Puigdemont, el mag orquestra

19.08.2016

Sabíem que tocava la guitarra. El vam veure engrescat dalt de l’escenari amb l’instrument penjat al coll acompanyant als Sopa de cabra. Ara l’hem vist en una tradicional trobada d’estiu a Cadaqués, a casa de la seva amiga periodista (i ex-ERC) Rahola, amb altres amics d’aquells que si no toquen, que també, cuinen quan s’ha de cuinar. I això, què volen que els digui, són moments viscuts que qualsevol entès, o potser també la meva àvia, recomanaria per deslliurar-se momentàniament de mals de cap o cabòries que porta els moment que vivim i ens fan viure. Evidentment, aquest punt artístic del president és una anècdota d’aquelles que només molesten els que s’han d’emprenyar diàriament, faci o no faci falta, per insultar o ridiculitzar qualsevol part, per minsa que sigui, del procés i dels qui el porten. Però el cas, per un altre cantó, és que ja s’ha dit aquesta setmana, per veu prou autoritzada, que en “Carles Puigdemont ha aconseguit descol·locar tothom”, per la seva manera totalment diferent de treballar des de l’executiu. Una manera d’actuar que no desafina gaire i que sembla, des de la quasi austeritat de gestos de cara a la galeria, ben diferent a la que altres polítics de la península estan ben malacostumats. Doncs això, que una miqueta d’aire frec ajuda a passar la calor.

Puigdemont segons Pugliese

Puigdemont segons Pugliese