«Profes» espectaculars

25.07.2014

Desafiant pessimismes i  actituds antediluvianes, el teatre viu a les aules. Hi ha una bona colla de professors que hi creuen i que  tenen ganes d’aprendre’n més. Entre el 8 i l’11 d’aquest juliol —tan ple d’oferiments teatrals— a CaixaForum Barcelona, una setantena de docents han coincidit al voltant del teatre de Bertolt Brecht. El grup de professors-alumnes que vaig veure en plena acció impressionava perquè feia pensar en els afortunats estudiants de secundària que el proper curs participaran dels efectes d’aquesta formació.

Professors de teatre al programa CaixaEscena | Foto Cathy Loughran

En uns temps de recessió educativa en què encara hi ha qui qüestiona la música i l’educació visual i plàstica en l’ensenyament obligatori, afortunadament són molts els qui veuen en el teatre una eina bàsica en l’educació integral de les persones.

A pesar de mancances històriques, és molta la gent que des de l’educació formal i no formal integra la música, la dansa i el teatre en les seves activitats. Es tracta de docents i educadors que curs rere curs i partint de referents diversos (teatre social, teatre fòrum, història del teatre…) van molt més enllà del mimetisme  televisiu  o dels  concursos-competició de teatre escolar.

El programa CaixaEscena, que té una llarga trajectòria construïda amb les aportacions de molts professionals del teatre i l’educació que hi han col·laborat, vol ser una eina per als docents que desafiant tots els pessimismes fan possible el teatre allà on sembla impossible.

Quatre intenses jornades dedicades a Bertolt Brecht han ofert una aproximació al treball de textos, música, gest, moviment, escenografia i caracterització que de ben segur haurà estimulat la creativitat de cadascun dels participants a partir del coneixement d’un autor imprescindible de la història del teatre occidental del s xx,  de qui, en  la introducció de Cinc dificultats per a escriure la veritat, podem llegir: “En aquests temps de les decisions, l’art també s’ha de decidir. Pot convertir-se en l’instrument d’uns pocs, els quals fan de déus: decideixen el destí dels “molts” i exigeixen una fe que ha de ser cega davant totes les coses. O també es pot situar al costat dels “molts” i posar-los el destí a les pròpies mans. Pot lliurar els homes a estats d’embriaguesa, a il·lusions, a meravelles, i pot lliurar als homes el món. Pot augmentar la ignorància i pot augmentar la ciència. Pot apel·lar als poders que manifesten llur força en la destrucció, i als poders que manifesten llur força en l’ajuda”.

Paraules “espectaculars” en uns temps que ens volen fer creure que són de desesperança. Estem de sort, arreu hi ha docents que confien en recursos culturals com el teatre, són profes espectaculars que volen aprendre. No surten als diaris.

Etiquetes: