood en una complexa història de misteri i acció que enganxa, que millora pàgina a pàgina i que acaba amb un sorprenent final que ningú pot esperar.

La clau de l’èxit es troba en la construcció d’uns personatges amb qui t’has sentit identificat. L’autor combina, en els seus protagonistes, un estil de vida digne de James Bond amb un món interior ple de complexos i febleses que els acosta a la realitat. Sense anar més lluny, és capaç d’unir en la figura del protagonista i heroi de la història, Myron Bolitar, un exitós representant esportiu que exerceix de detectiu a les seves hores lliures, amb un noi de trenta anys que encara viu amb els pares i que segueix demanant batuts de xocolata en comptes de whisky a les reunions de negocis.

Quan ja ha aconseguit que el lector es posi a la pell dels personatges, Coben els col·loca inesperadament davant de situacions límit. Decidir en qüestió de segons si prémer o no el gallet d’una pistola per matar algú que pot ser innocent, torturar un confident per obtenir informació o haver de dubtar de la fidelitat de la pròpia família en són alguns exemples. Aquesta doble moralitat es plasma principalment en el company d’aventures de Bolitar, Win, que representa el paradigma de “la fi justifica els mitjans”. Per altra banda, el fet que els personatges, com la història, no deixin d’evolucionar i canviar bruscament en tot el relat, converteix el llibre en una font inesgotable de novetats que no deixa lloc a l’avorriment.

Així com l’argument es caracteritza pel canvi, cal prestar una especial atenció al que es converteix en el leitmotiv del llibre, el sentit de l’humor. Ironia i sarcasme són presents en cadascun dels capítols, provocant una sensació d’estranya morbositat, pròpia d’una pel·lícula de Tarantino. Aquest és un dels elements més captivadors del llibre i el que aconsegueix mantenir el ritme vertiginós de l’argument de principi a final.

Tercer llibre de Harlan Coben, i primer de deu amb el mateix protagonista, Deal Breaker va ser premiat l’any 1996 als prestigiosos guardons de novel·la negra Anthony Awards i nominat als Edgar Awards. I Myron Bolitar, com Guido Brunetti de Dona Leon o “Harry” Bosch de Michael Conelly, presentava la seva candidatura per convertir-se en personatge estimat i mite de la novel·la negra nord-americana.