Què estrena el Festival Strenes?

21.04.2015

Durant tot el mes d’abril, Girona acull la tercera edició del Festival Strenes, que proposa oferir en exclusiva al públic de la ciutat «les estrenes musicals de la temporada». Naturalment, hem anat a espiar-lo, però no hem quedat gaire convençuts: el passat cap de setmana vam poder veure els concerts de The New Raemon (divendres 17, a l’Auditori) i Mazoni (dissabte 18, al Teatre Municipal) i cap d’ells estrenava res de nou. Més aviat repassaven els hits de la dècada de trajectòria que porta cadascú. El públic va sortir content després d’obligar els artistes a bisos fora de programa.

Foto d'Anna Otero

Foto d’Anna Otero

D’acord, The New Raemon té un nou disc, «Oh Rompehielos». Però a part dels primers vint minuts, en què va realment oferir una selecció dels temes més reeixits d’aquest últim llarga-durada, la resta d’actuació va ser un revival, basat en les cançons crucials dels àlbums anteriors. D’acord, l’audiència semblava satisfeta amb aquesta opció, corejant «Sucedáneos» o «Tú, Garfunkel», però a nosaltres ens cal qüestionar què s’estava estrenant realment.

La veritat és que Ramon Rodríguez i la seva banda al complet es presentaven força sobris a l’escenari, sense cap mena d’escenografia o posada en l’escena particular. Se’l veu més còmode i solt en l’escenari –al menys menys compungit– i el so robust fa que no ens fixem tant en les lletres… Potser per sort, perquè en realitat la majoria parlen del mateix: allò de la ferida existencial que invoca en l’axial «Lo bello y lo bestia». I aquest inexorable ancoratge en l’autoflagelació i la culpa no expiada pot arribar a cansar.

Per la resta, la música sovint no va en sintonia, tirant al pop de matriu britànica i massa rítmic per estar asseguts… De fet, aquest és un problema crònic a Girona, que ni el Strenes sembla capaç de solucionar: La Mirona (que tècnicament s’ubica a Salt) queda lluny, i els bonics espais del centre urbà cenyeixin el públic a la presó del ventre a les cadires.

Mazoni també s’enfrontava a aquest obstacle al Teatre Municipal, espai que ni tan sols és pròdig en programar músiques urbanes… A més a més, va començar disparant amb temes bastant rockers i no li va tocar més remei que suggerir a la platea: «podeu participar més». Obedients com són normalment els gironins, s’anaven aixecant molt dignament per ballotejar els temes més enèrgics, com ara «La Granja de la Paula», «Eufòria» o «Caputxeta», títols que, efectivament, fan part de la banda sonora recent de les nostres vides.

Mazoni al festival Strenes foto anna otero

Mazoni al festival Strenes | foto d’Anna Otero

Però si The New Raemon tenia l’excusa del disc, en el cas de l’empordanès ni això… «Espectacle 10 anys» o «les històries de que hem viscut» (estrofa de la meravellosa «Per primer cop») donen un pretext per repassar les principals composicions de la seva carrera. Sí… Mazoni té un ventall admirable, però la recepta és l’habitual dels seus directes, sempre caracteritzats pel bon humor, l’entrega i l’hedonisme. Per tant, d’aquesta vegada, el Strenes ha sigut tot menys novetats… Això sí, semblavaque a ningú li importés gaire, mentre Jaume Pla finalitzava el concert al bell mig de la platea, emanant (i confirmant) popularitat i carisma.