Quaranta anys de Sisa & Melodrama

28.06.2019

Es compleix el 40è aniversari d’un disc que va marcar un abans i un després en la carrera de Jaume Sisa, Sisa & Melodrama (1979). Per tal d’acabar de posar ordre a les dades mal ordenades que tenia sobre aquest àlbum vaig quedar amb Toni Olivé, membre fundador de Melodrama i actualment conegut historiador de la música del barri del Poblenou. Al seu bloc trobem tota la música que ha passat per aquest barri. Per parlar sobre Sisa & Melodrama, Olivé em cita al Centre Moral i Cultural del Poblenou.

Jaume Sisa i Melodrama Foto: Arxiu Toni Olivé

Jaume Sisa i Melodrama    Foto: Arxiu Toni Olivé

Sisa & Melodrama és un disc important en la carrera de Jaume Sisa per dos motius. En primer lloc, perquè es tracta de la primera gran revisió de la seva obra ja publicada, un costum que Sisa ha mantingut al llarg dels anys. En segon lloc, pel que significa la publicació del disc en la seva carrera. Jaume Sisa venia d’una època molt brillant on havia gravat el que es considera la seva obra magna: la trilogia formada per: Qualsevol nit pot sortir el sol (1975), Galeta Galàctica (1976) i La Catedral (1977), aquest darrer en doble àlbum. Aquests tres LPs són el que podríem etiquetar com la pedra filosofal Sisiana, ja que d’aquí surten les millors cançons i tot el que ve després. Va ser una etapa molt brillant on havia aconseguit un so molt personal i uns companys de viatge que embolcallaven el seu estil oníric a la perfecció. Era l’època del Zeleste, en què el Comptador d’estrelles es recolzava en un equip de col·laboradors estel·lars encapçalat per Manel Joseph, Xavier Riba i Dolors Palau, entre d’altres.

Tota aquesta etapa dels músics d’aquell primer Zeleste que van fer tant per enriquir el so d’aquell Sisa queda enrere i el Comptador d’estrelles decideix fer un punt i a part i un canvi tan estètic com sonor. D’aquí sorgeix la col·laboració amb Melodrama.

La història de Melodrama és curiosa i divertida, d’entrada perquè en els seus inicis mai van tenir la intenció de professionalitzar-se i tot va arribar fruit de la casualitat i de les circumstàncies. Els fundadors del grup eren els germans Olivé, Toni al baix i Dionís a la guitarra, als quals s’afegirien Carles Collazos a la bateria i Joan Navarro als teclats. Els germans Olivé tenien molta amistat amb Ramon de España, que els va animar a presentar-se a un programa de Televisió Espanyola del circuit català que es deia Temps de Cançons, dirigit per un home a reivindicar, Lluís Crous. A partir d’aquest moment la formació va anar agafant volada. No obstant, on van començar a destacar va ser a partir del seu pas pel Salón Cibeles, on a finals dels setanta es van instaurar els “Bailes Selectos”, un intent per rescatar als grans d’una època passada com Raúl del Castillo i artistes contemporanis que també feien música de ball amb aire més modern. Entre aquests escollits, hi havia els Melodrama, que a més exercien de teloners de Rocky Muntanyola cada dijous.

Jaume Sisa era fan d’aquest tipus de shows. Cal recordar que ell va ser un dels integrants de la primera Plateria i no es perdia els espectacles del Salón Cibeles. Allà es va quedar captivat veient els Melodrama. Li va encantar la seva posada en escena, els cors que feien entre ye-yé i rock de finals dels setanta i la seva manera fresca d’enfocar les cançons. Sisa es va enamorar de Melodrama i els va proposar que l’acompanyessin en una sèrie de concerts que tenia contractats arran d’un disc que acabava d’editar, La màgia de l’estudiant (1979). Un cop acabada aquella gira Sisa va creure oportú que aquella sonoritat i manera de fer s’havia d’immortalitzar, i aquí sorgeix Sisa & Melodrama.

Com comentàvem més amunt, a Sisa & Melodrama hi ha una revisió d’algunes de les peces més emblemàtiques del repertori de Sisa enfocades des d’un altre angle. Hi trobem temes com “El fill del mestre” o “Senyor botiguer” originals de Qualsevol nit pot sortir el sol o “El cabaret galàctic” de Galeta Galàctica. A totes aquestes cançons Melodrama hi aporten un so molt més roquer, entre ye-yé i rock de finals dels setanta, amb un tempo una mica més accelerat que en la versió original i una sonoritat molt més pop. Cal aclarir que tot i semblar que sigui en directe és una versió d’estudi. Els Melodrama van gravar el so d’ambient en un bar d’un amic i el van afegir a les cançons per donar aquest aire que ajuda a contagiar la frescor que respira tot el disc.

Per més aclariments direm que en la gravació del disc s’hi va incorporar Eduardo Laguillo i Jerónimo Martínez va substituir Carles Collazos.

Una de les cançons que més destil·len aquesta empremta que van deixar els Melodrama la trobem a “Avui sóc ric”, un tema que formava part del disc anterior, La màgia de l’estudiant. En aquesta versió els Melodrama la realcen amb les seves melodies pop i fent una d’aquelles estripades que tan li agradaven a Sisa, incloent al mig el “Black is black” dels Bravos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Molt ben explicat. Només caldria dir que tot i que li vam donar la volta a les cançons del Sisa. Tots els melodrama ja erem fans de la “sonoritat” del Sisa de la Galeta, Orgia, Qualsevol nit, Catedral…..