Preservar per existir

29.10.2018

“Preguntar si un poble té arquitectura equival a demanar si existeix”. Aquesta frase de Puig i Cadafalch serveix per entendre el pes de l’arquitectura i la seva conseqüència, el patrimoni. Són dues cares de la mateixa moneda: l’essència del lloc. Un fonament que cal protegir.

L’antic Hospital de Cervelló és un dels edificis que seran intervinguts pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació. | @ Gencat

Així ho entén la Diputació de Barcelona, que destinarà més de 23 milions d’euros a preservar el patrimoni arquitectònic amb un total de 201 actuacions. El programa –una “actuació de mandat”– dona suport a la rehabilitació, reforma i consolidació d’edificis monumentals i jaciments arqueològics a 12 comarques. “El patrimoni és passat però també pot ser el nostre futur”, diu Marc Castells, president de la Diputació.

Castells destaca que “és una aposta sense precedents” que permetrà “fer valdre tot el llegat patrimonial, que és molt”. De fet, aquesta és la inversió més important feta, en un sol any, per la Diputació en actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), creat per Enric Prat de la Riba el 1919. Les obres es duran a terme el pròxim any però el llistat d’intervencions ha volgut presentar-se aquest 2018 coincidint amb la celebració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural.

Castells subratlla el “salt econòmic i territorial” que ha viscut el programa, que inclou tota classe de patrimoni, des de castells, esglésies, ateneus fins a museus. El suport ofert als ajuntaments té la finalitat de garantir la pervivència del patrimoni arquitectònic i arqueològic local per tal de poder-lo usar o millorar-ne l’ús actual. “Costarà de trobar  a Europa una implicació institucional d’aquesta magnitud pel que fa al patrimoni”, fa veure Castells.

El president de la Diputació assenyala també que es cosirà un relat que lligui la identitat local dels municipis, la qual cosa permetrà “un retorn econòmic i social d’acord amb la generació d’activitat vinculada a la recuperació arquitectònica” i permetrà, a la vegada, crear itineraris que promoguin el turisme. Fer, en definitiva, “visible i atractiu” el “ric patrimoni arquitectònic que tenim”. Castells evidencia “el futur que poden generar totes aquestes intervencions; tenen un benefici col·lateral extraordinari”.

Castells, a més, ubica l’acció en les demandes que han fet els ajuntaments “per potenciar, preservar i mantenir aquests edificis, jaciments i museus al territori”. Segons explica, tot això provocarà que “molts d’aquests béns materials, abans inservibles, puguin utilitzar-se, cosa que fins ara era impossible”. En aquest sentit i com destaca la Diputació, les obres que tenen l’objectiu de garantir la seguretat dels equipaments (edificis o edificacions), “millorar-ne la funcionalitat, donar-los nous usos, reduir el consum energètic” i, alhora, “implantar les energies renovables”. A més, també es treballa per evitar-ne la degradació.

Per la seva part, Joan Closa, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, llista els criteris d’assignació de les ajudes d’adequació. “Criteris globals i comuns”, especifica. Es decideix si una obra mereix ser intervinguda o no en funció de la qualitat, és a dir, segons “el valor del trasllat a les generacions futures”; de la viabilitat, “actuacions que puguin ser viables en el futur després de la injecció econòmica que reben”; la idoneïtat, que serien “la rellevància i la urgència” de la intervenció; i finalment, el criteri de difusió i socialització cultural (aprofitament funcional de l’obra arquitectònica).

Jaciments, masos i castells

Entre les 201 actuacions “esquitxades pel territori” de la demarcació hi ha l’adequació a la visita pública del Jaciment Ibèric de la Font de la Canya d’Avinyonet del Penedès; la reparació de la coberta de l’edifici municipal de la Torre Codina de Badalona; la restauració del Castell de Queralt de Bellprat; la rehabilitació envoltant Mas Maria de Cabrils; les millores de l’eficiència energètica del Palau Tolrà de Castellar del Vallès; les obres de rehabilitació de l’edifici de la Torre Vermella per a ús administratiu de Cerdanyola del Vallès; la conservació i manteniment de Can Mercader de Cornellà de Llobregat; així com la rehabilitació de façanes de l’edifici històric de Cant Puntes de Granollers.