Què s’hi amaga #Traslapuerta?

31.03.2014

Fa tres dies que hi ha dos actors tancats a la sala d’un hotel de Barcelona i no en poden sortir. El públic els observa i ells hauran de fer un gran exercici d’autoconeixença si no volen fracassar. Una experiència teatral, dirigida per Marc González de la Varga, única i explosiva que trobarem tots els caps de setmana fins al 13 d’abril a l’hotel Acevi Barcelona i que té com a protagonistes Frank Capdet (a qui ja havíem vist a ‘T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré’) i Ferran Terraza (conegut sobretot pel seu paper a la saga ‘REC’).

Frank Capdet i Ferran Terraza a 'Tras la puera'

Quan Plató va plantejar el seu mite cavernari, poc es podia imaginar que li sortirien tants imitadors. Però era lògic que acabés passant, ja que en el fons ens estava plantejant el problema vital. Què hi hem vingut a fer el món? Com podem seguir avançant? Estem enfocant correctament les nostres vides? Tancats en una caverna, en una torre calderoniana o en la sala d’un hotel, els dubtes ens assalten. Ens plantegem qui som, cap a on anem i quin és el següent pas que hem de donar. I la resposta mai és senzilla. La nostra percepció del món està alterada, les ombres exteriors ens confonen i ens poden fer parar bojos si no anem amb compte. Caldrà que lluitem i ens enfrontem a les nostres pors més profundes. Serà necessari explorar tots els nostres records, els més primigenis, per tal d’esbrinar qui som en realitat! I aquesta serà l’única manera de seguir avançant.

Aquesta és probablement la conclusió a què arribem després de mirar què s’amaga Tras la Puerta de la companyia Pentateatre. El que va néixer com un projecte embrionari de 15 minuts fa 3 anys, ara es desplega sumant una hora al tempo inicial i ho fa de manera un xic massa agosarada. El públic, tancat a la sala d’un cèntric hotel de Barcelona, observa com els dos actors protagonistes exhibeixen la seva mestria i llarga experiència. En Frank Capdet, a qui ja havíem pogut veure a T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré demostra que està totalment a l’alçada de les circumstàncies i desplega el seu personatge amb una naturalitat gens forçada i atraient. Per la seva banda el gran Ferran Terraza, conegut pels seus nombrosos papers en sèries televisives i sobretot pel seu paper a la saga REC, demostra que és un home polifacètic i ens il·lustra amb un reguitzell de personatges múltiples i canviants que tot i estar magistralment interpretats no acaben d’estar ben resolts.

El joveníssim Marc González de la Varga ha volgut allargassar excessivament un text que funcionava de manera exquisita en el quart d’hora original i que ara t’obliga a fer un cop d’ull al rellotge en més d’una ocasió. El clímax de l’obra, presentat en forma de judici final, queda totalment estroncat amb l’arribada d’una noia (molt ben interpretada per Lluna Gay) que trenca radicalment amb tot el que estava passant anteriorment. És com si res del que l’espectador havia vist fins llavors tingués validesa. A partir d’aquell moment tot fa baixada i arribem al final de l’obra sense gaire complicació i amb un regust amarg.

Fins al 13 d’abril podeu espiar que hi ha #traslapuerta, i no patiu, ja que la taquilla inversa de l’espectacle permet a l’espectador fer el judici de valor que cregui més oportú.