Què és la ciberteologia?

13.11.2014

Als diàlegs de Pedralbes que es van desenvolupar l’últim 30 d’octubre, Antonio Spadaro  doctor en teologia i director de La Civiltà Catollica i Francesc Torralba, doctor en filosofia i teologia, catedràtic de filosofia de la URL, van conversar sobre la “Ciberteologia”.

Un concepte per discutir sobre l’inabastable món de la tecnologia —d’Internet— en relació amb la manera que tenim de relacionar-nos-hi la societat actual —els “joves internautes” especialment— i en relació a la possibilitat de transcendir o de trobar Déu en aquest espai digital, en aquest univers tecnològic on rau tota la complexitat de l’ésser humà; totes les coses més banals, però també el que ens és més profund.

Actualment estem vivint el divorci entre tecnologia i espiritualitat, però ens hem de desfer d’aquest trencament. En realitat, Internet encarna un desig que ha existit al llarg de tots els temps, que és el desig de conèixer el món. Així, la xarxa es pot entendre com una experiència de coneixement i de comunicació, a més de ser un espai que afavoreix l’expressió de la llibertat de l’home. Spadaro insisteix en les possibilitats positives que ens ofereix la xarxa, que ell contempla com un espai calent, on les tensions més grans, la part més espiritual de l’home, han trobat una favorable via on expressar-se. L’amistat sembla l’exemple més directe d’aquest ambient càlid: sempre portem les amistats amb nosaltres, i no només això, podem tenir contacte amb amistats que són molt i molt llunyanes en l’espai i sentir-les, alhora, molt a prop.

D’aquesta mirada àmplia, però, sorgeixen preguntes com; ¿és possible entreveure la presència de Déu en aquest entorn caòtic on hi ha de tot? ¿Hi ha ocasió per transcendir en aquest món? I sobretot els joves, com transcendiran en aquesta tecnoesfera? O ¿fins a quin punt els estarà vetada aquesta transcendència?

No cal anar molt lluny, l’exemple de les amistats ens mostra que la xarxa pot ser un marc d’interacció que desafia l’espai i el temps. Si entenem que l’espiritualitat comprèn la relació de l’home i la seva història, hem d’acceptar que actualment vivim una realitat en què la xarxa forma part d’aquesta història. De manera que la solució no és tancar aquesta via que proporciona una font d’informació immensa, sinó que aquest espai s’ha d’entendre com una experiència històrica i — tornant enrere— com un entorn de relacions de coneixement i comunicació que es dóna gràcies a uns instruments determinats, a través dels quals no es trobarà Déu, però sí que es podrà albirar la seva presència en tant que aquests objectes estan produïts per l’esperit de l’home.

Antonio Spadaro ha participat a les Cinverses de Pedralbes 1 Foto Fragmenta Editorial

Antonio Spadaro ha participat a les Cinverses de Pedralbes 1 Foto Fragmenta Editorial

Parlar d’espiritualitat implica també parlar d’interioritat. Però s’està donant un canvi substancial a través de les noves generacions, que s’estan habituant a una experiència que no és la de la interiorització, sinó la de la interacció. Per tant, podem dir que l’enfocament del coneixement és ara interactiu, cosa que suposa replantejar que hi ha una altra forma d’aprofundir en l’espiritualitat que pugui gestionar la complexitat que aquest fet implica, davant la linealitat establerta.

Per acabar, al voltant d’aquestes idees, els valors del bé i del mal tenen força influència quan s’estableix aquesta espècie de comparació entre món físic i món digital. El més fàcil de pensar és que el món digital ens obre una infinitud de camins on es contempla tot el que és més devastador al món. En aquest sentit, la xarxa pot ser contemplada com un instrument d’allunyament i no pas com un instrument de civilització de l’amor. Però s’ha de considerar que potser la xarxa no és la causa de tots els mals, sinó que d’això n’és responsable el cor de l’home.

La proposta, aleshores, seria gestionar la informació de què disposem a la xarxa i entreveure que malgrat tot el mal que puguem trobar-hi, s’esdevé una gran solidaritat. Que hi hagi metges arreu del món que es comuniquin a través d’internet per tal de trobar la cura d’una malaltia, o que l’operació cultural que conforma Viquipèdia sigui fruit d’un esforç voluntari ens permet reafirmar que aquesta tecnoesfera no només ens pot oferir la part més fosca de la humanitat, que gairebé ja trobem a la televisió, sinó que és un espai on també resideixen infinitud d’accions destinades a la col·laboració amb els altres, al contacte entre comunitats llunyanes, i, en definitiva, un espai que fomenta la comunicació i que permet, per tant, establir relacions que fa un segle haurien estat impensables i sense les que ara no podríem viure. Així doncs, malgrat els obstacles que s’imposen, el que hem d’aconseguir és viure bé a l’entorn de la connexió i superar aquesta dissociació entre espiritualitat i tecnologia, concebent la possibilitat que hi ha noves formes de viure l’experiència espiritual.