Prometeu llegir Hilda Hilst

'Del desig', de la poeta brasilera Hilda Hilst, és la primera proposta editorial de Prometeu Edicions

Francesc Ginabreda

Francesc Ginabreda

Periodista i corrector

Del desig, de la poeta brasilera Hilda Hilst, és la primera proposta editorial de Prometeu Edicions, un nou segell d’El Cep i la Nansa que acaba d’emprendre l’aventura de portar autors de literatura estrangera inèdits en català que escriuen des dels marges, que ho fan a través de gèneres minoritaris i, en definitiva, que han estat personalitats disruptives. Alda Merini, Dario Fo i Natalia Ginzburg completen el primer pack d’autors publicats per un segell que també apostarà, en paraules del seu director Xavier Arola, per “donar una personalitat pròpia a la traducció”. Josep Domènech Ponsatí i Joana Castells Savall han encetat aquest meló amb el llibre de Hilst, un Tot llustrós de carícies que raspatllarà la vostra avidesa lírica, marramiau, amb la ferocitat d’Un únic Amant.

En aquesta foto, Hilda Hilst podria ser la icona perfecta del tango Fumando espero en substitució de Libertad Lamarque o Sara Montiel, desafiant la mirada dels lectors amb la seva expressió penetrant, segura i temptadora. Aquesta mateixa imatge és la que il·lustra la coberta de Del desig, que es presenta en edició bilingüe i amb un minuciós pròleg de la professora de la Universitat de Barcelona Helena González, experta en crítica literària feminista i literatura gallega, portuguesa i brasilera. Naturalment, Prometeu treu a la venda el seu primer llibre amb la voluntat d’honorar la història i la metàfora del mite: la transmissió del coneixement de fora cap aquí, del que és excels o distà per a la majoria de potencials lectors.

“Hilst és una escriptora imprescindible de la literatura brasilera. Una autora del segle XX que descobrim al segle XXI”, explica González. Hi ha tres raons elementals (digueu-ne obstacles) que expliquen el poc reconeixement que ha tingut. De fet, són tres prejudicis: el de l’autoria, el de l’hermetisme i el de l’obscenitat. Autoria “per culpa” de ser alhora poeta i femme fatale; Hermetisme perquè la seva obra costa d’entendre o s’arracona el valor per fer-ho; Obscenitat perquè “toca tots els pols de l’erotisme de totes les maneres possibles” i perquè “el cos és on veritablement arrela l’escriptura”.

Hilst va néixer en l’entorn d’una família benestant i culta i va començar a escriure poc després que Clarice Lispector. “Es va dedicar íntegrament a llegir, a escriure i a experimentar; estava entregada a la descoberta “, diu González, que destaca la seva gran “contemporaneïtat” i “consciència del present”. Amb la intenció desbocada de trencar les barreres dels prejudicis, l’obra de Hilst (poeta, dramaturga, narradora, assagista) podria portar aquest epígraf: darrere la provocació hi ha la reflexió. Provocació des de la sensualitat però també des de l’espiritualitat. Entre els autors que més la van influir s’hi compten Rainer Maria Rilke, Simone Weil o Teresa de Jesús. La primera evidència per comprovar que és una escriptora de pes és que sempre va ser una lectora voraç. En fi, que va viure per la literatura. Els tres prejudicis que van condicionar la recepció de la seva obra són, justament, els tres elements que fan que sigui tan fascinant.

Si a partir d’aquest febrer la podem llegir en català és gràcies, sobretot, a Domènech Ponsatí, que va proposar el projecte a l’editorial i es va associar amb Castells Savall per fer-lo realitat. En la traducció que han fet, el lector atent o fanàtic de poesia hi detectarà unes quantes llicències o picades d’ullet als versos d’alguns dels nostres poetes de capçalera (Foix, Carner, Maragall…), no només per una qüestió de simpatia literària sinó també per la sonoritat de la traducció, perquè “cada llengua diu les coses a la seva manera” i perquè cal saber “apropiar-te degudament del que és aliè” (Ferrater aplaudiria aquesta frase). Les adaptacions també inclouen referències provincianes, en el millor sentit de l’expressió, per afavorir la rima: Impudor, vergonya. I ara dic que hi ha un ocell / Volant sobre l’Onyar. Els traductors ho tenen clar: “No hem traït l’esperit de la lletra”. Això s’hauria de fer més sovint.

A la contracoberta del llibre hi trobareu un codi QR mitjançant el qual podreu escoltar els poemes recitats en llengua portuguesa per veus femenines brasileres “no professionals”; un recull de la diversitat de sensibilitats en la lectura i en la percepció de la poesia de Hilst, a qui també tindreu l’oportunitat de reconèixer recitant alguns dels seus poemes. Prometeu que la llegireu, i que l’escoltareu.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació