Què opineu els lectors? La vostra idea d’Europa

22.07.2018

Els lectors de Núvol teniu moltes coses a dir, i per això volem fer-vos preguntes i recollir les vostres idees. Cada 15 dies, us proposarem un tema a partir de la qual anirem publicant articles, entrevistes, podcasts… que podreu seguir en forma de hashtag a la web i a totes les nostres xarxes socials. Des d’un acudit a Twitter, passant per les respostes al nostre compte d’Instagram, fins a cartes al director que ens vulgueu enviar a opinionuvol@gmail.com, volem saber què en penseu. Aquestes dues setmanes, us hem preguntat si us sentiu europeus i què representa per a vosaltres la idea d’Europa.

El segrest d’Europa – Noël-Nicolas Coypel III (1690-1734)

Us sentiu europeus? Quan es tracta de contestar amb un monosíl·lab, al nostre Instagram @Nuvol_com el “sí” i el “no” empaten.  A l’entremig, s’imposa una sensació d’escepticisme creixent: molts, com l’@andreabegood, heu respost “no massa” o, com en @gunitus, “cada vegada menys”. Ningú ha compartit un entusiasme creixent en forma de “cada vegada més” o “abans no, però després de X molt més”, però si ens fixem en el que heu contestat a la pregunta “Què et ve al cap quan penses en Europa?”, hem de concloure que la comunitat nuvolaire s’estima la idea d’Europa en tant que identitat cultural, però tot el contrari si posem el focus en les polítiques de la Unió Europea, que us fa pensar en “L’africa esclava” (@txellcc_) o en “Un fracàs” (@unmonminuscul). Potser, la sensació més estesa és la d’en @s_corneet “Em sento europeu. Tanmateix, l’actitud d’Europa vers els seus pobles és penosa”.

A Twitter, la constant ha estat demanar una Europa millor. Entre tot el que heu dit, hem seleccionat aquestes piulades, però no sabem què haurà fet la Comissió Europea, que ha estat tan atenta a les vostres respostes com nosaltres:

En @cbou7 ha compartit amb nosaltres la seva visió d’Europa “#EuropaNúvolTrobar la identitat en la diferència, saber-se hereus tant del propi paisatge com del més llunyà. Europa m’és mestra i aparador desesperant a la vegada. Definitivament ens cal més filosofia a classe”

En Josep Maria Turuguet (@EnTuruguet), mestre jubilat, va reflexionar sobre els problemes d’Europa en aquest fil, i ens quedem amb la seva conclusió “Si l’experiència d’Europa no aprofita al Món, el Món pot repetir els seus errors a una escala molt més gran”.

I el nostre estimat Oriol Puig Taulé (@oriolpuigtaule), cap de L’Apuntador, que durant la seva estada a Lisboa va escriure aquest article, ens ha sabut fer veure que Europa, malgrat tot, encara mola.

Finalment, també us vam demanar correus electrònics amb la vostra opinió, cartes al director de tota la vida actualitzades al 2.0. Hem seleccionat aquest text de Josep M. Armengou, subscriptor de Núvol:

“Doncs sí, em sento profundament europeu. Per generació, per assumpció de destí comú, per francòfil inicial (Llibertat, Igualtat, Fraternitat), per poliglota romànic, per assumpció de la via nòrdica.

Europa representa per mi -a veure si m’explico curt i ras- allò que segurament per a molts catalans representa Espanya: l’espai més gran on compartir valors i accions. De cap manera me l’ha representat mai Espanya, i avui menys que mai. Això em va ser decisiu des de ben petit. La llibertat i, sobretot, la cultura, el civisme, l’estat del benestar, l’ambient, el mestissatge, la barreja de llengües, l’espai individual, el transport públic, el paisatge, l’aigua.”

Moltes gràcies per les idees que ens heu fet arribar durant aquests dies. Estigueu atents a la pregunta que us farem la setmana vinent!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Faig tard per afegir-me a aquest tema, però malgrat això voldria posar en comú una reflexió, no exactament sobre Europa, però sí sobre un dels principis amb els quals se suposa que actua la Unió Europea: el de subsidiarietat. Fa temps vaig escriure el text/article/reflexió/microassaig que enllaço a continuació. Partint d’aquest principi/concepte vaig reflexionar sobre el que Europa va significar per a tota una generació, les esperances que va condensar. Ara ens trobem que l’Europa dels lobbies i dels estats nació agressius estan arraconant aquestes esperances, però això també amaga l’immens esforç que molta gent ha fet i està fent per convertir la UE en un espai obert i més humà. Escric aquestes línies des d’Estocolm, al pis on m’estic mentre els seus ocupants són a casa meva a Barcelona. En aquest intercanvi de vacances puc constatar que les diferències del meu país respecte a Suècia no són tan grans com els tòpics poden fer creure. I per damunt de tot, constato també que, més enllà dels discursos catastrofistes, hi ha un dia a dia que funciona i pel que val la pena continuar endavant.
    El títol del meu text potser sorprendrà, però us puc assegurar que té molt sentit:
    INDEPENDENTISME? UNIONISME? SUBSIDIARIETISME! http://bit.ly/1OZJz0A

  2. Ressò del tema d’Europa. Un dia, a París, vaig llegir una petita informació al diari Le Monde: aquest vespre, al teatre Rond-Point, presentació- debat sobre el tema “Li fa falta el pensament a la política?” Quin és el paper i la raó de ser dels polítics en l’edat de la mundialització? Es diu que els intel.lectuals estan molt menys compromesos que abans, per què? Què és un pensador avui? L’escepticisme actual pel que fa a l’acció política, té a veure amb la insuficiència del treball intel.lectual? Perquè una idea arribi a arrelar entre la gent fan falta anys: com influir en la política, que es mou en la immediatesa de l’acció, amplificada per les “noves” tecnologies?
    Professionals, no tertulians, del món de la política, la filosofia, la sociologia, la psicoanàlisi, la tecnologia debatent entre ells durant gairebé dues hores, un debat que després el públic, que abarrotava la sala, es va fer seu. Aquest és un detall de l’Europa que m’agrada i que em sembla que ens fa més falta que mai.