Professors amb mancances lingüístiques: no ens ho podem permetre

25.08.2017

En l’àmbit educatiu, l’estiu serveix per carregar piles de cara al nou curs i per descansar de la rutina, però també serveix per fer balanç sobre el curs passat i, abans de tancar-ne definitivament la carpeta, pensar què ha funcionat i què hauria de millorar (o necessita millorar, seguint la seva terminologia).

Durant aquest curs he estat alumna el màster de Formació del Professorat, el màster que prepara els docents que el dia de demà ensenyaran les diferents matèries a l’ESO, al batxillerat, a la formació professional i a les escoles d’idiomes. Qualsevol persona que tingui una carrera i vulgui dedicar-se a l’ensenyament ha de fer aquest màster, que dura un any i l’habilitarà per a la docència (li ensenyarà les bases pedagògiques sobre com funciona l’aprenentatge i li ensenyarà la didàctica de la seva especialitat).

El màster té molta mala fama, i cada any surten articles que en critiquen l’estructura, els continguts o fins i tot la metodologia utilitzada (per exemple, aquest article de l’any passat). El debat, però, s’ha centrat sempre en la mala qualitat del màster (que és pública i notòria, i que donaria per un llibre sencer), però mai no es parla d’un aspecte crucial en la formació dels futurs professors de secundària: la seva qualitat lingüística.

Així com hi ha hagut diverses iniciatives per millorar el nivell lingüístic dels mestres de primària (sense anar més lluny, aquest curs han començat a implantar-se proves específiques de competència lingüística i matemàtica per entrar als graus de magisteri), sembla que la voluntat de millora no ha arribat a la formació dels docents de secundària, amb un màster que té les portes obertes a tothom que tingui ganes d’entrar-hi (només la nota de tall de cada especialitat farà de filtre dels candidats, segons la mitjana obtinguda durant la carrera). Què provoca, això? Vegem-ne tres conseqüències.

Mancances ortogràfiques generalitzades. Al màster és habitual fer treballs i presentacions en grup, fet que fa que els alumnes tinguem accés a textos redactats per altres companys amb molta freqüència i permet trobar, encara amb més freqüència, textos minats d’errades ortogràfiques. Hem de pensar que els alumnes de matèries científiques, tecnològiques i fins i tot d’algunes branques de lletres (com història o filosofia), no han fet assignatures de llengua des de 2n de batxillerat. Si la persona tenia una bona base i només han passat quatre anys des que va acabar aquesta etapa, pot ser que encara mantingui un bon nivell d’ortografia. En molts casos, però, ja sigui perquè la carrera s’ha allargat o perquè no han fet el màster directament (poden provenir del mercat laboral, d’estudis de doctorat, d’altres màsters, etc.), el record dels estudis de batxillerat es fon amb el temps i el domini de l’ortografia se’n ressent. Conseqüència directa al màster: treballs i exàmens plens de faltes. Conseqüència que tindrà posteriorment en el sistema educatiu: textos, resums, exàmens, circulars… plenes de faltes d’ortografia. “Poden fer servir correctors automàtics”, em direu. (1) Fins ara no ho han fet i (2) no sempre el tindran a mà (pensem en una explicació a la pissarra, en què el professor hagi d’escriure de manera improvisada, o pensem en una nota a l’agenda de l’alumne, per exemple).

Mancances en l’expressió oral. Un cas més greu encara és el d’alguns alumnes que tenen dificultats òbvies per parlar de manera fluïda en català i que, fins i tot, sol·liciten fer tots els treballs en castellà per evitar tenir cap contacte amb la llengua catalana. Hi tenen dret? Esclar que sí. Ara bé, ens hauríem de plantejar si un docent pot ser manifestament incompetent en l’ús de la llengua catalana i entrar a treballar al sistema educatiu català. En el sistema actual, si han aprovat les diferents assignatures, aquest setembre ja seran professors de ple dret i podran exercir com a interins. Si calculem que ara tenen entre 23 i 30 anys, vol dir que està entrant al sistema educatiu una persona que en els propers 30 anys només serà capaç de fer les classes (i les tutories, les reunions de pares, etc.) en castellà.

Mancances de coneixements. Tal com denunciava Francesc Feliu (Coordinadora d’Estudis Universitaris de Filologia Catalana) en aquest article, i posteriorment concretava l’estudi de Soler i Alturo (UB), és possible l’entrada a l’especialitat de llengua i literatura catalana (i en el cas de llengua i literatura castellana també passa) sense tenir formació específica en llengua i literatura catalanes. En aquestes especialitats s’hi pot entrar a partir de diferents carreres (periodisme, art dramàtic, humanitats, etc.), en les quals potser han tingut alguna formació pel que fa a la llengua (assignatures de correcció en periodisme, per exemple), però no pas formació en literatura. Al màster hem dedicat un total de 20 hores lectives a la literatura catalana, de manera que aquest col·lectiu acaba el màster amb pràcticament el mateix coneixement de la literatura que tenia quan hi va entrar. Un dels objectius dels docents és el foment de la lectura i la transmissió de la passió per la literatura. Ho podran fer, si no tenen prèviament el coneixement teòric necessari? Estem parlant de professors que seran (o haurien de ser) especialistes de la matèria. Passa el mateix amb l’assignatura d’anglès, en què qualsevol persona que tingui un nivell C1 pot fer classes d’aquesta llengua (vingui de l’especialitat que vingui).

