Què han demanat als Reis d’Orient les Biblioteques?

1.01.2016

Enguany les biblioteques també han fet la seva Carta als Reis. Aquest Nadal el Servei de Biblioteques de la Generalitat i el Gremi de Llibreters de Catalunya han aparellat llibreries i biblioteques de tot el país. L’objectiu d’aquesta iniciativa, coordinada per Libel·lista (una nova plataforma que es posarà en marxa aquest 2016 per donar servei a les llibreries independents), és propiciar la trobada entre llibreters i bibliotecaris. La Generalitat ha destinat a la compra de fons bilbiogràfics la suma de 18.000 euros, que s’han repartit en xecs de 450 euros entre una quarantena de biblioteques. Hem parlat amb alguns bibliotecaris i llibreters que han participat en la iniciativa per saber quins són els llibres més demanats als Reis d’Orient.

Sánchez Piñol

Sánchez Piñol a La Setmana

Una carta amb llibres de fons

La Biblioteca Municipal de Manlleu Bisbe Morgades ha decidit demanar als Reis d’Orient llibres de fons com, per exemple, les partitures del músic local Jordi Domènech Subiranas —“per potenciar el fons local que tenen i que volen que creixi”, assegura la bibliotecària, Núria Silvestre. A més a més, també han decidit reposar llibres clàssics que ja tenien però que començaven a estar una mica vells i per això han demanat una nova edició dels Poemes de Kavafis i Tagore: pensaments d’ahir i avui.

La biblioteca de Manlleu sol fer la compra a la llibreria del poble per donar vida als comerços locals, “seguint la filosofia de quilòmetre zero”. El contacte amb la llibreria Contijoch és assidu i els agrada estar al dia de les novetats de novel·la i pràcticament cada setmana hi solen comprar algun llibre.

La llibreria també destaca el bon vincle entre ells i la biblioteca: no sols comercial, sinó també cultural. Dos cops a l’any, la biblioteca visita la llibreria amb joves lectors —els Superlectors—, i els ajuden a escollir llibres de lectura. Hi ha diverses modalitats de compra i els agrada que els lectors participin en la tria dels llibres.

Una carta amb molt de cinema

De totes les biblioteques de Barcelona, la Xavier Benguerel, al districte de Sant Martí, està especialitzada en cinema i dediquen bona part del seu fons a comprar llibres de cinema i també pel·lícules, tal com m’explica la bibliotecària Neus Castellano. Per això, aquest any han decidit demanar als Reis que els portin molt de cinema, molt. I han encarregat a la Infollibreria de la Filmoteca de Catalunya, que és on sovint fan la compra, més de cent títols de cinema: pel·lícules com les de Maurice Pialat, Éric Rohmer, Raymon Depardon i clàssics americans i cinema d’autor europeu. “La Infollibreria està especialitzada en cinema i tenen a l’estoc moltes coses exhaurides”, explica Joan Puchades, responsable de cinema de la biblioteca, que afegeix que han aprofitat aquesta carta als Reis per demanar cinema, ja que la comanda de llibres fa poc que l’havien fet.

Una carta amb novetats editorial

Un dels llibres estrella que la bibliotecària de la Biblioteca Municipal Pere Blasi de Torroella de Montgrí, Cristina Rufí, ha demanat als Reis d’Orient és la nova novel·la de Vae Victus (La Campana), d’Albert Sánchez-Piñol. També demanen El llibre de les bèsties (Proa), de Ramon Llull, adaptat al català actual per Miquel Desclot i amb il·lustracions de Perico Pastor, coincidint amb la celebració de l’Any Llull, i les noves novel·les d’Eduardo Mendoza, El secreto de la modelo extraviada (Seix Barral), de Care Santos, Diamant blau (Empúries), i d’Almudena Grandes, Los besos en el pan (Tusquets editores).

Pel que fa als llibres d’infantil i juvenil, la biblioteca de Torroella de Montgrí ha demanat els còmics Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols, de Sebastià Roig i Toni Benages (Les Males Herbes), Wonder. El juego de Christopher, de R. J. Palacio (Nube de Tinta), l’últim de l’Astèrix i l’Obèlix, El papir del Cèsar, de Goscinny i Uderzo (Salvat), i el llibre per a nens De quin color és un petó?, de Rocio Bonilla (Animallibres).

La carta als Reis la porten a la llibreria de la població, la llibreria El Cucut, amb la qual tenen molt bona relació i amb qui sempre col·laboren. Si a la llibreria no tenen prou espai, la biblioteca els cedeix un lloc per poder fer presentacions, i sovint la llibretera, Maria Teresa Calabús, hi fa clubs de lectura. Segons Calabús, la relació amb la biblioteca és molt bona, per a qui és un servei que ha de ser-hi i que ha de funcionar: “Les biblioteques són el lloc on vaig descobrir la lectura, ja que en aquells moments a les cases no hi havia gairebé llibres”. I afegeix: “Hi ha dos tipus de lectures, la gratuïta, que és aquell llibre que vols llegir però que no et cal comprar, i la de compra, que és la que vols tenir a casa”.

Care Santos | Font: Espai de Lletres

Care Santos | Font: Espai de Lletres

Una carta de llibres pendents

La Biblioteca de Banyoles ha decidit encarregar als Reis d’Orient llibres pendents de comprar. Però també han decidit fer un extra i demanar-los llibres com Minifiguras del Lego. Una historia visual (Dorling Kindersley), Star Wars. Filosofía rebelde para una saga de culto, de Carl Silvio i Tony M. Vinci (Errata Naturae), Persiana. Recetas de Próximo Oriente y más allá, de Sabrina Ghayour (Salamandra), o el Guinness World Records del 2016.

