Quan el Pavelló Mies van der Rohe era una barraca

24.04.2018

En el marc de l’exposició Ni aquí ni enlloc de l’artista visual Domènec que acull el MACBA, també es pot veure la instal·lació L’estadi, el pavelló i el palau al Pavelló Mies van der Rohe. Una intervenció que ens mostra una imatge molt diferent de la que transmet el discurs oficial sobre com va quedar la muntanya de Montjuïc després de l’Exposició Universal de 1929.

“L’estadi, el pavelló i el palau” al Pavelló Mies van der Rohe, 2018 | Foto: Anna Mas

A través d’uns fils amb roba estesa que s’ubiquen al bell mig de l’edifici, Domènec torna a jugar amb la distància entre utopia i realitat: el pavelló Mies van der Rohe va ser el gran referent del moviment modern arquitectònic a Catalunya i, en canvi, durant el període següent aquella zona va viure una realitat social poc explicada. El flux migratori generat per l’esdeveniment internacional –que va necessitar mà d’obra nova- va desembocar en l’aparició de barris sencers de barraques i en l’ús d’instal·lacions com l’Estadi Olímpic, el Pavelló de Bèlgica o el Palau de les Missions com a lloc d’internament per a persones “sense recursos”.

Així ho explicava el periodista J. M. Huertas en un article publicat el 10 de desembre de 1966 al diari Destino: “Las banderas ondeaban a viento, el sol arrancaba destellos de los ventanales, las balaustradas parecían adornada con flores… Todo hacía suponer que era día grande en el Estadio de Montjuïc. Sin embargo, nunca mejor apropiado aquella de que las apariencias engañan. Las banderas eran, vistas des de cerca, camisas, pañuelos, calzoncillos y otras prendas de ropa puestas a secar; los ventanales eran ventanales, pero brillaban sólo en parte, porque muchos estaban rotos, y por los agujeros el viento y la lluvia debían campar por su respeto los días de mal tiempo: las flores eran simples macetas y el día… el día era uno cualquiera de la actual vida del Estadio en los últimos tres años”.

Aquells que fins al 6 de maig visitin la intervenció L’estadi, el pavelló i el palau hi trobaran una publicació en format de diari en la qual Domènec hi ha inclòs imatges del moment i també el citat article de J. M. Huertas. La mateixa publicació es pot trobar a la mostra Ni aquí ni enlloc del MACBA, per tal de relacionar els projectes de l’artista situats als dos espais.

El visitant del Museu d’Art Contemporani podrà aprofitar també per visitar l’exposició de l’artista argentí Massota; la instal·lació de Francesc Torres o les noves sales d’exposició permanent.