Si volem aconseguir millorar el sistema educatiu i equiparar-lo al de països més avançats, hauríem de començar per una peça clau: la formació dels seus professionals en el domini de la seva eina principal de treball, la llengua. I és que el problema és evident: sense professors lingüísticament competents i experts en la seva especialitat, tota la resta no pot funcionar, i menys en un àmbit ja força complicat per a la llengua catalana com és l’ensenyament secundari.

Llegiu també l’article El català a les aules. Un nou crit d’alerta, de Montse Sendra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

26 Comentaris
  1. Absolutament d’acord. Estic cansada de trobar faltes d’ortografia en notes de professors de la meva filla i que ella també les detecti. Em pregunto quina autoritat poden exercir aleshores. Estic parlant de l’ESO, a primària no passava tant. Que trist!

  2. A més, els correctors no ho corregeixen tot. Penso en els diacrítics, per exemple. I ja no diguem la gramàtica, especialment quan no és igual que en castellà.Un desastre.

    Vaig fer Filosofia i me’n feia creus de les faltes de molts dels meus companys (i mira que jo també en feia, eh). De vegades ens passàvem treballs per a fer-nos la crítica abans d’entregar-lo al professor i quan llegia els d’alguns companys els ulls començaven a sagnar-me fins a inundar l’habitació i quedar ofegat amb la meva pròpia sang dels ulls. Molt bèstia. Era tan exagerat que sovint, alguns professors, posaven un suspès amb possibilitat de recuperar si es corregien les faltes, però eren l’excepció. Una pena que no fos una pràctica habitual o directament obligatòria. És de calaix i el nivell està molt baix.

    Total, que sí, que s’hauria de fer un seguiment seriós de les competències lingüístiques dels professors.

      • Aporto:
        —”suspès” és un substantiu derivat del participi del verb “suspendre”, com ho seria “penjat”, del verb “penjar”, quan diem “un penjat”. Verb de moviment, associat a una acció i a qui fa aquesta acció (aprofito: el que “suspèn” és l’alumne, no el professor; el professor en dona el “suspens”)
        —”suspens” és un substantiu que significa cosa estàtica, objecte, no pas moviment.
        Tot plegat, qüestió de llegir la gramàtica, cosa que va a mal borràs (segons l’article).

    • Y.J. Hernández: el diccionari ho pot aclarir.

      “suspès -esa

      2 adj i m i f Que ha estat suspès en un examen, que té un suspens. Els suspesos hauran de tornar a examinar-se. …”

      D’aquí se’n deriva que hauria d’haver posat “suspens” i no “suspès”. Gràcies per fer-ho veure! Ens queda un llarg camí per fer…

  3. L’altre dia vaig quedar per dinar amb un company de l’institut, professor de Llengua. En parlar dels atemptats, esmentava contínuament la “fragoneta”. Al principi, em pensava que era una broma però, en repetir-ho tantes vegades, em vaig adonar que no, que ell es pensava que es deia “fragoneta”. Es tracta d’una persona molt ben valorada a l’institut perquè fa tota la burocràcia que demana el sistema i la direcció. Entre els alumnes, tothom diu que no sap res, però cada any és confirmat pels seus mèrits, que són certament excel·lents segons els criteris vigents actualment. Dubto que la situació millori: de fet, no he vist mai cap professor amb un llibre que no sigui el de text, ni ningú té cap interès que això deixi de ser així.

    • Ostres, senyor Pere, m’ha deixat glaçat. I això que fa calor. Aquest de la “fragoneta” no deu dir “tubolan” per tobogan, també? I no deu ser del que diuen “soberania” per sobirania, com la doctora Gemma Ubasart? I “ciutatania” per ciutadania, com la política Gabriela Serra? I no li diuen Manuel Benítez, conegut per “El Cordobès, a aquest senyor”?

    • Aquest institut deu ser la conya! Quin tip de riure amb el de la fragoneta! Jo, si fos alumne d’aquest institut, demanaria que aquest professor tingués totes les matèries… De ben segur que, a les vacances, més d’un -i d’una també- el deu haver trobat a faltar; sense ell, tot deu ser molt aburrit.

