Rebrotarem

5.07.2019

El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), que engany compleix deu anys i es renova, ha lliurat aquest dijous els Premis Nacionals de Cultura 2019 al Teatre L’Artesà del Prat de Llobregat, un equipament esplèndid, nou de trinca, amb butaques folrades de cuir que encara fan olor d’estrena.

Premis Nacionals de Cutura 2019 i plenari del CoNCA i © David Ruano

M’ha emocionat el discurs de Maria Bohigas, que s’ha autodefinit com a “arqueòloga, drapaire, una editora que restaura trossos de literatura que la gent hauria de conèixer”. Bohigas ha parlat de la cultura com d’un paisatge immaterial i alhora ben material. Referint-se als incendis que han assolat la Ribera d’Ebre, ha dit que “la cultura és com aquell clap de conreu que atura el foc”. No ha estat l’única que s’ha referit al desastre forestal. Albert Pujol, que ha recollit el premi en nom de Fira Litterarum després que la cantautora Montse Castellà el presentés amb una jota ebrenca, ha parlat d’espoli paisatgístic. “Hem perdut més de 5.000 hectàrrees de cultura”. I ha citat autors de la Ribera d’Ebre, com Andreu Carranza, Pilar Romera o Marta Rojals, que han fet literatura d’un paisatge que ara és cendra. Que Litterarum sigui el catalitzador de nous brots verds! Pujol ha acabat el seu discurs, molt aplaudit, afirmant alt i clar: rebrotarem! Carme Ruscalleda també ha recordat que la cuina catalana no té futur si no defensem els pagesos, els pescadors i els ramaders, que ens procuren la matèria primera del que mengem als restaurants.

Jaume Cabré ha tingut paraules per als presos, exiliats, i víctimes de la repressió. M’ha agradat també que en els seus agraïments fes menció de Margarida Barba, la seva dona, que l’ha acompanyat al llarg de tota una vida. Una obra com la que ha fet Cabré demana grans reserves de solitud, però no l’hauria pogut fer completament sol.

Durant la gala, produïda per Dagoll Dagom i conduïda per Pep Cruz, també s’han premiat tres entitats. Hem après que la biblioteca del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya allotja la segona biblioteca especialitzada en arquitectura més gran d’Europa. Que Catalunya hi ha 180 ateneus, repartits en 119 municipis. Són ateneus, foments, casals, etc que s’aixopluguen en la Federació d’Ateneus de Catalunya. I Tatxo Benet, que no fa gaire va portar l’obra de Santiago Sierra sobre els presos polítics censurada a ARCO al Museu del Lleida, ens ha recordat que aquest museu, ara espoliat, és molt més que una col·lecció d’art sacre, i que ens presenta un recorregut per les terres de Lleida des de la prehistòria fins ara.

Els premis d’enguany també han reconegut la feina de Josefina Matamoros, ambaixadora a la Catalunya Nord de l’art català d’avantguarda, i de Josep Ponsatí, escultor conegut per les seves escultures inflables i efímeres. Ponsatí, molt gran, ha hagut de pujar a l’escenari apuntalat per un acompanyant i ha rebut l’ovació més llarga de la nit. Clara Peya ha estat la guardonada més jove i l’última de la gala, i això ha anat rodó perquè tanqués amb un discurs reivindicatiu i una intervenció al piano amb Les impunxibles que ens ha meravellat. Clara Peya s’ha definit com a lesbiana i feminista, ha reivindicat el seu segon cognom, Rigolfas, i ha tingut paraules d’agraïment envers la seva germana, Ariadna Peya, amb qui fa tàndem artístic. Algun dia algú haurà d’estudiar aquesta relació tan interessant. Peya, que ha rebut el premi de mans del president Torra, ha reivindicat la diversitat artística i ha afirmat que la història s’escriu també des dels marges.

Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya, lliura el guardó a Clara Peya. | ACN

Després que Peya reclamés una veu per als migrats, marginats i les persones racialitzades, un espontani ha interromput el discurs del president Torra. L’home, que s’ha autodefinit com a gitano romanès, ha denunciat el desnonament d’un artista del Prat de Llobregat, expulsat aquesta setmana de casa seva pels Mossos d’Esquadra. Torra ha entomat el xàfec en silenci durant un minut llarg i l’ha deixat parlar fins que l’home ha buidat el pap. En acabat li ha donat les gràcies, ha dit que s’interessarà pels detalls del cas i ha continuat el seu discurs sense més pertorbacions dient que la cultura és civilització. Això, en un país normal hauria tingut un altre desenllaç, amb goril·les interceptant l’espontani que rebenta l’acte i desallotjant-lo de la sala. A casa nostra, com que tenim un president supremacista i no escoltem l’altra Catalunya, resulta que aquests discursos espontanis fins i tot els aplaudim.