També han demanat El Buda de los suburbios (Anagrama), de Hanif Kureishi, del qual es compleixen 25 anys. “És un llibre vigent, amb humor i irònic, que parla sobre les relacions entre la gent de diferents orígens a Londres. Això el fa molt actual i ens sembla una lectura molt recomanable”, diu la bibliotecària Eva Martí. Per a adults també han encarregat llibres com La lectura, otra revolución, de Maria Teresa Andruetto (Fondo de Cultura Económica), Farándula, de Marta Sanz, Premi Herralde 2015 i De la nota del preu del sopar del mosso, un llibre de poesia d’Enric Casasses (Edicions Terrícola).

Per a juvenil i infantil han demanat els últims còmics de l’Astèrix i l’Obèlix, El papir del Cèsar (Salvat), l’últim d’Ibáñez, Mortadel·lo i Filemó contra Jimmy “el Catxondo” i El escultor, de Scott Mc Cloud (Planeta). Per a nens, també han demanat Historium. Benvinguts al museu, de Jo Nelson i Richard Wilkinson (Simbol Editors), Com es fan les coses?, de Christiane Dorion (Cruïlla), i una nova versió del clàssic de Lewis Carroll que aquest any ha fet 150 anys, Alicia en sussex, de Nicolas Mahler (Salamandra).

Normalment la biblioteca sol encarregar els llibres a les diverses biblioteques de la població. Aquest cop ho demanarà a L’Altell, una de les llibreries més actives de la població i que té un fons més gran. La biblioteca sol fer força activitats conjuntes amb les llibreries i dóna suport a les seves iniciatives, com la del Passeig Literari, promoguda per L’Altell. De manera habitual, la Irene Tortós, la llibretera, quan la biblioteca els fa compres els sol aconsellar en la tria dels llibres i els explica si creu que és adient o no, a quin perfil de gent pot agradar, etc. “Em creuen molt”, fa broma la llibretera, que afegeix que “sempre vénen amb els deures fets, ja que molt intenten atendre les demandes dels usuaris”.

Una carta amb tot tipus de novetats

La carta als Reis d’Orient de la Biblioteca Pública Comarcal de Móra d’Ebre té tot tipus de novetats: des de novel·les crossover, com la sèrie After, fins a llibres infantils de la col·lecció “Contes desexplicats”, de Baula (que té llibres com La caputxeta forçuda o La princesa del matalàs). Per a adults, la bibliotecària Maria Josep Clua ha demanat l’últim d’Eduardo Mendoza, El secreto de la modelo extraviada, l’últim d’Almudena Grandes, Los besos en el pan, el de Care Santos, Diamant blau, o el de Raül Romeva, Un pont de cendra. No hi podia faltar, tampoc, l’últim de Sánchez-Piñol, Vae Victus, signat per l’autor. “Hem aprofitat aquesta carta per comprar els llibres que fa temps que volíem”, assegura la bibliotecària.

En aquesta ocasió, han decidit encarregar la carta a una de les llibreries de la població, la papereria Bassa, amb qui des de fa temps col·laboren. “Sempre que podem comprem llibres a la població”, assegura.

Sergio Bassa, llibreter de Bassa, assegura que mantenen una relació plena amb la biblioteca i procuren proposar activitats diferents de les de la biblioteca, perquè no coincideixin: “Així no ens trepitgem”. Bassa afegeix, a més, que a banda d’intentar fer “molt de soroll 2.0, també procurem sumar-nos a totes les activitats culturals que se solen fer a la població, com la Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum”. Per això cada any munten la paradeta a la Fira del Llibre Ebrenc, com expliquen en aquest reportatge que Bernat Puigtobella va dedicar als llibreters de la zona, on la biblioteca també aprofita per comprar novetats.

Raül Romeva

Raül Romeva

Una carta per a petits i grans

La Biblioteca Pública de Lleida ha decidit fer una carta als Reis d’Orient variada, amb llibres per a petits i grans. D’infantil ha demanat Mi maravillosa librería, de Petra Harlieb (Periferica), En Felip té la grip, de Gracia Iglesias i Sara Sánchez (Jaguar), La Lola se’n va a l’Àfrica, d’Anneu Villeneuve (Birabiro Editorial), Res no és com es diu als contes d’Anna Tortajada (Animallibres) i Els meus primers llibres (La Galera). Per a adults, han demanat Les pereres fan la flor blanca, de Gerbrand Bakker (Raig Verd Editorial), Aquest cor que et pertany, de Hans Fallada (Edicions de 1984), El regreso del Catón, de Matilde Asensi (Planeta), Jo sóc la Malala, de Malala Yousafzai i Christina Lamb (Alianza Editorial), Puresa (Purity), de Jonathan Franzen (Empúries), entre altres.

Normalment porten la carta a les llibreries del poble, i en aquesta ocasió la portaran a la llibreria Caselles, amb qui tenen molt bona relació, assegura la bibliotecària Antònia Capdevila, perquè és on habitualment compren: “Normalment les dues bibliotecàries d’infantil i adult van a les llibreries i demanen els que volen comprar, que es complementen amb el fons que ja té la biblioteca”. La biblioteca també sol treballar amb les activitats de la llibreria, i també per Sant Jordi col·laboren conjuntament, assegura el llibreter.