Preservar la memòria poètica

2.12.2017

Preservar la Memòria és un dret, i ho és molt més en temps difícils com els que vivim actualment al nostre país. La lluita per les llibertats i les seves empremtes constitueix un patrimoni valuós indispensable per construir i aprofundir en la democràcia i la llibertat. És per això que dissabte passat es va estrenar amb un ple absolut i molt bona acollida per part del públic La Memòria Poètica, un espectacle produït pels Museus de Sant Cugat en el marc del programa Lletres entre les Pedres.

Es tracta d’una proposta escènica que neix fruït d’un anhel, i és bressolada des del primer moment per la confiança, el talent, la creativitat i la generositat de Sam Abrams, Rosa Vilanova i Pere Ginard, que són en darrer terme qui la fan tangible.

La Memòria Poètica s’articula a partir de la tria literària que ha dut a terme Sam Abrams des de la seva mirada experta, traçant un interessant recorregut per la literatura catalana de l’exili, en una mena d’homenatge als grans escriptors i escriptores de la nostra terra.

Rosa Vilanova es fa càrrec de la proposta escènica i interpreta de manera compromesa i brillant poemes, cartes, memòries i contes que passen per l’experiència de la Guerra Civil, l’èxode, els camps de concentració, l’exili i el retorn a Catalunya.

El muntatge compta amb la complicitat  i la sensibilitat de Pere Ginard en la creació visual, responsable de les imatges projectades al llarg de l’espectacle, imatges que transporten a l’espectador a un temps passat que alhora se’ns fa molt present.

Un fil narrador -en la veu de Sam Abrams- acompanya l’espectador a transitar per una època i a unes vides carregades de patiment, compromís i esperança.

D’alguna manera, se’l convida a contenir l’emoció, a gronxar-se d’un text a l’altre: d’un poema a un fragment de radio de l’època, d’un conte a una memòria personal…

Amb un posada en escena i vestuari auster i acurat, La Memòria Poètica esdevé un homenatge a aquelles persones que van lluitar per les nostres llibertats malgrat la violència  o l’exili. Potser, qui sap, si esdevé també un far enmig de la boira que ara ens aclapara.

Fi de l’espectacle, els aplaudiments es fonen amb el nostre estimat Cant dels Ocells del gran Pau Casals, i el silenci absolut de la sala del Monestir de Sant Cugat es manté al llarg de tota la peça musical, en uns minuts d’emoció compartida impossible de descriure.

Ara, l’equip de La Memòria Poètica segueix camí per Catalunya. Els hi acompanyen els nostres poetes i el seu llegat.