I qui era, doncs, Jaume Sans?

26.06.2017

Tots diríem que Gaudí era arquitecte, però en Jaume Sans no n’estava tan segur, de si Gaudí era això o era pintor o escultor o, potser, ho era tot. I qui era en Jaume Sans? Doncs tampoc ho podríem dir ràpid, perquè també feia una mica de tot, però basant-nos en els seus autoretrats –mig desdibuixats i difuminats– ell tampoc es volia concretar gaire. I de fet, si hagués de definir en Jaume Sans amb un adjectiu, seria aquest: “desdibuixat”, no se sap exactament cap on va perquè va a tot arreu. Tampoc, doncs, podríem dir ràpid qui era en Jaume Sants i encara menys si en el seu temps, gairebé ningú va veure les seves obres. Però recuperar-lo val la pena. Ho diu el crític Joan M. Minguet Minguet en un text dedicat a l’exposició “Jaume Sans. El context artístic (1930-1960)”, que es podrà visitar al Centre d’Art del Museu de Mataró Ca l’Arenas fins al 6 d’agost. La mostra recull, per primera vegada, tota l’obra de Sans i tot el que té a veure amb ell. No es necessita una sala gaire gran. Però això sí: qui hi vagi, hi ha d’anar amb la ment oberta.

Jaume Sans 1 Museu d’art Jaume Morera de Lleida

D’entrada, qualsevol que vegi les seves obres dirà que són “abstractes”, fins i tot, “surrealistes” i alguns, s’atreviran a dir que semblen de Dalí. No van equivocats: Sans, de fet, va participar a la primera exposició plenament surrealista, “Tres escultors que presenta ADLAN”, i a la sala del museu també hi trobareu cartells d’altres exposicions del seu temps on el nom de Jaume Sans surt al costat del de Miró, Buñuel, Dalí, o el Grup Logicofobista. I això, ja ens diu bastant, però no ens ho diu pas tot. Ni de bon tros. I és que just al costat d’uns quadres et trobes, de sobte, amb una cadira dissenyada pel mateix Sans.

Fa la sensació que som davant d’una exposició col·lectiva de diversos artistes. Però benvinguts al món de Jaume Sans: de tot dins d’un mateix, però tal com diu Alexandra Laudo, amb una “proposta transgressora i una mica irreverent”: el que surt de dins de Jaume Sans és rupturista amb la tradició. I ja que trenquem, trenquem per totes bandes. Jaume Sans va néixer al 1914 a Sitges –i va viure a Cuba, Barcelona, l’Escala i Cabrera– i aquesta època, deia ell, era d’integració de totes les arts plàstiques. “La influencia mutua de la arquitectura, la escultura y la pintura ha dado lugar a una nueva visión plástica, y así como los arquitectos deben tener presente a un Mondrian, los pintores tienen que pensar en la arquitectura de hoy, que son estructuras de cemento armado de una libertad de expresión incalculable.”

Jaume Sans també va projectar cases, va crear l’interiorisme de bars, va dissenyar logotips, mobiliari, llums i moltes coses més, sempre amb una ment oberta. L’efervescència avantguardista en persona, reivindicant una nova sensibilitat estètica i en contra del conservadorisme, molts s’atrevirien a dir que amb tantes coses alhora semblaria un jove d’avui en dia. I Sans, de fet, va aconseguir el seu objectiu: en un món quadriculat on això va aquí i allò va allà, ell va obrir el seu propi camí. De moment, hi és tot en una sala no gaire gran de Ca l’Arenas, que potser vista de fora sembla poca cosa però si hi dones unes quantes voltes, Sans encara conserva la seva innegable habilitat de sorprendre, fins i tot a un visitant qualsevol del segle XXI que es pensi que entrarà a l’exposició i s’hi trobarà, únicament, quadres. A banda d’això, no concretarem gaire més. No fos cas que l’intentéssim encasellar i perdés això de “desdibuixat” i tota la seva gràcia.

 

Centre d’Art del Museu de Mataró Ca l’Arenas es pot visitar de divendres a diumenge de 18h a 21h. Forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.