Quan la literatura dribla la Història

25.09.2015

Sis-cents voluntaris, quatre-cents autors, dos-cents esdeveniments, quatre dies, dinou anys. Són les xifres del Festivaletteratura de Màntua (Llombardia, Itàlia), un dels fruits més saborosos que recull, avui, un territori d’antuvi privilegiat per la Història en arts i humanitat.

Tzevan Todorov, al Festivaletteratura

Tzevan Todorov, al Festivaletteratura

La Gazzetta di Mantova, el periòdic en actiu més antic d’Europa, fou fundat el 1664. El ducat de Màntua coronava, així, quatre segles d’esplendor de la dinastia dels Gonzaga: és a la seua cort que es formà Claudio Monteverdi, que Giuseppe Verdi situà “Rigoletto” i que Leon Battista Alberti i Andrea Mantegna edificarien i pintarien alguns dels seus projectes més importants. Cantada per Dant i Virgili, la “Llombardia austríaca” és clau per entendre avui la història de l’art.

Envoltada de llacs, Màntua és fronterera amb la província d’Emília-Romanya, regió que manté en forma de cooperativa el gruix de l‘economia, tot i el context europeu de teixit productiu arrasat per les crisis financera i econòmica. La capital, Bolonya, és coneguda com la “ciutat roja”; i és entre els terrenys circumdants al veí riu Po que es situa l’oscaritzada epopeia de resistència antifeixista Novecento (Bernardo Bertolucci, 1976), un film cabdal en l’imaginari cultural italià.

La majoria d’aplecs i festes populars que poblen l’estiu mantovà són, així, obra i gràcia del que resta d’una esquerra italiana que es féu l’harakiri en els 90, i el retrat d’Enrico Berlinguer corona un Primer de Maig deslluït, celebrat a 2015 en una fàbrica ocupada pels treballadors. Avui, el primer projecte col·lectiu d’esta ciutat dels sants llombarda és un festival literari.

Blurandevù, una de les activitats del Festivaletteratura

Blurandevù, una de les activitats del Festivaletteratura

Vespreja a la plaça Leon Battista Alberti i un grup d’adolescents envoltat de públic entrevista un autor. L’activitat, Blurandevú: triats d’entre sol·licituds d’arreu del país, els voluntaris són convocats dies abans per fer convivència i preparar les intervius que realitzaran a cada jornada. Són centrals per al desenvolupament d’un esdeveniment molt popular, i les cares ho dibuixen —l’espant de la responsabilitat, la il·lusió de l’oportunitat, l’adrenalina havent jugat.

També són adolescents qui presenten les conferències, xarrades, debats i taules rodones —mai presentacions de llibres: per a això ja hi ha, arreu, molts altres espais. Sols, o moderats per periodistes especialitzats i altres autors, narradors exposen en espais històrics de la ciutat, dignificats i recuperats per a l’ocasió, idees i realitats que han treballat en les seues obres. Cues a la seu del Festival, cada any, la matinada abans que comencen a vendre les entrades.

Torneo di biliardino, al Festivaletteratura

Torneo di biliardino, al Festivaletteratura

L’escriptor sard Marcello Fois entrevista el curador, divulgador i crític Luca Massimo Barbero sobre artistes amagats en l’evidència, maleïts de gran talent a l’ombra d’algú més popular; Tzevan Todorov recull vides de persones que, en una situació extrema, podent renunciar a tota consideració ètica i actuar, per supervivència, de forma egoista, creixen i pensen en comú; Percival Everett se’n riu del mort i qui el vetlla i reflexiona sobre llenguatge, música i símbols.

Adolescents carreguen fustes, bidons, palets, taules, teles, llums, equips de so i cadires; netegen; col·loquen senyals que orienten els visitants. Joves fan vídeos, textos i fotografies. Persones amb joventut acumulada, finalment, treballen durant tot l’any —amb invisibilitat gibel·lina— en preparar-ho; fan que Màntua recupere, per quatre dies, l’esplendor d’antany.