Què fer amb la paperassa digital: manual per dummies

29.07.2018

Un nen petit està a punt de celebrar el seu aniversari, tres anyets. Està assegut al terra, amb un àlbum de fotos entre les mans, un àlbum en paper de fotografies digitals. Està mirant centenars de fotos, en sis volums diferents de Hoffman. Tota la seva vida en sis llibres…. tota? Tota no, us ho asseguro.

Com emmagatzemar bé les fotografies digitals?

Com emmagatzemar bé les fotografies digitals?

Aquest infant apareix en centenars de milers de fotografies (unes gairebé 20.000) i centenars de vídeos (més de 400). El volum equival aproximadament a 4GB, val a dir que la majoria de fotos estan en baixa resolució perquè han estat compartides, enviades, reenviades i actualitzades per xarxes socials i missatgeria instantània. Però aquestes xifres no tenen en compte la disseminació de les fotografies, que estan en cada mòbil de cada membre de la família, en aquest cas 7 persones, perquè es tracta d’una família de tres generacions d’una mida modesta… Bé, caldria doncs multiplicar les xifres per 7, així que estaríem parlant de 28GB (80000 fotografies i 3.200 vídeos). Aquí no he comptat la disseminació generada a les xarxes socials, però existeix.

Veient aquestes xifres sembla raonable que aquest volum es vagi incrementant any rere any. Però no us enganyeu, aquest increment no serà lineal, serà exponencial, especialment quan l’infant disposi del seu propi dispositiu digital. A partir dels 15 anys és relativament senzill que aquesta persona generi el mateix volum de documents digitals que en els darrers 10 anys. És per tant un volum que aclapara, difícil de gestionar. Per sort, si us trobeu amb aquest problema, hi ha eines molt pràctiques i gratuïtes que permeten assolir certa higiene digital, com ara media info o duplicate cleaner free. Però la higiene digital no només passa per l’eliminació d’aquelles imatges que no es volen. També passa per una estratègia de preservació digital a llarg termini.

La preservació digital individual s’exerceix de manera irregular o directament no s’exerceix. Quan l’obsolescència planificada pica a la teva porta llavors tot són corredisses que desemboquen en la pèrdua de la pròpia memòria. Els més aplicats opten per una solució a curt termini, les còpies de seguretat en un disc dur extern, o fins i tot en dos. Els més neuròtics guarden diversos discs durs en punts geogràfics distants perquè així en cas de desastre (robatori, inundació, incendi, apocalipsi zombi) s’eviti una pèrdua irreparable. Sobre aquest darrer apunt recomano escoltar la secció del consultori digital del Popap.

Les còpies de seguretat en local són una opció, però també hi ha l’opció de les còpies de seguretat al núvol. Això té un cost. Les empreses tecnològiques ho saben i estan creant des de fa temps línies de negoci que exploten aquesta necessitat. N’hi ha diverses i algunes de gratuïtes: Google Drive, One Drive, Dropbox, Mega… Sense ser-ne conscients, les xarxes socials ens proporcionen un servei “gratuït” de preservació a mitjà termini, almenys mentre la xarxa social estigui activa. Després les fotos s’eliminen o es venen com a actiu empresarial per part d’una comissió liquidadora a un tercer que en fa l’ús comercial que cregui oportú… No sé si esteu veient que tenir les fotos i vídeos a perpetuïtat a les xarxes socials potser no és bona idea.

Llavors, què podem fer? Quina és l’estratègia de preservació digital més adequada? Una combinació de totes les opcions possibles: imprimir les fotografies que més t’agradin, generar les còpies de seguretat en discs durs (un a casa, un altre a la feina i un altre a casa dels pares/sogres), una còpia de seguretat d’allò més important al núvol, i per últim, dues coses més. La primera establir una política d’higiene digital activa: netejar abans d’emmagatzemar, eliminar els fitxers repetits, eliminar les fotografies desenfocades, les prescindibles… Aprofiteu que les vacances per fer-ho, es terapèutic, relaxant, higiènic. La segona, instal·lar un programari que migri els vostres fitxers en formats de preservació, com ara XENA, software gratuït que ofereixen els arxius australians. Existia una proposta gironina del 2011, PYRAMID, que se centrava en la preservació digital a llarg termini, però va arribar massa d’hora i no ha tingut continuïtat. Convidem a qualsevol empresa tecnològica del país a oferir una solució, el mercat existeix.

Bon estiu i aprofiteu per fer feng shui digital.