Seguint els passos de l’arxiver itinerant

4.06.2016

Coincidint amb el Dia Internacional dels Arxius, que tindrà lloc el proper 9 de juny del 2016, a partir del 7 i fins a final de setmana se celebrarà a Catalunya la Setmana Internacional dels Arxius. Durant aquests dies, els arxius catalans obriran les portes i organitzaran nombroses activitats culturals —com exposicions, conferències, jornades de portes obertes, etc.— per donar a conèixer i promoure la tasca dels arxius entre la ciutadania.

Un arxiu | Foto: Pixabay

Un arxiu | Foto: Pixabay

Hi ha diverses actors que assumeixen les tasques d’organització i gestió dels arxius, entre els quals cal destacar la de l’arxiver itinerant, que des del 2003 forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM), any en què es va constituir per garantir la gestió correcta del patrimoni dels ajuntaments i per compartir recursos i serveis entre els diferents ajuntaments. Tot i que es tracta d’una figura que ja tenia una certa tradició a França, és força original a Catalunya, perquè només la Diputació de Barcelona ha creat aquesta figura de suport per a ajuntaments més petits de 10.000 habitants, que per llei no tenen obligació de contractar un arxiver, però sí que necessiten organitzar la documentació acumulada al llarg del temps. Tanmateix, “no és un cas únic, a l’àmbit estatal ha existit aquesta figura però no amb la continuïtat i implicació de la Diputació de Barcelona, que assumeix aquestes tasques de suport al patrimoni local i documental”, em comenta l’arxiver itinerant Albert Taulé, que s’encarrega de gestionar 26 ajuntaments repartits pel Penedès, l’Anoia i el Garraf.

La figura de l’arxiver itinerant es va crear el 1992 a través d’un programa pilot al Bages, amb la col·laboració de l’Associació d’Arxivers de Catalunya i el Centre d’Estudis del Bages. D’aleshores ençà, les funcions que assumeix aquest arxiver han anat variant: “Al principi la feina de l’arxiver consistia a organitzar i classificar arxius abandonats d’ajuntaments. Un cop enllestida la feina, se n’anava a un altre ajuntament i ja no hi havia més relació”, recorda Taulé. La feina de l’arxiver es finalitzava amb un inventari i unes pautes tècniques que ell lliurava perquè es pogués continuar la tasca i l’arxiu quedava a la consideració de l’ajuntament. Ara, en canvi, l’arxiver itinerant està virtualment treballant per cadascun dels ajuntaments a través d’un conveni establert amb la Diputació de Barcelona: “Estem durant uns dies físicament a l’ajuntament però quan marxem hi estem en contacte per qualsevol dubte o gestió”, explica.

“El nostre concepte d’arxiu és integral, ja que actuem sobre el conjunt de la documentació municipal, sense talls, sense barreres de cap mena: des del document més antic de l’Ajutnament fins al darrer que hi entra, ja siguin documents físics com en format electrònic. No hi ha barreres”, aclareix.

L’arxiver, doncs, dóna les pautes i els elements tècnics per resoldre tot el que té relació amb la gestió documental: des de pautes d’instal·lacions físiques (condicions d’arxiu, prestatgeries, mobiliari, contenidors, etc.), fins a pautes de coneixement de gestió documental. A més a més, l’arxiver itinerant formarà una persona que, si bé no ser tècnica, pugui estar capacitada per resoldre aquest tipus de qüestions i que serà la que, un cop l’arxiver marxi, s’encarregarà de gestionar l’arxiu.

“L’arxiver itinerant és una figura estranya a les grans ciutats, però no ho és gens als pobles més petits, que tenen diferents prestadors de serveis, com l’arquitecte”, explica Taulé, que assegura que aquesta figura que ha existit, existeix i continuarà existint per les realitats més petites. Ara bé, cap on avançarà la professió? “Cal tenir en compte quin serà el paper de les noves tecnologies en l’administració local i en la gestió electrònica de la documentació administrativa, ja que amb la gestió electrònica canvia el paradigma de professió i també el de l’administració”, reflexiona Taulé. Fins aquest 2015, s’han organitzat 205 arxius municipals i actualment els 7 arxivers itinerants mantenen 138 arxius municipals de la província de Barcelona.