Feminitzar la ciència

23.01.2019

Entre el 7 i l’11 de febrer, coincidint amb les festes de Santa Eulàlia, se celebra a Barcelona la Biennal Ciutat i Ciència. S’hi abordaran els reptes de l’acceleració dels canvis científics i tecnològics en què estem immersos. Un dels objectius de la Biennal és reforçar la presència de la dona en el món de la ciència, on el desequilibri entre gèneres és força palès. Meritxell Farreny ens parla de les propostes pedagògiques que estan sorgint per acostar les noies a la ciència.

L’any 2018, Rosa Milian va treure la millor nota de la selectivitat de Catalunya (un 9’9) juntament amb Clàudia Valero de la Flor, totes dues estudiants del batxillerat científico-tecnològic. Valero va optar per estudiar Enginyeria Industrial i Milian va escollir humanitats, tot i que “sempre li ha interessat tot: la ciència i les lletres”, va explicar al diari Ara. Encara que la decisió hagués sorprès al seu entorn més proper va comentar que, “en cas que no li agradés, canviaria de carrera i de rumb acadèmic”, de moment, però, “preferia estudiar el que més l’atreia”, va exposar.

Janet Hyde, professora de psicologia i estudis de la dona de la Universitat de Wisconsin, va participar en el seminari GenTIC: estratègies per incrementar l’interès de les nenes en ciència i tecnologia que va tenir lloc el 8 de gener a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) del Poblenou. Hyde va realitzar la masterclass ‘How to Increase the Representation of Women in STEM’en la qual va determinar que els estudiants canvien moltes vegades de parer durant la formació acadèmica”. Hyde va aconsellar “deixar a les noies escollir i preguntar el perquè de la seva tria si es volen esbrinar les raons per les quals massa sovint renuncien a fer carreres de ciències.

Hyde va constatar l’atmosfera hostil i discriminadora en l’educació i el món laboral en STEM (Ciències, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques). En un estudi de 2016 es va detectar un biaix de gènere del 61%. També en un experiment del 2012 sobre l’aplicació per a sol·licitar una plaça com a gerent d’un laboratori, on els homes eren considerats més competents. La falta de referents femenins i la poca representació de dones en els camps científics alimenten aquest cercle viciós i la carència d’un sentiment de pertinença de les dones a les disciplines CEP (ciència computacional, enginyeria i física).

De la teoria a la pràctica: les dones en STEM

“Els interessos no són innats sinó que estan condicionats pel procés de socialització i per la cultura”, diu Hyde. Si bé la tria d’una carrera no es regeix per una llei científica constant i invariable ni els estudis d’una zona es poden extrapolar per explicar de la mateixa manera un altre indret del planeta, Hyde va plantejar unes hipòtesis per saber per què la presència de les dones és menor en l’àmbit de les STEM i, concretament, en CEP. Per fer-ho va emprendre un estudi de metanàlisi per sintetitzar els resultats d’alguns estudis i experiments realitzats sobre el tema. Hyde va apuntar i rebatre algunes idees rebudes o clixés que reforcen el biaix de gènere en STEM:

1. La falta d’interès per les carreres STEM. És una concepció falsa ja que hi ha una representació equilibrada en matemàtiques i ciències, per bé que en enginyeria la diferència de gènere és més gran.

2. Les dones no poden dedicar-se a les matemàtiques. És un argument fals perquè “no es contemplen diferències de gènere en l’exercici de les matemàtiques” i “les dones obtenen un 46% de les graduacions d’aquesta disciplina”.

3. Triar el treball que s’estima o el que permet mantenir-se econòmicament. Els països rics escullen més el que estimen en comparació amb d’altres com Bulgària i Colòmbia que escullen professions qualificades amb un salari més elevat.

4. Estereotips de gènere en STEM. Hi ha unes actituds implícites com les mesurades per l’IAT (Implied Associated Test). L’estudi exposa que, generalment, “la ciència està més associada als homes que a les dones”.

5. L’amenaça dels estereotips i les implicacions d’algunes situacions. Un experiment d’un test de matemàtiques va mesclar homes i dones en dos grups: al primer es va advertir que els resultats obtinguts en el passat havien establert diferències de gènere, en canvi, en el segon es va dir que la prova no les havia constatat. En efecte, les dones del primer van tenir un baix rendiment comparat amb els homes i en relació amb l’altre grup en el qual resultats van ser similars.

Per promoure les carreres STEM, l’equip d’investigació de Hyde va dissenyar un projecte amb els fills de 181 famílies de Wisconsin nascuts l’any 1990-91, als quals van seguir fins que es van graduar de l’institut. La idea va ser seguir-los 16 anys per copsar l’impacte que reben els joves durant la infància i l’adolescència i que es prolonga fins a la universitat i en el desenvolupament de la carrera STEM. L’estudi va establir un grup de control (81 famílies) i un d’experimental (100 famílies). El primer no va rebre cap fulletó sobre xerrades i carreres STEM a diferència del segon que va rebre informació i assessorament durant tot el procés. Es va comprovar que les famílies exposades van transmetre l’entusiasme als fills cosa que es va traduir en més matriculacions en aquestes disciplines. Altres intervencions dirigides a les carreres STEM són les següents:

1. Afirmació dels valors personals. Necessària per falta d’un sentit de pertinença i l’amenaça en una configuració acadèmica.

2. Proveir models de conducta. Els informàtics són presentats en la ficció com “estranys i obsessionats amb la tecnologia” una falsa concepció que, en part, minva l’interès en la ciència computacional. Les xerrades de divulgació a escoles o instituts com les de Sònia Estradé Núria Salan a Catalunya i els campus de ciència tenen per objectiu fer caure aquesta idea i donar a conèixer les carreres STEM. Això no obstant, Hyde exposa que l’increment de dones en aquestes no s’ha produït en els últims 15 anys als Estats Units.

3. Les matemàtiques no són el problema. En canvi sí que es troba a faltar un currículum espacial i 3D. Desenvolupar les habilitats espacials i en 3D i multimèdia (com esdevé amb els videojocs i l’esport) i aplicar-les a l’enginyeria millora l’aprenentatge de les STEM i reté un 77% de les noies.

4. El valor de la utilitat. Els estudiants de física han de creure que l’èxit és possible, una concepció que es tradueix en un augment de l’interès i del gaudi.

5. Intervenció institucional. Els comitès de contractació de professors a les universitats han promoure la igualtat gràcies a tallers sensibilitzadors que revelin el biaix involuntari per reduir-lo i deixin enrere els prejudicis.

Horitzó 2021

Milagros Sáinz, directora del grup d’investigació GenTIC de l’IN3 va impartir la segona ponència, Interventions to Increase Women Interest in STEM. Sáinz va presentar el projecte GESTEMI (2018-2021) que pretén analitzar l’efecte de quatre intervencions per millorar i augmentar l’interès de les nenes en STEM. Un altre projecte semblant és GEECO de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). 

Tenint en compte dades del Ministeri d’Educació d’Espanya (2017), “hi ha més presència de dones en carreres no orientades a la tecnologia com medicina, matemàtiques, bioquímica”. L’estudi de Sáinz, seguint la línia dels arguments de Hyde, està motivat per conèixer les habilitats i la confiança de les noies, el valor “d’utilitat” (més alt en biologia, considerada més “útil per al futur” que la física) i com impacta la presa de decisions basades en creences sexistes en l’adolescència -estancant el talent en matemàtiques i física i provocant estrès i ansietat, cosa que comporta una disminució del nivell de satisfacció i autoestima. La metanàlisi basada en quatre rèpliques de distints estudis es posarà en marxa enguany. La intenció, segons Sáinz, és treballar amb estudiants d’ESO i professionals i estudiants d’ STEM amb el fi de realitzar un experiment comparable al de Hyde.

Pastora Martínez Samper, física i vicerectora de Globalització i Cooperació de la UOC, va apuntar que “aquest no és un problema de temps”. Per tant, “l’estudi de Sáinz servirà per veure com ensenyem i com fem investigació per identificar àrees de prioritat i començar un pla d’acció adreçat a problemes específics amb la voluntat de crear consciència en la comunitat acadèmica”.

Un participant de la jornada va subratllar l’abús del contracte social que estipula l’interès de les noies per les “persones” i dels nois per les “màquines” i va determinar la possibilitat de concebre-ho no des d’un vessant tan abstracte com l’altruisme sinó des del pragmatisme i l’empatia, com demostren els ideathon de les Young It Girls. Així doncs, s’estimarien les potencialitats de carreres com l’enginyeria biomecànica que, lluny d’estar aïllades de la societat, presenten unes implicacions, en aquest cas mèdiques, connectades a la humanitat. No es tracta d’augmentar el nombre de noies en STEM per quadrar els números, sinó perquè el context i els múltiples factors que intervenen en el procés d’elecció de les vocacions no és lliure de convencions. En última instància són elles qui decideixen en què desenvolupar el seu talent. Qüestionem-ho abans que hi renunciïn i deixin de proposar-s’ho.

Una altra cita important sobre gènere i STEM és el Congrés Dones, Ciència i Tecnologia (WSCTECH19) que tindrà lloc el 6 i 7 de març a Terrassa.

Podeu consultar el programa de la Biennal Ciutat i Ciència aquí.