      Mirant-ho bé, amb un amic així deu ser difícil caure en la depressió.

      Atentament, i bona setmana

    • Sort que no s’ha fixa’t amb les revistes que escudrinyen els professors. De text, molt poc (i, per més galtes, repetitiu); l’interés el troben a les explicitacions de les fotogràfies.

      Atentament

  4. El Col•lectiu Pere Quart fa temps que contribueix a la denúncia de la situació del màster de Formació del Professorat. Ho va fer Marta Khouja en la taula rodona celebrada a l’IEC sobre la situació de la literatura a l’ensenyament (21 de juny de 2016), el contingut de la qual es va publicar en un monogràfic de l’Avenç (num. 430, gener de 2017). També Paula Alba Rodríguez Fajardo en un article publicat a Núvol (24 de juliol de 2016). Ambdues pertanyen al col•lectiu.

    A més de la publicació d’un document que porta per títol “Propostes de millorament” , elaborat per l’Assemblea d’estudiants de l’especialitat de castellà i català de la UAB, s’han publicat altres articles que apunten en la mateixa direcció. Per altra banda aquestes denúncies formen part de les reivindicacions del CPQ que han estat plantejades a la conselleria d’ensenyament que, entestada en negar la major, no n’ha fet cas. I el més greu: ens consta que algun professor d’aquest màster verbalitza la seva indignació davant de l’alumnat per les crítiques que està rebent el màster que coordina, que no tenen altre propòsit que la millora de la qualitat educativa començant per la formació del professorat.

    Els alumnes que duen a terme en els instituts les prescriptives pràctiques del màster a través del programa Practicum sovint expressen el seu malestar perquè se senten estafats. No anem bé mancats com estem d’un necessari esperit autocrític en les diferents instàncies. Els professors, a la conselleria, i a la universitat perquè els alumnes no s’atreveixen a opinar ja que es juguen l’aprovat. Com podran aquests futurs professors transmetre el valor del lliure pensament si prèviament no se’ls ha permès practicar-lo?

  5. Estic totalment d’ acord. Moltes vegades m’ aclapare quan llig les circulars del col·le del meu fill, fa primària, i el fum d’ errades que tenen aquestes circulars. No deurien tindre cap errada.

  6. Lamento molt veure com estan perdent el temps amb articles com aquest, llamp de llamp!
    Els darrers fets dissortats han deixat ben clar que la tasca dels centres escolars és “domesticar”, vull dir evitar que la jovenalla es desvïi i s’apunti a sectes, grups o colles que els aboquin a la barbàrie. Vull dir que tothom dóna per fet que el que han de fer els mestres i les mestresses de primària i sobretot de secundària és suplir les famílies i “educar”(?) el jovent i la jovent perquè no es “desmadrin”. En un mot:fer d’assistents socials i de mur de contenció.
    A qui se li acut ara sortir amb problemes d’idioma? Que no queda clar, que cal evitar continguts, deures, normes i tot el que no sigui plaent a l’alumnat i l’alumnada?Què punyeta pretenen ensenyar, nyèbits del catacròlic del mal rellamp!
    Els mestres, les mestres, les professores, els professors i el professorat professional de tota raça, sexe i condició escriu com els déus modèlics del periodisme televisiu els ensenyen, per triomfar. I els alumne, feliços, ben motivats i desinhibits, naturalment.
    Que en aquest país tot està per fer (sense cultura) i tot és possible (amb feliç ignorància). I via fora, oi?

  7. Molt d’acord a denunciar que els qui han de donar mostres de coneixement i de cultura tenen l’obligació d’escriure i expressar-se amb absoluta i inexcusable correcció. Trista obvietat!
    No, no és cert que tothom sigui vàlid per fer de professor (fer de vigilant ja és una altra cosa…). Així mateix, no tothom és vàlid per ocupar un lloc a l’administració educativa, com anem veient en els darrers anys.
    La gent del Col.lectiu Pere Quart no ens cansem de denunciar aquesta taca d’oli d’ignorància que escampen i publiciten sense vergonya.
    Per això aquest article em sembla ben oportú, necessari, tot i que només sigui la punta d’un iceberg farcit de cafres.

  8. Pel que fa als idiomes, la normativa actual permet impartir l’assignatura en secundària als graduats de l’àrea d’humanitats amb C1 i a tota la resta amb C2. En qualsevol cas, tenir un nivell de llengua acreditat no és suficient sense els coneixements de la matèria.

  9. M’0blidava de constatar un article que va gaudir d’àmplia difusió sobre aquesta qüestió del màster, escrit per Albert Pla al diari “Ara”. Considero que les reflexions que inclou esdevenen del tot recomanables si algun dia -esperem que no gaire llunyà- el departament d’Ensenyament i les universitats catalanes estan disposats a reconsiderar l’actual funcionament del màster de Formació del Professorat de català. I sobretot si ho fan amb l’ànim d’aconseguir una eficient formació del professorat que s’ha de dedicar a l’ensenyament de la llengua i la literatura. Tan de bo s’hi posin.

