Proporcionalitat

16.05.2019

El referèndum de l’1 d’octubre és un esdeveniment únic en la història de Catalunya. La resistència davant les càrregues policials va ser èpica, però la commoció dels cops va ser humiliant. Ens hem de remuntar a grans derrotes del passat per trobar moments equiparables.

La càrrega, de Ramon Casas

Ara el Museu de la Garrotxa ha fet un exercici de relectura de La càrrega de Ramon Casas, un dels tresors de la seva col·lecció, que representa la repressió violenta de la Guàrdia Civil contra els obrers que protestaven l’any 1902 per la precarietat laboral i els horaris abusius. Aleshores, d’aquella manifestació obrera, que va causar morts i ferits, també se’n va parlar a Europa, com ara de l’1-O. Casas havia pintat La càrrega tres anys abans, però després d’aquells fets tan brutals, va modificar l’obra i la va titular Barcelona 1902.

L’exposició La càrrega o la violència de l’Estat contra el poble, comissariada per Enric Calpena i Joan Carreras, situada a la planta baixa del Museu de la Garrotxa, analitza l’obra de Casas i la situa en el context històric i l’impacte que va tenir. Tot seguit se’ns mostren imatges de càrregues policials més recents, les dels Mossos d’Esquadra el 15-M a Plaça Catalunya i les de la Policia Nacional als col·legis electorals l’1 d’octubre i també una col·lecció d’uniformes d’unitats antiavalots de diferents països del món. La càrrega ja és part de la quotidianitat democràtca i no es qüestiona tant el seu ús com la mesura o la proporcionalitat, . per dir-ho amb els termes de l’exministre Zoido.

Al Museu de la Garrotxa ens adonem que la representació que quedarà fixada en la nostra retina d’aquestes càrregues, sobretot la del referèndum, ja no serà pictòrica o artística sinó audiovisual i col·lectiva. El registre de l’1-O es va retransmetre en directe, simultàniament des de llocs diferents, i amb l’absoluta aquiescència dels mateixos policies, a qui ja anava bé que la seva heroïcitat fos enregistrada i donés la volta al món, convençuts com estaven d’actuar amb proporcionalitat.

A diferència de les càrregues de 1902, el dia 1 d’octubre afortunadament no va morir ningú, fet que refrenda, als ulls de l’estat, la proporcionalitat de la seva policia. Però això és una aberració conceptual. La càrrega de Casas ens il·lumina amb la seva força pictòrica i ens fa obrir els ulls més que tots els documentals de l’1-O: davant d’una violència armada contra persones indefenses, no hi ha proporcionalitat que valgui.