    Aquí teniu l’enllaç de l’article:

    http://www.ara.cat/opinio/Docents-catala-incompetents_0_1829217139.html

  10. Me vaig queixar a la mestra del meu fill perquè des que va a n’aquesta escola diu un munt de barbarismes. I va i me diu: “no me n’he donat compte” (sic).
    De les circulars ni en parlem, no sols són manca de coneixements ortogràfics, sinó desídia de passar el corrector.

    I de la manca de coneixements curriculars, millor ho deixam perquè no acabaríem mai.

    I de l’estafa de cobrar les fotocòpies 6 vegades més cares que a una empresa privada (que se suposa que obté beneficis) i sense cap factura (talment com amb material fungible)…

    Segueixo esperant que legalitzin el homeschooling.

  11. Sóc professor d’institut i puc acreditar que el que l’autora de l’article sospita que pot passar als nostres instituts a partir de la seva experiència prèvia a l’ingrés al sistema educatiu, efectivament passa. He exercit durant molts anys càrrecs de gestió i això m’ha permès tenir accés als documents que escriuen els professors de secundària. Les deficiències lingüístiques són alarmants i molt generalitzades. Fa poc vaig ser membre d’una comissió que tenia l’encàrrec d’escollir el director d’un institut de Barcelona. Doncs bé, el projecte d’un dels candidats tenia un nivell lingüístic inferior a l’exigit per aprovar l’ESO. No exagero. El més greu, però, és que els afectats, és a dir una part molt important del professorat, no en són conscients, en bona mesura perquè els que els podrien avaluar tenen les mateixes deficiències que ells.

    Publiqueu, si us plau, aquesta versió, l’anterior tenia diversos errors.

  12. Els professors de primària i secundària tenen uns 4 mesos de vacances cada any, estaria bé que almenys un mes el dediquessin a millorar els seus coneixements de català! Que treballin una mica més, que viuen molt bé!

    • D’acord. Però sobretot que llegeixin en català. Els nostres clàssics i els actuals que en saben. En definitiva: bona literatura i bona llengua. Que se n’empeltin. Si no llegeixen o només llegeixen en castellà, cagadalemus.

  13. Gràcies per la informació.
    Fa molts anys que trobo desesperant la mala qualitat d’un apart important del professorat del país.
    La seva eina, la llengua -siguin les que siguin les matèries que toquen- és condició indispensable per a la docència i la pedagogia, de manera que la nova república haurà d’entomar des del primer dia garantir aquestes condicions com a base per seguir exercint la professió.
    No cal dir com s’han d’alçar les notes de tall a les escoles de formació dels professorands.
    Semblantment escau als periodistes.

  14. És efereïdor. Molts mestres i professors arriben al món laboral amb un nivell de català que directament fa vergonya. Bé, en molts casos no és ni tan sols català, sinó més aviat catanyol. I no només des d’un punt de vista ortogràfic i gramatical, sinó també fonètic. I estem parlant de persones que s’encarregaran de transmetre coneixements als nostres fills. Quants professors tenen una fonètica pèssima? Jo me n’he vist molts i crec que és un tema molt més important que saber posar una dièresi quan toca (ep! que també és necessari, però tindre una fonètica correcta en català ho és més).

    I un altre tema que he vist molt i que l’autora assenyala molt bé és el que fa referència les mancances en l’expressió oral. Jo m’he trobat molta gent que, malgrat que ha estat escolaritzada en català, és incapaç de mantindre una conversa en aquesta llengua. N’hi han que no parlen en català per motius ideològics, evidentment. Però n’hi han d’altres que no ho fan perquè no en saben. Repeteixo: gent que ha estat escolaritzada aquí i que segurament tenen el nivell C. Això sí que és PATÈTIC i VERGONYÓS: la facilitat amb la qual regalen el nivell C a tots els estudiants que acaben l’ESO. Quants d’aquests estudiants poden expressar-se oralment i per escrit, correctament, en català? Segur que n’hi han molts que no i, tanmateix, tenen el nivell C. Esclar, després ens sorprenem quan arriben al màster i es demostra la seva mancança de competències lingüístiques en aquesta llengua. Potser ja seria hora de començar a parlar d’aquest tema i canviar aquest sistema d’acreditació. Qui no tingui el nivell real en acabar els estudis, no té el títol de català. Al capdavall, hauria de ser impensable que la gent que no domina la llengua de l’ensenyament públic s’hi pugui dedicar. Per què no els exigim el D? No cerquem l’excel·lència? Doncs potser ens hi hauríem de posar ja, que aquest tema és força indignant.